En algun altre ocasió ja us he comentat que m’agrada i molt, assistir a la Sala Fly Hard, un petit teatre situat al barri de Sants (carrer Alpens, 3… molt aprop de l’estació Plaça de Sants de la línia 1), que te una capacitat d’unes 40 butaques… o sigui quasi be les que cabrien al menjador de casa meva una mica apilats. El que sembla en principi una mancança greu, per el poc espai disponible, es transforma en una immensa possibilitat de gaudir el TEATRE contemporani, amb majúscules i a tan sols un parell de pams de la cara. Únicament dons te una sola pega i es que si et dorms, els propis actors et poden despertar d’un cop al clatell.
El director d’aquesta Sala es JORDI CASANOVAS i te com a principis bàsics tres punts fonamentals :
1.- Només s’hi estrenaran obres d’autors/es catalans.
2.- El preu de l’entrada el tria l’espectador. 10 o 5 euros.
3.- No hi haurà mai invitacions.
No coneixem cap altre Teatre al estat espanyol que estigui tant al servei del poble i que intentin que el preu no sigui cap inconvenient per que gaudeixin de molt BON TEATRE. A mes a mes en el petit recinte on et reben els mateixos actors, fent de caixers o del que faci falta, sempre estas convidat a prendre un got de vi o d’aigua gratuïtament. Tota una experiència que us recomano de debò, independentment de l’obra que representin en aquell moment. De les funcions que hem vist, CAP ens ha defraudat, mes aviat tot el contrari.
El divendres 13/01/2012, ens varem apropar un altre cop i aquesta vegada per veure el que estàvem segurs que ens agradaria…. BURUNDANGA i us asseguro que no varem sortir decebuts, ja que ens ha encantat i a mes a mes ens hem fet un tip de riure. Valorem entre 4 i 5 estrelles, quasi be la màxima valoració de “Voltar i Voltar”.
Abans de començar varem tenir la sort de conèixer personalment a la periodista Elisa Diez de “Butaques i Somnis”, que algun cop ha participat comentant a “Voltar i Voltar” les nostres cròniques Teatraires… i que acostuma a retweetejar-les quasi be sempre als seus seguidors que actualment ja son 670 persones. Un plaer Elisa !!!
Jordi Galceran
No descobrirem res si parlem de JORDI GALCERAN… i es que tothom que li agrada una micona el teatre sap que es un dels dramaturgs millors de casa nostre i que ja fa temps te un gran èxit en les estrenes de les seves produccions. Que jo sàpiga ha estrenat des de 1994, ja nou obres de Teatre i tan sols anomenarem les que a nosaltres ens van agradar mes…
1995. Paraules encadenades.
2002. Gaudí (musical)
2003. El mètode Grönholm (amb tota seguretat la de mes renom)
2011. Burundanga.
BURUNDANGA és una comèdia divertida que ens parla sobre una jove parella d’enamorats. Berta vol saber TOT sobre el seu estimat (Manel), però no s’atreveix a preguntar. La seva millor amiga (Sílvia), li ofereix una dosi del sèrum de la veritat: burundanga. La vol? És ell qui aparenta ser? És honrat, fidel i treballador? I si amaga els pitjors secrets? I si no és el que sembla ? És infidel? És un delinqüent? I si fos un terrorista?
La Burundanga, és el nom popular de l’escopolamina, una mena de sèrum de la veritat que deixa sense voluntat, ni cap record del que s’ha fet sota els seus efectes, a qui el pren. La llegenda explica com la cia l’ha emprat per interrogatoris i a Amèrica es continua utilitzant per a altres tipus de delictes.
Amb el transfons del final de la banda terrorista E.T.A. aquesta comèdia a la vegada romàntica i de suspens, te un argument amb infinitat de enrevessades situacions, en les quals, sense caure en acudits fàcils, ni en arguments massa predictibles, es construeix una història inversemblant però àgil i divertit, amb diferents girs que fan que res sigui el que sembla.
El mateix Jordi Galceran diu que era difícil buscar un final feliç amb el transfons d’ETA en una comèdia teatral:
“Però ho vaig aconseguir, jo he acabat amb ETA i aquests dos dels que parlo són, a més dels últims, uns barroers, gràcies a la qual cosa hi pot haver una perspectiva còmica , perquè si ETA desapareix pot haver un final feliç, encara que és cert que no som conscients del risc que es corre amb aquest espectacle “.
De totes maneres des de el meu punt de vista, l’argument te una petita davallada a partir del moment que surt el personatge d’en Jaume (interpretat per Carles Canut), i no per la seva inversemblança, ja que tot l’argument es molt fantasiós e irreal… fet a posta… però a partir d’aquí l’argument entra en una mena de “moralina” vers al final d’ETA que a mi em va sobrar i fins i tot molestar una mica. Es per això que no valoro la producció amb les 5 estrelles que la resta de la producció de ben segur es mereix.
La interpretació es segurament el que els espectadors normalment valorem mes, i en aquesta ocasió es una autentica passada; el paper de Sílvia interpretat per CLARA COLS al principi el vaig trobar massa forçat…massa pijo… però mes endavant em vaig adonar que és forçat a posta per provocar la hilaritat del public, entre les que m’incloc. Genial Clara, de debò !!!. Amb un paper mes contingut ROSER BLANCH interpretant a la Berta, la trobo la millor interpretació de la nit. Absolutament fantàstica ja que te molts registres des de la comicitat, la desesperació, la por, fins i tot el dramatisme…que fa el seu paper força mes creïble dins de l’esperpent de tot plegat. Elles dues son les reals protagonistes de la funció i sols per elles paga la pena anar a veure Burundanga.
