Arxiu de la categoria: Rutes culturals

10 ANYS de VOLTAR i VOLTAR

Avui dissabte 24 d’octubre del 2020, fa 10 anys que vàrem començar a publicar les nostres ressenyes en aquest Blog.

Durant aquest període, hem publicat milers d’entrades de diferents temes, però molt especialment referents a les Arts Escèniques. Malauradament la pandèmia del Covid 19, ens ha canviat la vida i des del 3 de març d’aquest any, gairebé fa ja vuit mesos, que nosaltres, l’Imma i el Miquel no trepitgem una sala de teatre ni un auditori de música.

Per precaució ja que som persones de risc, però també per responsabilitat davant dels nostres fills, hem volgut ser molt prudents i no assistir a actes realitzats en recintes tancats o amb molta gent.

Fa tan sols uns dies que ens han convertit en avis per triplicat de 3 precioses netes, l’Arlet, la Gal·la i l’Àlex, i per tant fins que no veiem molt clarament que la pandèmia té una solució per fer vida normal, continuarem publicant al Blog únicament records de viatges que hem tingut la sort de poder realitzar.

Volem però, celebrar amb vosaltres aquest 10 aniversari, tot desitjant que aquest malson de la pandèmia acabi ben aviat i que tots nosaltres superem aquest entrebanc amb la millor salut possible.

Una forta abraçada a tots els “Voltaires”

– 004 – Ruta cultural – PETRAS ALBAS, EL RETIR D’UNA REINA – Monestir de Pedralbes (🐌🐌🐌🐌) – 2018.09.02 (temp. 18/19 – Ruta cultural nº 001)

PETRAS ALBAS, EL RETIR D’UNA REINA (temp. 18/19 – Ruta cultural nº 001)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Tot just tornant de la nostra estada de 12 dies al Delta de l’Ebre, i revisant els correus vam veure el de la Meritxell Carreras d’AdaptamBCN, on anunciava les noves rutes programades per al mes de setembre, i dit i fet, ens vam apuntar a la que feia el diumenge dia 2 anomenada “PETRAS ALBAS, EL RETIR D’UNA REINA“.

Amb la Meritxell ja hem fet varies rutes de les que hem deixat constància en el blog: “Descobrint la Barcelona maçònica“, “Ruta per les botigues emblemàtiques de Barcelona” i “Ruta guiada per la ciutat jardí“de l’actual avinguda del Tibidabo”.

El punt de trobada ha estat la plaça del Monestir de Pedralbes, monestir fundat l’any 1327 per la reina Elisenda de Montcada. Una ruta que ens parlarà dels 650 anys ininterromputs de vida monàstica en un entorn tranquil que ha perdurat fins als nostres dies.

This slideshow requires JavaScript.

L’existència d’aquest monestir és deguda a la voluntat de la reina Elisenda de Montcada Pinós  (Aitona 1292- Pedralbes 1364) que va ser la quarta esposa del rei Jaume II d’Aragó (València 1267- Barcelona 1327), amb qui es portava una diferència de 25 anys.

Originàriament a Pedralbes hi havia una vila romana, una comunitat agrícola fora muralles. Quan la reina va manifestar el seu desig de fundar un monestir de monges clarisses, van pensar en els terrenys d’una finca de Valldaura de la que era propietària, però volia un lloc més adient i va decidir comprar el mas de Pedralbes al seu propietari Bernat de Sarrià en 1326. L’església de Santa Maria de Pedralbes es va construir en un any i es va inaugurar en 1327. El campanar va ser aixecat cinc o sis anys després quan Sarrià va passar a deprendre del Monestir.

Està documentat, des d’aleshores, el topònim de PETRAS ALBAS (pedres blanques) pel color de la pedra utilitzada en la construcció i del que ha derivat el nom de Pedralbes. Originàriament el recinte estava emmurallat i només es conserven dues torres de vigilància i dues portes d’accés.

Continua llegint

– Ruta – Descobrint la BARCELONA MAÇÒNICA (🐌🐌🐌) 2017.12.15

Ruta – Descobrint la BARCELONA MAÇÒNICA

VOLTAR i VOLTAR per Barcelona – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres al matí vam tenir l’oportunitat de fer una nova ruta amb la Meritxell Carreras, de AdaptamBCN.

Una ruta anomenada “Descobrint la Barcelona maçònica” amb la finalitat d’explicar qui eren els maçons. Eren satanistes, espiritistes, alquimistes? Quan van aparèixer a Barcelona? Per què Franco estava obsessionat amb el contuberni judeo-maçonic?

