Arxiu d'etiquetes: AdaptamBCN

– 004 – Ruta cultural – PETRAS ALBAS, EL RETIR D’UNA REINA – Monestir de Pedralbes (🐌🐌🐌🐌) – 2018.09.02 (temp. 18/19 – Ruta cultural nº 001)

2 respostes

PETRAS ALBAS, EL RETIR D’UNA REINA (temp. 18/19 – Ruta cultural nº 001)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tot just tornant de la nostra estada de 12 dies al Delta de l’Ebre, i revisant els correus vam veure el de la Meritxell Carreras d’AdaptamBCN, on anunciava les noves rutes programades per al mes de setembre, i dit i fet, ens vam apuntar a la que feia el diumenge dia 2 anomenada “PETRAS ALBAS, EL RETIR D’UNA REINA“.

Amb la Meritxell ja hem fet varies rutes de les que hem deixat constància en el blog: “Descobrint la Barcelona maçònica“, “Ruta per les botigues emblemàtiques de Barcelona” i “Ruta guiada per la ciutat jardí“de l’actual avinguda del Tibidabo”.

El punt de trobada ha estat la plaça del Monestir de Pedralbes, monestir fundat l’any 1327 per la reina Elisenda de Montcada. Una ruta que ens parlarà dels 650 anys ininterromputs de vida monàstica en un entorn tranquil que ha perdurat fins als nostres dies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’existència d’aquest monestir és deguda a la voluntat de la reina Elisenda de Montcada Pinós  (Aitona 1292- Pedralbes 1364) que va ser la quarta esposa del rei Jaume II d’Aragó (València 1267- Barcelona 1327), amb qui es portava una diferència de 25 anys.

Originàriament a Pedralbes hi havia una vila romana, una comunitat agrícola fora muralles. Quan la reina va manifestar el seu desig de fundar un monestir de monges clarisses, van pensar en els terrenys d’una finca de Valldaura de la que era propietària, però volia un lloc més adient i va decidir comprar el mas de Pedralbes al seu propietari Bernat de Sarrià en 1326. L’església de Santa Maria de Pedralbes es va construir en un any i es va inaugurar en 1327. El campanar va ser aixecat cinc o sis anys després quan Sarrià va passar a deprendre del Monestir.

Està documentat, des d’aleshores, el topònim de PETRAS ALBAS (pedres blanques) pel color de la pedra utilitzada en la construcció i del que ha derivat el nom de Pedralbes. Originàriament el recinte estava emmurallat i només es conserven dues torres de vigilància i dues portes d’accés.

Continua llegint →

– Ruta per les BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES de Barcelona (🐌🐌🐌🐌) 2017.12.02

2 respostes

Ruta per les BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES de Barcelona 

VOLTAR i VOLTAR per Barcelona – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dissabte dia 2 de desembre, a 4 graus de temperatura al carrer, vam fer cap al Carrer Mallorca cantonada Girona, punt de trobada per participar de la Ruta de les BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES de Barcelona  que tenia com a guia a Meritxell Carreres, a la que vam tenir el plaer de conèixer en un altra Ruta guiada per la “ciutat jardí” de l’actual avinguda del Tibidabo, Dr. Andreu versus Eusebi Güell, fa poc més de tres anys.

Meritxell és una de les dues cares visibles de AdaptamBCN, una associació que adapta les seves rutes a la necessitat de cada grup d’usuaris. Podeu veure la seva oferta de Rutes  en aquesta web www.adaptambcn.com

Aquesta és una Ruta per l’Eixample i Ciutat Vella, per conèixer algunes botigues que han aconseguit sobreviure més de 100 anys als canvis de gustos, de modes i de necessitats de la ciutat. Una proposta cultural que vol posar en valor la importància del petit comerç en l’economia de la ciutat, unes botigues que han exercit un paper important en la vida quotidiana de Barcelona. Unes botigues que han aconseguit mantenir-se al llarg dels anys i han esdevingut emblemàtiques.

La ruta inclou un total de 20 botigues que pertanyen als sectors de la salut, alimentació, llar, complements, luxe i oci. Per un tema d’horari, ja que teniem previst anar al Concert per la Llibertat dels Presos polítics a les 16 hores, marxarem sense poder visitar l’última de les botigues de la ruta, malgrat que ja la coneixíem.

  1. FARMACIA PUIGORIOL – A la cantonada del carrer Mallorca amb Girona.

Establiment obert l’any 1913 per Andreu Puigoriol i Botey, fill d’un ric fabricant.

A l’interior la decoració modernista dissenyada per Pere Anglès, destaca pel treball de fusteria de Francesc Torres i els vitralls de colors. Cal destacar, també, les petites pedres incrustades a les portes de vidre exteriors, de procedència txeca.

Un establiment a punt de passar a la quarta generació, que en un inici era també laboratori, faceta que van abandonar amb l’auge de la indústria farmacèutica. Es conserva bona part del mobiliari i els antics llums de gas, així com pots de ceràmica.

________________

  1. QUEVIURES J. MURRIA – A la cantonada del Carrer Valencia amb Roger de Lluria.

Els “xamfrans” de l’Eixample comptaven, antigament, amb una botiga de queviures que s’ubicava en una de les quatre cantonades.

Aquesta botiga és l’única, en tota Barcelona, que conserva a la façana, els rètols i anuncis realitzats en vidre tintat al foc (còpies d’un pòster original de Ramon Casas).

La primera referència d’aquest establiment és de l’any 1898 quan es deia Colmado La Purisima on es torrava cafè i es fabricaven neules.

L’any 1916 passa a Juan Soler que el transforma en un establiment per vendre productes gourmet. L’any 1943 passa a mans de la família Múrria. Actualment venen productes de proximitat, artesanals i de molta qualitat.

Al seu interior es conserven un rellotge d’època, mobles de caoba i pi i el taulell original.

Continua llegint →