Aquest passat dimarts 21 de març, vam fer cap al Teatre Goya per veure UNA TERÀPIA INTEGRAL, una proposta que no vam poder veure la temporada passada quan va fer estada a La Villarroel. Una obra escrita i dirigida per Cristina Clemente i Marc Angelet i protagonitzada per Abel Folk, Llum Barrera, Roger Coma i Laura Porta. […]
Dilluns 20 de març, vam assistir a la roda de premsa matinal i al vespre convidats al Teatre Victòria, en companyia de 1.200 persones més, a la sessió “especial”, on Antonio Díaz, “El Mago Pop”, va anunciar, que a partir del 17 d’agost representarà el seu espectacle a l’Ethel Barrymore Theatre de Nova York. Un acte on també va […]
… I diumenge 19, després del concert de l’OBC del matí i un bon dinar a la terrasseta de casa, sortim per fer cap al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa i assistir a l’última creació d’Alejandra Jiménez Cascón, SHALOM JUDITH. Nosaltres vam conèixer a l’Alejandra l’any 2015 quan vam veure per […]
Ahir diumenge 19 de març ens vam dirigir a l’Auditori per tal de gaudir del concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i el seu director titular Ludovic Morlot batejat com BRAHMS: EL CANT DEL DESTÍ, amb un engrescador programa. El concert ha comptat amb la participació del Cor de Cambra del Palau […]
Dissabte dia 18 vam fer cap a la Sala “Dau al Sec” per tal de veure HABITACION DE MATRIMONIO (titol original “Parents’ evening”) de la dramaturga británica Bathsheba Doran, amb traducció de Viviana Zappa i dirigida per Sonia Espinosa. Una producció de “La Nuestra Teatro“, una companyia que neix de la necessitat de treballar el procés […]
Divendres 17 de març, a l’Antic Teatre i dins del marc del “Festival de Dansa Metropolitana”, hem pogut gaudir de MUJER EN CINTA DE CORRER SOBRE FONDO NEGRO de i amb Alessandra García. Nosaltres mai l’hauríem encasellat com un espectacle de dansa, ja que és més aviat un monòleg teatral, amb algun moment performatiu. Aquesta peça va ser estrenada al Festival Internacional de […]
Aquest passat dimecres 15 de març, vam fer cap a la Sala Beckett per veure la proposta ELS ENCANTATS, un text de David Plana (Manlleu 1969) que va guanyar el Premi Frederic Roda el 2015, i que ha estat dirigit per la directora Lucia del Greco (Roma, 1992). Una família trencada, el pare (Òscar Rabadán) […]
Aquest dilluns 13 de març, a l’Off de La Villarroel vam anar a veure SCRATCH, una obra en forma de monòleg teatral escrit per Daniel J. Meyer, dirigida per Montse Rodriguez Clusella i protagonitzada per Clara Mingueza. SCRATCH es tracta del tercer treball de la companyia AKA Teatro, després de ‘”A.K.A. (Also Known As)” que vam veure a la Sala Flyhard el 2018 i “UPPGIVENHET” que hem […]
Diumenge dia 12 de març va ser un dia atrafegat per nosaltres, ja que després d’una caminada i un dinar amb una colla d’amics, vam haver de córrer per arribar a temps a la Sala Atrium i poder veure EL PEIX DAURAT, un monòleg d’Anna Agulló Prieto. Es tracta dons d’un monòleg on la seva […]
Dissabte dia 11 de març, vam fer cap al Teatre Poliorama per veure l’últim espectacle de creació de Dagoll Dagom, creat a partir d’un clàssic de la literatura catalana, L’ALEGRIA QUE PASSA de Santiago Rusiñol. I porta aquest clàssic a escena a través de la dansa i la música. “L’alegria que passa” de Santiago Rusiñol és […]
Gràcies per compartir aquest viatge amb nosaltres.
M’agrada molt com documentes els teus viatges,sembla que ho estriguem vivint nosaltres;ja estic a l’espera de poder llegir més coses.
Admiro aquest esperit aventurer que teniu i que sigui compatible amb la parella.
Tinc enveja sana!!!!!!!!!!!!!!!
