Ahir divendres 17 de novembre, al Teatre Akadèmia, vam poder veure la nova producció de Teatre Nu, ELS OSSOS DE L’IRLANDÈS. Una peça escrita el 2021 per Víctor Borràs Gasch (Barcelona 1977) qui va aconseguir amb aquest text el Premi Quim Masó 2022, el Premi Frederic Roda 2022 i el suport a la creació de […]
Després d’uns dies de descans teatral, ahir dijous dia 16 de novembre vam fer cap a la Sala Dau al Sec, per veure la proposta de LA MÀGIA LENTA de Denis Lachaud (París 1964) que amb traducció de Joan Casas i dirigida per Pierre Notte (Amiens, 1969), interpreta magistralment Marc Garcia Coté (Barcelona, 1980). Aquesta obra, producció d’Eix 49-Companyia Dau al Sec, compta amb el suport […]
Ahir dilluns 6 de novembre, per nosaltres era nit de Liceu, en una de les sessions incloses en el nostre abonament i per sort vam tenir l’oportunitat i la sort de poder veure l’òpera ANTONY & CLEOPATRA de John Adams, en la seva estrena europea. Abans de continuar amb la nostra ressenya, volem agrair al Gran Teatre […]
A La Villarroel, ahir 4 de novembre, vam anar a la primera de les dues funcions que es representaven per veure LOVE LOVE LOVE una comèdia de Mike Bartlett (Oxford, 1980) amb traducció de Cristina Genebat i dirigida per Julio Manrique. Aquesta comèdia va ser estrenada a Londres el 2010, guanyant el premi a […]
El divendres 3 de novembre vam fer cap novament al Mercat de les Flors per veure TITANAS, l’última creació de Sol Picó, amb dues conegudes coreògrafes més, proposta estrenada el maig del 2022 al Palau de les Arts de València. Abans de continuar hem de dir que hem vist força espectacles de dansa creats per Sol Picó, i […]
Dijous passat 2 de novembre, era dia d’estrena a “Dau Al Sec Arts escèniques” amb l’obra LAS NOCHES MALAS DE AMIR SHRINYAN, escrita en 2015 per Albert Tola i dirigida per Carlos Rodríguez Alonso. Es tracta d’una producció de la companyia de Teatre Nigredo, fundada en 2012 per Rodrigo García Olza i Albert Tola. Les seves produccions, sempre estrenades tant a Barcelona com a Madrid, concebudes conjuntament pels […]
Ahir dimecres 1 de novembre, ens vam aprropar a la Sala Versus Glòries, per poder veure POLS DE DIAMANT, una producció d’Apunta Teatre, que es va estrenar el dia 18 d’octubre i que està programada fins al 12 de novembre. En teníem especials ganes de veure-la, perquè som fidels seguidors de tots els treballs que cada […]
Ahir, últim dia del mes d’octubre vam fer cap al Teatre Lliure de Montjuïc a la Sala Fabià Puigserver, per veure la proposta LA NOSTRA CIUTAT de Thornton Wilder, que, amb dramatúrgia de Llàtzer Garcia, és dirigida per Ferran Utzet. La traducció al català és de Victor Muñoz Calafell. Thornton Niven Wilder (Madison, Wisconsin, 1897- Hamden, Connecticut, 1975) va ser un dramaturg, […]
Després de dues setmanes de no poder assistir a una representació teatral, a causa que l’Imma i jo hem estat a Menorca fent senderisme pel Camí de Cavalls sud, …. ahir diumenge per fi i amb moltes ganes vam fer cap al Teatre Coliseum per veure el Musical THE ROCKY HORROR SHOW. Una fantàstica producció que ha iniciat la seva […]
Ahir dissabte 14 d’octubre, a la Sala MAC del Mercat de les Flors, vam poder gaudir de la proposta de “dansa”, EL JARDÍ, una peça amb 39 intèrprets, de LA TAIMADA. Val a dir que aquest espectacle més que dansa, és més aviat una Performance, això sí, suportada per una bellíssima coreografia molt visual. EL JARDÍ forma part de la […]
Gràcies per compartir aquest viatge amb nosaltres.
M’agrada molt com documentes els teus viatges,sembla que ho estriguem vivint nosaltres;ja estic a l’espera de poder llegir més coses.