Descobrint la Barcelona Maçònica és una ruta clara, transparent i gens mística sobre la petjada maçònica a la nostra ciutat.

El punt de trobada va ser a la Biblioteca Pública Arús al Passeig de Sant Joan. Ens instal·lem a la sala de reunions de la Biblioteca després de ser “rebuts” per una immensa estàtua de la llibertat que ocupa pràcticament el vestíbul d’accés a l’interior, dalt les escales.

La Meritxell ens parla dels maçons i del seu origen. Per un moment creiem que ens hem equivocat perquè mes que una ruta sembla una conferència sobre el tema i malgrat que es força interessant, la seva durada de més d’una hora la trobem excessiva i se’ns fa fins i tot feixuga. Això serà la causa de què després la ruta s’allargarà i la previsió de dues hores i mitja, es convertiran gairebé en quatre.

This slideshow requires JavaScript.

Maçó és un terme medieval emprat per anomenar als paletes o constructors o mestres d’obres. Ens remuntem a l’època de la caiguda de l’imperi romà i a l’aparició dels bàrbars, els mestres d’obres estan a Constantinoble duent a terme la construcció de Santa Sofia. Ells, ensenyen les tècniques als monjos benedictins, i aquests les transmeten als artesans locals, tot ensenyant geometria, matemàtiques i mística pitagòrica.

Es creen uns gremis de construcció, una mena de quadrilles que viatgen junts i on tots els oficis estan representats. Són els maçons que es mouen i no depenen de ningú, van on són requerits per dur a terme la construcció d’un edifici o una catedral. Durant l’època del gòtic passen a tenir nom i reconeixement. S’organitzen per jerarquies, i el primer que fan en arribar a un lloc, és construir un cobert de fusta on s’allotgen i fan les reunions de feina. D’aquestes construccions deriva la paraula llotja i més tard lògia. Són els maçons “operatius“.

Continua llegint

– Ruta per les BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES de Barcelona (🐌🐌🐌🐌) 2017.12.02

Ruta per les BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES de Barcelona 

VOLTAR i VOLTAR per Barcelona – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte dia 2 de desembre, a 4 graus de temperatura al carrer, vam fer cap al Carrer Mallorca cantonada Girona, punt de trobada per participar de la Ruta de les BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES de Barcelona  que tenia com a guia a Meritxell Carreres, a la que vam tenir el plaer de conèixer en un altra Ruta guiada per la “ciutat jardí” de l’actual avinguda del Tibidabo, Dr. Andreu versus Eusebi Güell, fa poc més de tres anys.

Meritxell és una de les dues cares visibles de AdaptamBCN, una associació que adapta les seves rutes a la necessitat de cada grup d’usuaris. Podeu veure la seva oferta de Rutes  en aquesta web www.adaptambcn.com

Aquesta és una Ruta per l’Eixample i Ciutat Vella, per conèixer algunes botigues que han aconseguit sobreviure més de 100 anys als canvis de gustos, de modes i de necessitats de la ciutat. Una proposta cultural que vol posar en valor la importància del petit comerç en l’economia de la ciutat, unes botigues que han exercit un paper important en la vida quotidiana de Barcelona. Unes botigues que han aconseguit mantenir-se al llarg dels anys i han esdevingut emblemàtiques.

La ruta inclou un total de 20 botigues que pertanyen als sectors de la salut, alimentació, llar, complements, luxe i oci. Per un tema d’horari, ja que teniem previst anar al Concert per la Llibertat dels Presos polítics a les 16 hores, marxarem sense poder visitar l’última de les botigues de la ruta, malgrat que ja la coneixíem.

  1. FARMACIA PUIGORIOL – A la cantonada del carrer Mallorca amb Girona.

Establiment obert l’any 1913 per Andreu Puigoriol i Botey, fill d’un ric fabricant.

A l’interior la decoració modernista dissenyada per Pere Anglès, destaca pel treball de fusteria de Francesc Torres i els vitralls de colors. Cal destacar, també, les petites pedres incrustades a les portes de vidre exteriors, de procedència txeca.

Un establiment a punt de passar a la quarta generació, que en un inici era també laboratori, faceta que van abandonar amb l’auge de la indústria farmacèutica. Es conserva bona part del mobiliari i els antics llums de gas, així com pots de ceràmica.

________________

  1. QUEVIURES J. MURRIA – A la cantonada del Carrer Valencia amb Roger de Lluria.

Els “xamfrans” de l’Eixample comptaven, antigament, amb una botiga de queviures que s’ubicava en una de les quatre cantonades.

