– Teatre – RES NO TORNARÀ A SER COM ABANS (***+) – La Villarroel

El dissabte 14/01/2012 varem assistir a l’estrena de un altre producció teatral de CAROL LÓPEZ de la que es autora i a la vegada la dirigeix; es tracta de RES NO TORNARÀ A SER COM ABANS.

Es tracta d’una comèdia… un altre… i es que La Villarroel amb la crisi econòmica, s’ha especialitzat en comèdies, perquè la realitat pura i dura es que el gran public es el que demana i cal salvar el Teatre que dirigeix Carol López i que porta l’empresa FOCUS… es una opció molt valida però que particularment no m’agrada. Si tots el Teatres fessin únicament Teatre comercial, la cultura teatral rebria un míssil a la seva línia de flotació.

Aquesta vegada, es tracta però d’un humor intel.ligent i  el resultat ha estat satisfactori, ja que encara que es tracta d’una comèdia diguem-ne comercial, aprofundeix molt en la vida de dos parelles d’avui en dia, en els seus sentiments, els seus amors i desamors, la seva infidelitat com a manera de fer sobreviure la pròpia parella, de la seva sexualitat mes propera des de l’animalitat del orgasme sense lligams… fins a la sexualitat mes lligada a la tendresa i l’amor que comporta el voler conviure amb un altre persona, sàpiguen la dificultat que això comporta.

El text de Carol López, em va agradar i em va atrapar des de casi el començament. La barreja d’escenes audiovisuals prèviament gravades, com si cada un dels personatges expliques al seu psicòleg les carències de la seva vida en parella i les seves fantasies i desitjos (utilitzant com a psicòleg el propi public). Així aconsegueix que el public es testimoni de les vides paral·leles de cada un dels personatges… la vida que aparenten davant de la societat i de la seva pròpia parella…. i la vida “real” que tenen cada un d’ells. Carol López, permet al public descobrir en directe com si es tractes d’un Gran Hermano, la realitat de aquests 4 personatges…. el que diuen que son… i el que en realitat volen ser i desitgen. Es a la fi una obra que ens fa reflexionar.

Es interessant aquesta visió que desemmascara la vida de les parelles (las de “fins que la mort ens separi), i ens mostra la realitat, que a la fi es la realitat de les nostres pròpies vides… las de casi tothom, on tenim una vida “normalitzada” que es la que mostrem i un altre que en realitat es la que potser desitjaríem viure. Podríeu dir que es mes del mateix…. que es el tema de sempre, però crec que en això es basa la nostra vida i encara que el tema sigui recurrent, aquí en una sala de Teatre i tan sols en 90 minuts, aquesta realitat esta molt ben explicada utilitzant 4 personatges totalment diferents l’un del altre.

A mes te tot això, es tracta sobretot, d’un treball de nova creació… i això es molt en el moment que vivim, i segons ens explica la pròpia web de La Villarroel, fet d’una manera que partint d’un text gairabe de zero, evoluciona en la seva pròpia creació en el “work in- progress”, sorgit de la complicitat diària amb els actors, que compta amb les aportacions dels intèrprets, creant escenes en contínua transformació fins arribar a l’equilibri exacte.

Dolo Beltran

Dolo Beltrán, ha estat tot un descobriment per a mi; nascuda a Barcelona,  és una actriu que ha treballat en cinema, televisió i teatre… però que crec no havia vist mai treballar sobre l’escenari; és molt coneguda sobretot per ser la cantant vocalista del grup Pastora;  la seva interpretació em va agradar molt, ja que es molt natural i sembla que no estigui en realitat interpretant cap paper. Per mi la millor interpretació de la nit.

Andres Herrera

També em va agradar força la naturalitat de Andrés Herrera… i es que te la gran sort que l’hi ha tocat el personatge mes humà… la millor persona de entre els quatre, e interpreta el seu paper amb força tendresa i sensibilitat. Li sap treure tot el profit possible. Ens va encantar de debò.

