Arxiu d'etiquetes: Meritxell Carreras

– 004 – Ruta cultural – PETRAS ALBAS, EL RETIR D’UNA REINA – Monestir de Pedralbes (🐌🐌🐌🐌) – 2018.09.02 (temp. 18/19 – Ruta cultural nº 001)

PETRAS ALBAS, EL RETIR D’UNA REINA (temp. 18/19 – Ruta cultural nº 001)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Tot just tornant de la nostra estada de 12 dies al Delta de l’Ebre, i revisant els correus vam veure el de la Meritxell Carreras d’AdaptamBCN, on anunciava les noves rutes programades per al mes de setembre, i dit i fet, ens vam apuntar a la que feia el diumenge dia 2 anomenada “PETRAS ALBAS, EL RETIR D’UNA REINA“.

Amb la Meritxell ja hem fet varies rutes de les que hem deixat constància en el blog: “Descobrint la Barcelona maçònica“, “Ruta per les botigues emblemàtiques de Barcelona” i “Ruta guiada per la ciutat jardí“de l’actual avinguda del Tibidabo”.

El punt de trobada ha estat la plaça del Monestir de Pedralbes, monestir fundat l’any 1327 per la reina Elisenda de Montcada. Una ruta que ens parlarà dels 650 anys ininterromputs de vida monàstica en un entorn tranquil que ha perdurat fins als nostres dies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’existència d’aquest monestir és deguda a la voluntat de la reina Elisenda de Montcada Pinós  (Aitona 1292- Pedralbes 1364) que va ser la quarta esposa del rei Jaume II d’Aragó (València 1267- Barcelona 1327), amb qui es portava una diferència de 25 anys.

Originàriament a Pedralbes hi havia una vila romana, una comunitat agrícola fora muralles. Quan la reina va manifestar el seu desig de fundar un monestir de monges clarisses, van pensar en els terrenys d’una finca de Valldaura de la que era propietària, però volia un lloc més adient i va decidir comprar el mas de Pedralbes al seu propietari Bernat de Sarrià en 1326. L’església de Santa Maria de Pedralbes es va construir en un any i es va inaugurar en 1327. El campanar va ser aixecat cinc o sis anys després quan Sarrià va passar a deprendre del Monestir.

Està documentat, des d’aleshores, el topònim de PETRAS ALBAS (pedres blanques) pel color de la pedra utilitzada en la construcció i del que ha derivat el nom de Pedralbes. Originàriament el recinte estava emmurallat i només es conserven dues torres de vigilància i dues portes d’accés.

Continua llegint