Aquesta botiga és l’única, en tota Barcelona, que conserva a la façana, els rètols i anuncis realitzats en vidre tintat al foc (còpies d’un pòster original de Ramon Casas).

La primera referència d’aquest establiment és de l’any 1898 quan es deia Colmado La Purisima on es torrava cafè i es fabricaven neules.

L’any 1916 passa a Juan Soler que el transforma en un establiment per vendre productes gourmet. L’any 1943 passa a mans de la família Múrria. Actualment venen productes de proximitat, artesanals i de molta qualitat.

Al seu interior es conserven un rellotge d’època, mobles de caoba i pi i el taulell original.

Continua llegint

– TEMPS DE FLORS 2017 (🐌🐌🐌🐌) – Girona – 15.05.2017

TEMPS DE FLORS 2017 – Girona

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

En l’edició de Temps de Flors de l’any passat, vàrem patir força el gran èxit de la convocatòria, per la riuada de gent i les enormes cues per accedir als principals punts d’aquesta mostra, que en alguns moments va arribar a ser inacceptable; però llavors encara no estàvem els dos jubilats i ens veiem en obligats a visitar Girona durant el cap de setmana.

Enguany vàrem escollir aquest dilluns passat i vàrem estar tot el dia passejant per la ciutat, fins a l’esgotament… i fins i tot ens vàrem quedar a dormir, perquè els dos dies següents, dimarts i dimecres vam aprofitar per pernoctar a Llafranc i tornar a passejar per diverses localitats de la Costa Brava; uns dies extraordinaris amb un clima de ple estiu, cels blaus, sol i temperatures de fins a 25 graus.…. i a més a més sense gaire turisme perquè el període vacacional encara no ha començat per la majoria de gent.

La veritat però, és que vàrem trobar més gent de la que pensàvem a la mostra de Temps de Flors d’aquest any, malgrat ser dia laborable, sobretot degut a una gran quantitat d’autocars de francesos que omplien la ciutat…. però res a veure amb un cap de setmana… i el millor vindria després de dinar, amb molta més tranquil·litat, fins a arribar a les 8 del vespre quan ja no es feia ni un minut de cua en cap dels punts importants.

Però crec que no calen més paraules i el millor és que veieu unes quantes imatges de com vàrem poder viure la jornada de Temps de Flors 2017, que enguany arriba a la 62a edició.

Continua llegint

– Visita al Institut d’investigació Biomèdica (IDIBAPS) – Hospital Clínic – 17/03/2016

Fa algunes setmanes em vaig inscriure a una sèrie de visites que organitza la Fundació de la Marató de TV3, per tal que els donants i col·laboradors que ho desitgin, puguin conèixer de primera mà, com s’inverteixen els diners recaptats en les diferents Maratons (fins ara han estat 23), en recerca biomèdica, per intentar Visita a IDIBAPS - 1guarir les malalties.

Ahir al matí i durant un parell d’hores vaig poder visitar l’Institut de recerca biomèdica (IDIBAPS) situat molt a la bora de l’Hospital Clínic de Barcelona, al carrer Roselló, 149.

La Marató de TV3 ha recaptat des de 1992, més de 150.000.000 d’euros, gràcies als donatius que els ciutadans de Catalunya, el que ha fet possible que al voltant de 6.300 investigadors hagin pogut desenvolupar 723 projectes, per avançar de manera decisiva en el coneixement, el diagnòstic i el tractament de moltes malalties greus i cròniques.

This slideshow requires JavaScript.

Hem pogut conèixer un dels projectes en el que ara mateix s’està treballant, de la mà de les investigadores que el porten; primerament amb una sèrie de diapositives han intentat explicar-nos (suposo que al nostre nivell) el projecte.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – 1001 CURIOSITATS de BARCELONA de Silvia Suárez i Anna-Priscila Magriñà (🐌🐌🐌+ 🐚)

Barcelona és una ciutat amb història, els vells carrers de la ciutat amaguen relats d’amor i de guerra, de passions i tragèdies, de revoltes i crits, d’il·lusions i esperances. Els seus edificis conserven entre les seves parets relats d’altres temps.

1001 curiositats de Barcelona

La ciutat de Barcelona és com un llibre obert. Repartits entre els seus carrers i places, milers d’històries viuen latents esperant a ser descobertes pels vianants.

Aquest és un llibre que fa un recorregut a pinzellades des de la Barcino romana fins avui. Curiositats, detalls al voltant de la història de Barcelona i que ajuden a entendre la ciutat. Però no és un llibre d’història, la historia és el fil conductor que serveix per ordenar les curiositats.