Olalla Moreno

Olalla Moreno coneguda actriu catalana, sobretot per el seu paper en Nissaga de poder a TV3 i el seu primer paper en Teatre com la protagonista de Anna Frank… aquí esta molt mesurada amb una de les seves millors interpretacions que hem vist.

Andrew Tarbet

Respecte a Andrew Tarbet, no puc dir que sigui un dels meus actors de capçalera, però haig de dir que en aquesta ocasió la seva interpretació també m’han agradat força. A mes a mes llueix a escena el seu atractiu cos en mes d’un nu integral… i això, evidentment pot arribar a ser un bon reclam per els seus seguidors.

Nota : algunes fotografies exposades en aquesta entrada son del Bloc de Sebastiá Pagaroles.

——————————————————————————————–

DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ: Carol López

REPARTIMENT:

Dolo Beltrán
Andrés Herrera
Olalla Moreno
Andrew Tarbet

Amb la col·laboració de Paul Berrondo

ESCENOGRAFIA: cube.bz.
VESTUARI: Myriam Ibáñez
IL·LUMINACIÓ: Jaume Ventura
SO: Damien Bazin
MAQUILLATGE: Toni Santos
PERRUQUERIA: Pelukim
VÍDEO: Focus Audiovisuals

PRODUCCIÓ: La Villarroel

————————————————————————————————

– La Villarroel – Preu 26 €  – ( preu pagat  9 € – Club TresC )

————————————————————————————————-

4 thoughts on “– Teatre – RES NO TORNARÀ A SER COM ABANS (***+) – La Villarroel

  1. Albert

    Suposo que perquè el tema em toca molt de la vora (soc cuarentón, 16 anys amb la mateixa parella i dos fills) des de que la vaig veure anunciada que aquesta obra em ve molt de gust veure-la, i més després de la teva crítica Miquel!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Ens toca a tots de prop…. a tota la societat, crec. Jo soc “cincuenton” ..i tan sols em queden 6 mesos per arribar a la seixantena ….ufffff. Et guanyo també amb els anys amb la meva parella… 37 anys (tota una condemna per ella…pobre)… i 2 fills….. en això empatats.

      No es cap meravella, però crec que no es tracta d’un obra que únicament vulgui fer riure i ens planteja amb força claredat el que som i el que potser desitjaríem haver fet amb la nostra vida… almenys ens fa reflexionar, que ja es molt. No sempre el que hem somiat algun cop es el millor….. i potser el que ja tenim no el valorem amb tota la seva vàlua. Estic segur que us agradarà.

      Una abraçada

      Respon
  2. Albert

    Divendres passat vaig anar a veure aquesta obra amb la meva parella i dues parelles més. Ens va agradar i vàrem passar una estona força agradable. De tota manera, pensava que m’agradaria més. Es centra molt en la infidelitat de la parella. Jo pensava que tocaria més altres tipus de problemàtiques de la parella ‘estable’. Per sort (o no?) el problema de la infidelitat de moment no m’afecta, que jo sàpiga, jijijijiji.
    Respecte al nu de l’Andrew Tarbet, una de los noies amb les que anavem va comentar que era un nu gratuït. Durant la funció no li havia donar importància però, ben pensat, potser si que és un nu que no aporta res a l’obra, no creieu? Pel mateix motiu, també podrien sortir nues les noies i, en canvi, es queden en roba interior.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Realment tracta mes que res de la infidelitat en la parella, encara que també toca temes de convivència… i aquests si que segur ens toca mes d’aprop. L’altre es difícil de saber-ho.

      Vaig comentar el tema del nu a la meva crònica, precisament perquè em va sobtar, ja que em va semblar que no venia a cuento i ho vaig veure una mica forçat i mes aviat com un reclam “comercial”. No em desagrada ja que nosaltres hem practicat durant molts anys nudisme i segurament ho veiem mes natural que la mitja d’espectadors.

      Ens alegrem de que passéssiu una estona divertida. Gracies per en-recordar-te de escriure el comentari desprès de veure-la.

      Una abraçada

      Respon

Leave a Reply