Avui deixem TRUJILLO amb destinació a la ciutat de CHICLAYO, i de camí visitarem el complex arqueològic EL BRUJO. Ubicat a la vall del riu Chicama a uns 60 km al nord de Trujillo, aquest complex arqueològic, obert al públic des del 2006, va ser el lloc on es van trobar les restes momificades de l’anomenada SEÑORA del CAO.

El complex és un antic centre cerimonial i està conformat per la Huaca Prieta, la Huaca Cao Viejo i la Huaca Cortada. Segons ens explica la guia en el recorregut que fem pràcticament sols, aquest lloc ha estat ocupat de fa 5.000 anys, per diferents cultures prehispàniques: cupinisque, moche, lambayeque, chimú, inca i l’època colonial.

El Museu conserva la mòmia i l’aixovar de la SEÑORA del CAO, una dona amb estatus de governant considerada quasi divina. Pertanyent a la cultura mochica va morir amb uns 20 anys aparentment a conseqüència d’un part.

El seu cos va ser trobat a la Huaca Cao Viejo, cobert de nombroses joies i presentava tatuatges encara visibles, que és el que ha fet pensar que ocupava un càrrec polític o religiós important. Amb ella van enterrar una noia de quinze anys i quatre homes que van ser sacrificats per acompanyar-la en la vida després de la mort.

Amb motiu d’aquest descobriment es va realitzar el documental “La Dama de Cao: El Misterio de la Momia Tatuada” dirigit per José Manuel Novoa.

En sortir del complex ens acomiadem de la guia, que ha vingut amb nosaltres des de Trujillo i ara se’n torna i seguim ruta acompanyats únicament del xofer fins a CHICLAYO, on arribem al voltant de les tres de la tarda.

Un trajecte amb un paisatge molt àrid (de fet un desert) i amb molta brutícia, les construccions molt deficients i molta gent per la carretera que demana o que ven productes. Circulen molts tricicles, cucuts i molts camions atrotinats. Podríem dir que vam veure força pobresa arreu del camí.

Un dia en el comencem a sentir amb força el típic “mal del viatger”, amb forces dolors d’estómac i diarrea, suposem que a causa del canvi alimentari o bé dels excessos del mega sopar a Lima o del cebiche a Huanchaco.

Estem allotjats a l’Hotel Intiotel que el trobem força bàsic, encara que molt cèntric.

Sortim a voltar, i la població de CHICLAYO ens sembla molt lletja, sobretot si la comparem amb el que ja hem vist fins ara. Observem que aquí tothom ven …. qui és qui compra??? 

Visitem la catedral que és també força decebedora i ens apropem al mercat. Un mercat limitat per tanques i molta, molta policia. Hi ha persones que ens alerten que és millor que marxem.

Són les cinc de la tarda i no hem dinat, anem a fer-ho al “Café 900’s“; demanem arròs “norteño” i “beef saltado”. La dona que ens atén és molt amable i la veritat és que dinem/sopem força bé. Prenem una infusió de menta i tornem a l’hotel a descansar.

No ens trobem massa bé, i potser això ens ha influenciat massa en la valoració negativa d’aquesta ciutat, que per ella sola no té res turísticament parlant, malgrat que està molt a prop de monuments i excavacions imperdibles, que veurem demà.

L’Imma ha començat amb una gastroenteritis, que li farà passar una nit de corcoll.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 4, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 6, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–