– Voltant per AFRICA – Agost 2012 (3) – de Mkushi a cascades Kundalila (Zàmbia)

11 respostes

de Mkushi a cascades Kundalila (Zàmbia) – 198 km.

Divendres 3 d’agost 2012

Avui és el primer dia que ens llevem a las sis del matí, l’hora de llevar-se que serà habitual en tot el viatge. Desprès d’esmorzar, l’Imma i jo en solitari fem un tomb pel complex Forest Inn … i sortim per un camí fins que ens trobem un poblat, on tenim el primer contacte amb la gent del pais (gent, val a dir, magnifica)… començo així dons a fer fotografies de primer pla de persones de totes les edats. Curiosament els agrada molt, sobretot si desprès els hi ensenyes el resultat.

Tornem a portar las maletes al camió i sortim en direcció a un campament a la vall del Luangwa, a prop de las cataractes Kundalila.

En el camí fem una parada a Serenje un petit poble a la mateixa carretera que ens ofereix un basar local i la possibilitat de fer un munt de fotografies. Molts anuncis de Airtel (veurem que és l’operadora oficial en tot el país) i missatges escrits referents a Deu.

Continuem fins al campament on muntem per primera vegada las tendes i dinem. Hem de preparar unes petites bosses per demà ja que ens desplaçarem en 4X4 deixant les maletes al camió.

El nostre magnific cuiner Marc

Immediatament desprès de dinar anirem per fi a veure les cascades del riu Kaombe, les Kundalila, …. però això ho explicarem en el següent capítol.

———————————————————————————————————-

Anar al primer capítol

Anar al capítol anterior

Anar al capítol següent

11 pensaments a “– Voltant per AFRICA – Agost 2012 (3) – de Mkushi a cascades Kundalila (Zàmbia)”

  1. Neus

    Gràcies per compartir aquest viatge amb nosaltres.
    M’agrada molt com documentes els teus viatges,sembla que ho estriguem vivint nosaltres;ja estic a l’espera de poder llegir més coses.
    Admiro aquest esperit aventurer que teniu i que sigui compatible amb la parella.
    Tinc enveja sana!!!!!!!!!!!!!!!
    Ja ens passaras com es fa la sopa de coco!!!
    Per cert els bungalows fantàstics;la tenda de campanya ………..no sé ……….quin mal d’ossos!!!!!,no??
    Una abraçada.

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Gracies a tu per seguir la nostra relació. Això ens dona molts ànims per continuar.

      Encara que el treball ultim el faig jo normalment, em baso sempre amb el diari que la Imma va escrivint al llarg de cada viatge. En quant a les fotografies son compartides, ja que els dos som uns fotògrafs compulsius.

      La veritat és que el poder compartir amb la teva parella l’afició per viatjar és senzillament meravellós… i és que ens apassiona als dos crec que amb la mateixa intensitat.

      En quant a la “sopa de coco” li varem preguntar al nostre cuiner, en Marc…. però al final ens varem despistar i al no insistir mes… ens varem quedar sense recepte. Una llàstima perquè era realment exquisida.

      En realitat en tenda de campanya varem dormir molt poc… com veuràs mes endavant. De totes maneres teníem “matalassos” quant anàvem amb el camió… i desprès, mes endavant, fins i tots petits llits dins de les tendes. No és absolutament veritat que sigui dur, creu-me.

      Una abraçada

      Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Mai has dormit en tenda de campanya? Tindries que provar-ho… és divertit.

      La teva mare es va comportar com una “jabata”… i amb aquest tercer viatge que compartim es pot dir que ja és una experta viatgera.

      Mai vaig sentir ni una queixa en boca de la Merche… i jo diria que és mes valenta que nosaltres mateixos.

      Respon ↓
  3. josep

    Comencem molt bé fotogràficament parlant. Una meravella de reportatge que de ben segur tindrem ocasió de seguir-ne gaudint durant els propers dies. Que tal l’esquena després de dormir en les tendes de campanya?
    Una abraçada

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Estem molt satisfets del resultat fotogràfic… i ens és difícil escollir entre les mes de 5.000 fotos que hem fet durant el viatge. Al Bloc, però, intentem posar les que a nosaltres ens recorda quelcom especial i no ens fixem tant en la “qualitat” de les fotografies.

      L’esquena el primer dia una mica adolorida…. desprès t’acostumes. Però com ja veuràs, que al terra varem dormir molt poques vegades…. a diferencia a la Ruta de Namibia i Botswana amb camió que varem fer ara fa 10 anys, ja que llavors eren 30 dies i sempre en tenda de campanya… ara no ho se si repetiríem en aquelles condicions.

      Respon ↓
    2. Imma

      Dons a mi, que voleu que us digui, fins i tot em fa gràcia dormir en tenda de campanya, es una sensació única, estas tan a prop de la natura amb nomes una roba que et separa i que a la vegada et fa sentir protegit i estalvi !!!! A mi m’agrada molt, malgrat la incomoditat de vestir-te mig ajupit i que la esquena es quedi recta, recta.

      Respon ↓
  4. Mª Carmen

    Las fotos son estupendas. me traen muchos recuerdos: personas, paisajes, costumbres, mercados, “cafeterías”… Estoy deseando el siguiente capítulo. ¡Ah! También agradezco el mapa porque así me hago más idea del recorrido. De todos modos meterse entre pecho y espalda (posaderas y columna) 190 km por determinadas carreteras… ¡terminaríais molidos!
    Un abrazo

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Gracies per les teves paraules “cuñá”. És precisament el que volem reflectir a les cròniques del viatge… que sigui una petita mostra de la realitat i de la vida dura que han de suportar aquella gent, ….. mes que mostrar únicament paisatges o llocs mes o menys espectaculars.

      La veritat és que amb tota seguretat el mes dur del viatge son els llargs recorreguts que hem tingut que fer en camió, chapes, daus, pateres… amb la infraestructura inexistent al nord dels tres països. Tu, com veig ja saps quelcom del que parlo per pròpia experiència.

      Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Crec que la “vida” ja la tenim hores d’ara, força gastadeta… i els “ais” i els “uis” cada cop son mes freqüents. Però mentres el cos aguanti amb certa dignitat, intentarem continuar “voltant i voltant” encara que sigui tan sols per la nostra increïble Barcelona.

      Respon ↓

Leave a Reply