Un altre cop fem una VOLTA per el TEATRE.  Ahir, aprofitant que era el dia del col.loqui ens varem apropar per segona vegada en una setmana al TNC, i va valdre la pena fer-ho.

La novel.la PEDRA DE TARTERA de la autora catalana contemporània MARIA BARBAL, es la historia d’una heroïna anònima catalana del segle passat; la vida de Conxa durant la seva existència “tancada” en un entorn rural, per la seva voluntat (o no ?) en la comarca del Pallars. Maria Barbal ens intenta explicar els 60 anys de existència d’aquesta dona, des-de la seva infantessa, en la que es expulsada de la seva pròpia llar (per manca de recursos econòmics) i portada en contra de la seva voluntat a casa dels seus tiets on creix, passa la seva adolescència, s’enamora, es casa, te els seus fills, creixen fins a donar el tomb sencer al convertir-se en avia i ser expulsada un altre cop contra la seva voluntat del seu entorn rural, cap un futur incert a la “inhumana” Barcelona.  Un text meravellós , en el que es reflexa els transcurs de la historia de Catalunya de les ultimes dècades… la instauració de la república, la guerra civil espanyola, el triomf dels fatxendes i la posterior postguerra.

Intentar encabir tot aquest enorme argument, en una obra de teatre de menys de 2 hores de durada, es de fet impossible, però l’adaptador de la novel·la als escenaris, MARC ROSICH, juntament amb la intel·ligent direcció de LURDES BARBA, ho han aconseguit…. o casi.  De fet jo, ho hauria allargat en mitja hora o fins i tot un hora l’obra, arriscant poder el fer un obra “difícilment suportable” per el public, que no esta gaire acostumat a casa nostre a estar asseguts en una butaca mes de 2 hores.  Jo crec que la novel·la s’ho mereixia amb escreix i no entenc massa, el perquè s’na tingut que retallar escenes de l’obra original, per tal de fer-la mes comercial.  De totes maneres, reconec que s’ha aconseguit mantenir el principal de l’obra original i el canvi de format de llibre a escenari, era tot un repte i han aconseguit un producte amb qualitat, que fins i tot ha estat aprovat per la pròpia autora, Maria Barbal, que ahir també va participar activament en el col.loqui i així ho va fer saber.

Així i tot des-de la butaca a vegades es te la sensació força  sovint de que el “temps” en l’argument es massa ràpid i que els diàlegs son excessivament curts….. es te presa en avançar i això, sota el meu punt de vista, l’hi treu força dramàtica.

En aquesta versió juga un paper important l’escenografia bastant simple, però fins i tot espectacular que embolcalla tota la representació amb encert. l’escenografia presidida per l’interior d’una casa de pagès i en el seu centre LA CUINA que esta present en tota la representació com element aglutinador de tot el que passa al escenari, amb el paper de la DONA pagesa, sotmesa al home, quasi esclavitzada, tancada a casa cuidant del foc, de la escudella que donara de menjar a la família.  L’escenografia senzilla de MAX GLAENZEL, està pensada expressament així per poder ser representada posteriorment fent “bolos” per tot Catalunya.  Ajuda molt en l’escenografia les projeccions exquisides de EUGENIO SZWARCER projectades a la pared blanca de la casa de pagès i que ajuda a entendre el pas del temps d’una forma intel·ligent.  L’i.lluminació de MARIA DOMÈNECH aquesta vegada te també un paper importantíssim.

En quant a interpretació, un 10 per ÀUREA MÁRQUEZ en el paper de Conxa que aprofita el paperás que se li ha regalat en aquesta ocasió i li sap treure tot el profit possible.  Esta senzillament meravellosa durant tota la representació i això que porta tot el pes de la mateixa. Al seu costat el paper de la tieta Encarnació o mare adoptiva ROSA CADAFALCH aconsegueix brodar el seu personatge amb mestria. Els altres personatges no tan importants també estan ben representats per la totalitat dels intèrprets que participen, incloent els nanos que ho fan força be.

Faig menció especial al enorme treball de vulguer fer arribar al public l’obra en el llenguatge fidel a la terra on es representa l’obra…utilitzant el PALLARES. Em trec el barret davant la feinada que han tingut els assessors lingüistes XAVIER MACIÀ, NOËLIA MOTLLÓ i RAMON SISTAC i que han aconseguit fer arribar la riquesa lingüista del idioma català en una de les múltiples i diferents parles de Catalunya.  Les dos protagonistes precisament no son lleidatanes i ho aconsegueixen al 100%.

Com veieu valorem amb (****) 4 estrelles sobre 5 , aquesta producció del TNC,  que ens ha agradat molt. Es representarà a la Sala Petita fins el proper 20 de març.

Els interprets son:

Marina Barberà, Rosa Cadafalch, Roger Casamajor, Annabel Castan
Max Figueres, Àurea Márquez, Max Megias, Eduard Muntada, Júlia Pedra
Max Roca, Marta Vidal i Carla Vives.

Paga la pena llegir el glossari de paraules en PALLARES de la mateixa pagina web del TNC.