Ja ens passaras com es fa la sopa de coco!!!
Per cert els bungalows fantàstics;la tenda de campanya ………..no sé ……….quin mal d’ossos!!!!!,no??
Una abraçada.
Gracies a tu per seguir la nostra relació. Això ens dona molts ànims per continuar.
Encara que el treball ultim el faig jo normalment, em baso sempre amb el diari que la Imma va escrivint al llarg de cada viatge. En quant a les fotografies son compartides, ja que els dos som uns fotògrafs compulsius.
La veritat és que el poder compartir amb la teva parella l’afició per viatjar és senzillament meravellós… i és que ens apassiona als dos crec que amb la mateixa intensitat.
En quant a la “sopa de coco” li varem preguntar al nostre cuiner, en Marc…. però al final ens varem despistar i al no insistir mes… ens varem quedar sense recepte. Una llàstima perquè era realment exquisida.
En realitat en tenda de campanya varem dormir molt poc… com veuràs mes endavant. De totes maneres teníem “matalassos” quant anàvem amb el camió… i desprès, mes endavant, fins i tots petits llits dins de les tendes. No és absolutament veritat que sigui dur, creu-me.
Una abraçada
Mare de Deu!!!! Amb això heu dormit???? Inclòs la meva mera i la Josefina????? Mitics!!!!!
Mai has dormit en tenda de campanya? Tindries que provar-ho… és divertit.
La teva mare es va comportar com una “jabata”… i amb aquest tercer viatge que compartim es pot dir que ja és una experta viatgera.
Mai vaig sentir ni una queixa en boca de la Merche… i jo diria que és mes valenta que nosaltres mateixos.
Comencem molt bé fotogràficament parlant. Una meravella de reportatge que de ben segur tindrem ocasió de seguir-ne gaudint durant els propers dies. Que tal l’esquena després de dormir en les tendes de campanya?
Una abraçada
Estem molt satisfets del resultat fotogràfic… i ens és difícil escollir entre les mes de 5.000 fotos que hem fet durant el viatge. Al Bloc, però, intentem posar les que a nosaltres ens recorda quelcom especial i no ens fixem tant en la “qualitat” de les fotografies.
L’esquena el primer dia una mica adolorida…. desprès t’acostumes. Però com ja veuràs, que al terra varem dormir molt poques vegades…. a diferencia a la Ruta de Namibia i Botswana amb camió que varem fer ara fa 10 anys, ja que llavors eren 30 dies i sempre en tenda de campanya… ara no ho se si repetiríem en aquelles condicions.
Dons a mi, que voleu que us digui, fins i tot em fa gràcia dormir en tenda de campanya, es una sensació única, estas tan a prop de la natura amb nomes una roba que et separa i que a la vegada et fa sentir protegit i estalvi !!!! A mi m’agrada molt, malgrat la incomoditat de vestir-te mig ajupit i que la esquena es quedi recta, recta.
Las fotos son estupendas. me traen muchos recuerdos: personas, paisajes, costumbres, mercados, “cafeterías”… Estoy deseando el siguiente capítulo. ¡Ah! También agradezco el mapa porque así me hago más idea del recorrido. De todos modos meterse entre pecho y espalda (posaderas y columna) 190 km por determinadas carreteras… ¡terminaríais molidos!
Un abrazo
Gracies per les teves paraules “cuñá”. És precisament el que volem reflectir a les cròniques del viatge… que sigui una petita mostra de la realitat i de la vida dura que han de suportar aquella gent, ….. mes que mostrar únicament paisatges o llocs mes o menys espectaculars.
La veritat és que amb tota seguretat el mes dur del viatge son els llargs recorreguts que hem tingut que fer en camió, chapes, daus, pateres… amb la infraestructura inexistent al nord dels tres països. Tu, com veig ja saps quelcom del que parlo per pròpia experiència.
Admirable. Desde luego, vais a dejar la vida bien gastadita…
Crec que la “vida” ja la tenim hores d’ara, força gastadeta… i els “ais” i els “uis” cada cop son mes freqüents. Però mentres el cos aguanti amb certa dignitat, intentarem continuar “voltant i voltant” encara que sigui tan sols per la nostra increïble Barcelona.