Els papers dels homes, també importants…. el del etarra català mes “bonet” (en Manel, interpretat per PABLO LAMMERS ) i el del etarra basc mes dolentot (en Gorka, interpretat per SERGIO MATAMALA …. quina casualitat amb el cognom, oi ?), però que a la fi i en realitat, els dos, son bones persones amb sentiments, que és penedeixen de tot el que han fet dins de l’organització etarra. Les dues interpretacions també fantàstiques…. les expressions de les seves cares, de tan aprop es una autèntica delícia. En CARLES CANUT, te un paper menys important i encara que ho fa be, el seu registre es el de sempre i que ja tots coneixem.
Amb un extraordinari sentit de l’humor, fa que les riallades del públic en ocasions arribin a tallar als propis actors. Te l’èxit totalment assegurat abans quasi be d’estrenar-se. Poques vegades al Teatre he rigut tant com en aquesta ocasió. Recomanable al 100%.
Lamento comunicar-vos, però, que abans de la seva estrena TOTES les entrades per les funcions previstes a la Sala FlyHard del 12 al 30 de gener, estan exhaurides; però un ocellet entremaliat m’ha fet saber que estan buscant una sala mes gran per representar-la en els propers mesos.
DRAMATÚRGIA: Jordi Galceran
DIRECCIÓ: Jordi Casanovas
REPARTIMENT:
Roser Blanch BERTA
Carles Canut JAUME
Clara Cols SÍLVIA
Pablo Lammers MANEL
Sergio Matamala GORKA
AJUDANT DE DIRECCIÓ I REGIDORIA: Blanca Caminal
PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Marina Fita
ESCENOGRAFIA: Sebastià Brosa i Eli Pérez
VESTUARI: Albert Pascual
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ i CAP TÈCNIC: Rubèn Taltavull
IMATGE CARTELL: Patrícia Santos
IMATGE DOSSIER: Roser Blanch
PRODUCCIÓ: FlyHard Produccions SL.
————————————————————————————————
– Sala FlyHard – Preu 5 o 10 € – ( preu pagat 5 € – la crisi !!!)
————————————————————————————————-
Humm::. Apuntat!
Benvingudes aquestes sales “alternatives”.
A Gràcia, la darrera que he sentit és la Sala 4 (plaça dde la Virreina).
Salut!
Montse
Segur que la tornen a representar en un altre Teatre… però fes-me cas, intenta conèixer la Sala FlyHard encara que sigui amb un altre representació.
Apostar per tenir obert un Teatre tan petit, es estimar el TEATRE de debò.
Salut Montse !!!
Moltes gràcies per la menció. Encara no he fet la meva. Vaig una mica endarrerida, però estic totalment d’accord amb el que dius. Per mi anar a la Flyhard és com una teràpia, mai he sortit decebuda. Espero amb ganes l’estrena del Ll’atzer Garcia a finals de febrer.
Un plaer!
El plaer va ser nostre i a mes a mes per sorpresa, ja que no esperàvem trobar-te i menys en un teatre tan petitó…. ja que les possibilitats es redueixen La Sala FlyHard me la va recomanar la escriptora i directora de Teatre, Cristina Clemente i va ser tota una troballa. Cada vegada que anem ens confirmem a nosaltres mateixos que cada vegada estimem mes el TEATRE.
Si no es per tu que ens vas reconèixer, segurament ni ens haguéssim assabentat.
Gracies per deixar constància escrita al nostre Bloc de la teva visita.
Visca el Teatre i molta merda !!!
Quan la van estrenar a TEMPORADA ALTA, el primer que vaig dir: hauran de buscar un teatre més gran que el Flyhard. Confirmat.
BURUNDANGA es va estrenar en realitat a Madrid al Juny dels 2011 amb un altre repartiment…
http://blogocio.com/2501/burundanga-se-estreno-en-madrid/
Actualment es tornara a representar al Teatro Maravillas de Madrid, del 18/01/2012 al 08/04/2012
A temporada alta es va estrenar a Girona a la Sala Planeta el 23 i 24 de Novembre de 2011; va ser el primer cop que es veure a Catalunya, efectivament amb aquest repartiment.
Si la tornen a representar a Barcelona, cosa gairebé segura, la tornarem a veure, però sincerament crec que no tindrà la màgia de poder-la veure tan a la bora com a la Sala FlyHard… i es que aquesta sala el escenari esta al mig a peu pla i te únicament 3 fileres a cada costat.
I en català, que es com crec que es va escriure originalment.
Aquest divendres a poder gaudir de Burundanga.
@funkyover
Hola Francesc
Cada vegada que escriu una persona nova al Bloc, ens causa una gran alegria, perquè veiem que el que fem cada vegada arriba a mes gent. Benvingut dons a casa nostre… a Voltar i Voltar. Esperem que d’ara en endavant continuarem tenir aquest lligam.
Suposo que tens las entrades reservades des de fa temps. Ja em diràs el que et sembla, però estic segur que gaudiràs del espectacle.
@miquelputxet
Una abraçada