Ens llevem a les 5 del matí i prenem una mica de llet i unes galetes a l’habitació abans de baixar a fer el check out. Avui sortim de CUSCO, en vol regular cap a LA PAZ a Bolívia. A l’aeroport facturació de maletes i un cafè abans del vol, que tranquil i puntual, dura […]
Avui tenim el dia lliure per gaudir al nostre aire de la ciutat de CUSCO. Això ens permet llevar-nos una mica més tard. Després d’esmorzar a la cafeteria del costat de l’hotel, anem fins a la Fira d’Artesans a fer un tomb, després caminem per l’avinguda del Sol i comprem un llibre. Avui anem a […]
Aquesta nit tornarem a dormir a CUSCO, però abans tindrem la sort de gaudir novament d’una de les millors guies del nostre viatge, la nostra “Carmencita” que tant vàrem trobar a faltar ahir a la nostra segona visita al Machu Pichhu. Com hem d’esperar, a què ens vinguin a recollir amb cotxe des de Cusco, […]
Ens llevem a les quatre del matí per tornar a pujar al MACHU PICCHU i entrar a les sis del matí quan obrin el recinte. Ja plou de bon matí. Agafem el bus i fem la cua i els tràmits pertinents per accedir a la ciutadella inca. Avui malauradament la nostra guia Carmen, no pot estar per nosaltres, […]
Avui ens llevem a les 4 del matí, a les 5 ens ve a recollir la Carmen i ens dirigim a la parada del bus on fem una mitja hora de cua. Molts autobusos, un darrere l’altre, i molta, molta gent. Tots molt abrigats. Tots anem a visitar un dels llocs més emblemàtics del planeta, […]
Avui hem quedat amb la Carmen, la nostra guia, una mica més d’hora del que tocava per anar a visitar el Parc Arqueològic de SAQSAYHUAMÁN que ahir vam deixar pendent per la pluja. Una magnífica decisió, ja que el lloc és realment extraordinari i pagava molt la pena visitar-ho amb tranquil·litat. Dins del recinte, primer de tot visitem […]
Avui tenim la visita de CUSCO i ens hem llevat a dos quarts de set, tenim l’esmorzar inclòs a la cafeteria del costat de l’hotel. Ens vénen a buscar a l’hotel la que serà la nostra guia aquests dies, Carmen, a la que acompanya el seu cap que és qui ens va rebre ahir a la […]
Avui a primera hora ens acompanyen a la terminal d’autobús on fem el chek i embarquem les maletes. Un itinerari d’uns 450 quilòmetres per paisatges realment increïbles, que es pot fer en tren turístic o bé amb autocar amb totes les comoditats. Nosaltres optem per aquesta segona opció perquè encara que el trajecte ocupa gairebé tot el […]
Avui hem dormit a una casa particular a l’illa de AMANTANÍ. Ens llevem a quarts de sis del matí i després d’esmorzar ens dirigim al port per agafar el vaixell que ens durà a l’illa de TAQUILE a una hora de navegació. Llac TITICACA i aproximació a San Carlos de PUNO i les illes de […]
Avui hem dormit a PUNO i ens llevem a les sis del matí; preparem la motxilla per portar el necessari per poder passar la nit a casa d’una família a l’illa d’AMANTANÍ. Al LLAC TITICACA es poden trobar fins a 42 illes; nosaltres passarem la nit a l’illa d’AMANTANÍ habitada per unes 400 famílies. Demà també […]
Gràcies per compartir aquest viatge amb nosaltres.
M’agrada molt com documentes els teus viatges,sembla que ho estriguem vivint nosaltres;ja estic a l’espera de poder llegir més coses.
Admiro aquest esperit aventurer que teniu i que sigui compatible amb la parella.
Tinc enveja sana!!!!!!!!!!!!!!!
Ja ens passaras com es fa la sopa de coco!!!
Per cert els bungalows fantàstics;la tenda de campanya ………..no sé ……….quin mal d’ossos!!!!!,no??
Una abraçada.