Admiro aquest esperit aventurer que teniu i que sigui compatible amb la parella.
Tinc enveja sana!!!!!!!!!!!!!!!
Ja ens passaras com es fa la sopa de coco!!!
Per cert els bungalows fantàstics;la tenda de campanya ………..no sé ……….quin mal d’ossos!!!!!,no??
Una abraçada.
Gracies a tu per seguir la nostra relació. Això ens dona molts ànims per continuar.
Encara que el treball ultim el faig jo normalment, em baso sempre amb el diari que la Imma va escrivint al llarg de cada viatge. En quant a les fotografies son compartides, ja que els dos som uns fotògrafs compulsius.
La veritat és que el poder compartir amb la teva parella l’afició per viatjar és senzillament meravellós… i és que ens apassiona als dos crec que amb la mateixa intensitat.
En quant a la “sopa de coco” li varem preguntar al nostre cuiner, en Marc…. però al final ens varem despistar i al no insistir mes… ens varem quedar sense recepte. Una llàstima perquè era realment exquisida.
En realitat en tenda de campanya varem dormir molt poc… com veuràs mes endavant. De totes maneres teníem “matalassos” quant anàvem amb el camió… i desprès, mes endavant, fins i tots petits llits dins de les tendes. No és absolutament veritat que sigui dur, creu-me.
Una abraçada
Mare de Deu!!!! Amb això heu dormit???? Inclòs la meva mera i la Josefina????? Mitics!!!!!
Mai has dormit en tenda de campanya? Tindries que provar-ho… és divertit.
La teva mare es va comportar com una “jabata”… i amb aquest tercer viatge que compartim es pot dir que ja és una experta viatgera.
Mai vaig sentir ni una queixa en boca de la Merche… i jo diria que és mes valenta que nosaltres mateixos.
Comencem molt bé fotogràficament parlant. Una meravella de reportatge que de ben segur tindrem ocasió de seguir-ne gaudint durant els propers dies. Que tal l’esquena després de dormir en les tendes de campanya?
Una abraçada
Estem molt satisfets del resultat fotogràfic… i ens és difícil escollir entre les mes de 5.000 fotos que hem fet durant el viatge. Al Bloc, però, intentem posar les que a nosaltres ens recorda quelcom especial i no ens fixem tant en la “qualitat” de les fotografies.
L’esquena el primer dia una mica adolorida…. desprès t’acostumes. Però com ja veuràs, que al terra varem dormir molt poques vegades…. a diferencia a la Ruta de Namibia i Botswana amb camió que varem fer ara fa 10 anys, ja que llavors eren 30 dies i sempre en tenda de campanya… ara no ho se si repetiríem en aquelles condicions.
Dons a mi, que voleu que us digui, fins i tot em fa gràcia dormir en tenda de campanya, es una sensació única, estas tan a prop de la natura amb nomes una roba que et separa i que a la vegada et fa sentir protegit i estalvi !!!! A mi m’agrada molt, malgrat la incomoditat de vestir-te mig ajupit i que la esquena es quedi recta, recta.
Las fotos son estupendas. me traen muchos recuerdos: personas, paisajes, costumbres, mercados, “cafeterías”… Estoy deseando el siguiente capítulo. ¡Ah! También agradezco el mapa porque así me hago más idea del recorrido. De todos modos meterse entre pecho y espalda (posaderas y columna) 190 km por determinadas carreteras… ¡terminaríais molidos!
Un abrazo
Gracies per les teves paraules “cuñá”. És precisament el que volem reflectir a les cròniques del viatge… que sigui una petita mostra de la realitat i de la vida dura que han de suportar aquella gent, ….. mes que mostrar únicament paisatges o llocs mes o menys espectaculars.
La veritat és que amb tota seguretat el mes dur del viatge son els llargs recorreguts que hem tingut que fer en camió, chapes, daus, pateres… amb la infraestructura inexistent al nord dels tres països. Tu, com veig ja saps quelcom del que parlo per pròpia experiència.
Admirable. Desde luego, vais a dejar la vida bien gastadita…
Crec que la “vida” ja la tenim hores d’ara, força gastadeta… i els “ais” i els “uis” cada cop son mes freqüents. Però mentres el cos aguanti amb certa dignitat, intentarem continuar “voltant i voltant” encara que sigui tan sols per la nostra increïble Barcelona.