Un llibre ple de textos breus, fotos, anotacions, llegendes, fets, personatges, un llibre àgil i amè, divertit a estones i que desperta la curiositat i et fa exclamar una i 1001 vegades … ah! Això no ho sabia !!!!

El primer servei d’autobusos de Barcelona

  • El primer servei d’autobusos de Barcelona es va inaugurar l’any 1906 i constava de cinc vehicles que feien el trajecte plaça de Catalunya-plaça Trilla, a Gràcia, per la Rambla de Catalunya.

Continua llegint

– Visita guiada a la TORRE BELLESGUARD (🐌🐌🐌🐌🐌) – 05/03/2016

Feia molt de temps, potser fins i tot alguns anys, que tenia moltes ganes de visitar aquest edifici construït per Antoni Gaudí entre 1900 i 1908, i a més a més tenint en compte que està relativament a prop de casa nostra; Exteriors torre Bellesguard 2 - 1dissabte passat, 5 de març era l’aniversari de l’Imma i feia un dia esplèndid… vaig pensar que era el dia adient per complir aquest desig, perquè la visibilitat des de la terrassa superior de la Torre Bellesguard de ben segur serien esplèndides.

És una propietat privada i actualment està en mans de la família Guilera, (molt lligada al món de la medicina), que la va comprar l’any 1944 i la utilitzen com el seu habitatge habitual; va estar molts anys tancada al públic, però des de setembre del 2013 es pot visitar bé en visites guiades (nosaltres creiem que és la millor opció) o també realitzant una visita lliure, amb la utilització d’una audioguia i uns auriculars, que et faciliten a l’entrada. Nosaltres vàrem tenir la sort de fer una visita guiada en català i sols per nosaltres, ja que aquella hora era gairebé hora de dinar; ens va acompanyar, una persona molt agradable, en Jordi, que en acabar ens varen assabentar que també està molt lligada al món del Teatre…. tot té la seva explicació.

Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec de Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras (és per això que també és coneguda com a casa Figueras), i començà el projecte l’any 1900. Al lloc escollit hi havia les restes de la torre de Vallblanc del segle XV, que l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà, comprà en 1408 i havia adoptat com a cort entre els anys 1408 i 1410 amb el nom de Bellesguard.

Bancs torre Bellesguard 1 - 1

Continua llegint

– Festival d’arquitectura – 48 hores OPEN HOUSE BARCELONA – 25 i 26/10/2014

No he entès mai el perquè Barcelona no explota turísticament, encara mes, una de les seves principals vàlues, com és l’arquitectura; molts edificis estan tancats al públic i guarden en el seu interior verdaderes joies arquitectòniques desconegudes fins i tot pels seus propis ciutadans. Potser, és que jo tinc una tirada a ser xafarder de mena, però em fot molt, no poder conèixer suficienment la meva pròpia ciutat  i en canvi quan viatjo em permeten entrar a edificis, que segurament tenen menys valor que molts del que posseïm a casa nostra.

48H OPEN HOUSE BCN, és la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l’arquitectura, un cap de setmana al mes d’Octubre de portes obertes a més de 150 edificis de tot tipus, forma i mida.

Ofereix l’oportunitat d’experimentar l’arquitectura de forma excepcional i de franc. Les activitats de l’Open House conviden a tothom a explorar i entendre el valor d’un espai ben construït i dissenyat. Aquest esdeveniment, va començar a Londres l’any 1992, i des de les hores ‘Open House’ s’està introduint arreu del món: New York, Dublin, Galway, Tel Aviv i l’any 2010 a Barcelona.

Aquest any és la seva 5ena edició i és que cada any, té més ressò a casa nostra i ja ha aconseguit el seu objectiu prioritari…. fer reconèixer als barcelonins l’arquitectura de la seva ciutat.

Nosaltres aquest any hem volgut “voltar” i conèixer amb profunditat alguns edificis de la nostra ciutat i en alguns casos, no ens hem sortit amb èxit, en comprovar les enormes cues que s’havien format davant de les portes d’alguns edificis; tot i així, hem pogut gaudir de sis visites molt interessants,  cinc d’ell situats relativament prop nostre, al districte Sarrià-Sant Gervasi i tan sols un, a l’Eixample:

CASA MULEY AFID - open house bcn 20-imp

CASA MULEY AFID – open house bcn

1 – CASA MULEY AFID (actual consolat de Mèxic)

Aquest edifici està situat al Passeig de la Bonanova, 55. És un obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1914) i restaurat i remodelat per Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas (2002), per tal d’acollir el consolat de Mèxic.