Gracies a tu per seguir la nostra relació. Això ens dona molts ànims per continuar.
Encara que el treball ultim el faig jo normalment, em baso sempre amb el diari que la Imma va escrivint al llarg de cada viatge. En quant a les fotografies son compartides, ja que els dos som uns fotògrafs compulsius.
La veritat és que el poder compartir amb la teva parella l’afició per viatjar és senzillament meravellós… i és que ens apassiona als dos crec que amb la mateixa intensitat.
En quant a la “sopa de coco” li varem preguntar al nostre cuiner, en Marc…. però al final ens varem despistar i al no insistir mes… ens varem quedar sense recepte. Una llàstima perquè era realment exquisida.
En realitat en tenda de campanya varem dormir molt poc… com veuràs mes endavant. De totes maneres teníem “matalassos” quant anàvem amb el camió… i desprès, mes endavant, fins i tots petits llits dins de les tendes. No és absolutament veritat que sigui dur, creu-me.
Una abraçada
Mare de Deu!!!! Amb això heu dormit???? Inclòs la meva mera i la Josefina????? Mitics!!!!!
Mai has dormit en tenda de campanya? Tindries que provar-ho… és divertit.
La teva mare es va comportar com una “jabata”… i amb aquest tercer viatge que compartim es pot dir que ja és una experta viatgera.
Mai vaig sentir ni una queixa en boca de la Merche… i jo diria que és mes valenta que nosaltres mateixos.
Comencem molt bé fotogràficament parlant. Una meravella de reportatge que de ben segur tindrem ocasió de seguir-ne gaudint durant els propers dies. Que tal l’esquena després de dormir en les tendes de campanya?
Una abraçada
Estem molt satisfets del resultat fotogràfic… i ens és difícil escollir entre les mes de 5.000 fotos que hem fet durant el viatge. Al Bloc, però, intentem posar les que a nosaltres ens recorda quelcom especial i no ens fixem tant en la “qualitat” de les fotografies.
L’esquena el primer dia una mica adolorida…. desprès t’acostumes. Però com ja veuràs, que al terra varem dormir molt poques vegades…. a diferencia a la Ruta de Namibia i Botswana amb camió que varem fer ara fa 10 anys, ja que llavors eren 30 dies i sempre en tenda de campanya… ara no ho se si repetiríem en aquelles condicions.
Dons a mi, que voleu que us digui, fins i tot em fa gràcia dormir en tenda de campanya, es una sensació única, estas tan a prop de la natura amb nomes una roba que et separa i que a la vegada et fa sentir protegit i estalvi !!!! A mi m’agrada molt, malgrat la incomoditat de vestir-te mig ajupit i que la esquena es quedi recta, recta.
Las fotos son estupendas. me traen muchos recuerdos: personas, paisajes, costumbres, mercados, “cafeterías”… Estoy deseando el siguiente capítulo. ¡Ah! También agradezco el mapa porque así me hago más idea del recorrido. De todos modos meterse entre pecho y espalda (posaderas y columna) 190 km por determinadas carreteras… ¡terminaríais molidos!
Un abrazo
Gracies per les teves paraules “cuñá”. És precisament el que volem reflectir a les cròniques del viatge… que sigui una petita mostra de la realitat i de la vida dura que han de suportar aquella gent, ….. mes que mostrar únicament paisatges o llocs mes o menys espectaculars.
La veritat és que amb tota seguretat el mes dur del viatge son els llargs recorreguts que hem tingut que fer en camió, chapes, daus, pateres… amb la infraestructura inexistent al nord dels tres països. Tu, com veig ja saps quelcom del que parlo per pròpia experiència.
Admirable. Desde luego, vais a dejar la vida bien gastadita…
Crec que la “vida” ja la tenim hores d’ara, força gastadeta… i els “ais” i els “uis” cada cop son mes freqüents. Però mentres el cos aguanti amb certa dignitat, intentarem continuar “voltant i voltant” encara que sigui tan sols per la nostra increïble Barcelona.