El sultà marroquí Muley Afid, quan es va haver d’exiliar del seu país, es va establir a Barcelona a l’hotel Oriente; de seguida es va posar a la ciutadania barcelonina a la butxaca, a les classes benestants amb festes luxoses sense escatimar res i als nens de Barcelona, regalant-lis una elefanta, la Júlia que es va fer molt popular, segurament tant com ara va ser fa pocs anys, ‘orangutà albí “floquet de neu”.

This slideshow requires JavaScript.

Quan es va cansar de viure en l’hotel va encarregar als afores de Barcelona, a en Josep Puig i Cadafalch, aquest edifici aïllat i envoltat de jardí, organitzat segons una complexa volumetria amb terrasses i miradors sobresortints i amb una torreta amb coronament agut que domina el conjunt; exteriorment, els paraments blancs es complementen amb l’ús del maó com element decoratiu, aplicat puntualment, al costat de teules vidrades de color verd i els plafons esgafriats damunt les obertures. El seu interior ha estat respectat al màxim destacant una sala amb serigrafies on va voler reflectir les aficions que ell tenia en aquella època, com per exemple el futbol. Una petita joia, que per primer cop s’ha obert al públic, el dissabte 25/10 al matí, i únicament durant 5 hores.

Continua llegint

– Visita guiada per la “ciutat jardí” de l’actual AVINGUDA TIBIDABO (****) Dr. Andreu versus Eusebi Güell, la ciutat-jardí que sí va triomfar – 11/10/2014

Feia força temps que no fèiem una passejada aprofitant la gran quantitat de propostes de visites guiades per la nostra ciutat, Barcelona; fa pocs dies, dins de l’espai de l’espai del subscriptor del diari ARA, vaig veure una que em va cridar l’atenció, ja que era una visita que bàsicament recorria l’Avinguda del Tibidabo, que està tan sols a uns 300 metres de casa nostra; moltes vegades, com podeu imaginar, hem caminat per aquesta Avinguda per tal d’anar a fer algun anàlisi clínic, o bé per menjar al restaurant “El Asador d’Aranda”… o visitar una i un altra vegada el CosmoCaixa, però moltes més hem passat ràpidament amb el cotxe anant cap a casa; queda lluny l’època en què de petit, pujàvem amb il·lusió al parc d’atraccions Tibidabo, utilitzant el tramvia Blau per pujar fins a l’estació del Funicular. El cert és que el més proper, potser és el més desconegut, i ens va picar la curiositat de conèixer la història d’aquesta avinguda.

Ruta Avinguda Tibidabo68-impEl títol d’aquesta ruta guiada es “ Dr. Andreu versus Eusebi Güell, la ciutat jardí que sí va triomfar”.

Pel que sembla durant la primera dècada del segle XX, van haver dues iniciatives d’urbanització del que volien arribar a ser “ciutats jardí”, amb cases o mansions rodejades de jardí per l’alta burgesia catalana, al que llavors eren les afores de la ciutat.

Ruta Avinguda Tibidabo08-impPer una banda el Dr. Andreu (el creador de “Pastilles del Doctor Andreu”, contra la tos, molt populars a la seva època, que es van comercialitzar a escala mundial); aquest prohom va iniciar la urbanització de l’Avinguda Dr. Andreu (ara coneguda com Av. Tibidabo), i tota la seva àrea d’influència. Va triomfar ràpidament, sobretot perquè va tenir en compte planificar el transport públic a la zona, per accedir amb facilitat, en el que ara es coneix com el Tramvia Blau, i també l’inici de l’actual parc d’atraccions del Tibidabo. La seva influencia, va provocar que molts burgesos, establiren la seva residencia a la zona o bé en tot cas una segona residencia per l’estiueig. Els barcelonins de a peu, també van acceptar de bon grat que aquesta avinguda, fos des d’aquell moment, el camí natural per accedir a la muntanya del Tibidabo.

Per l’altra banda el conegut comte Eusebi Güell, va encarregar a l’arquitecte Antoni Gaudí, la urbanització d’una altra “ciutat jardí”, ara conegut com el Parc Güell; aquesta segona urbanització va resultar un estrepitós fracàs, ja que a banda de la casa que es va construir el mateix arquitecte, per tal de controlar les obres, únicament es va arribar a vendre dues parcel·les, en la que ara es poden veure les dues úniques cases construïdes, de les 60 prèviament previstes.

Continua llegint