Aquest passat dilluns 18 de març, vam fer cap al Gran Teatre del Liceu per veure la representació de l’oratori “EL MESSIES” de Georg Friedrich Händel i Wolfgang Amadeus Mozart en la versió escènica de Robert Wilson (Waco, Texas 1941).
Robert Wilson és el director d’escena (co-direcció de Nicola Panzer), l’escenògraf (co-escenografia Stephanie Engeln) i el creador de la Il·luminació (co-il·luminació Marcello Lumaca).
Aquesta extraordinària versió escènica prové de la Mozartwoche de Salzburg on es va presentar el gener de 2020 i està basada en la versió alemanya del 1789.
EL MESSIES és un oratori en tres parts que Händel va compondre per encàrrec, en només 24 dies amb llibret de Charles Jennens. Es va estrenar el 13 d’abril del 1742 a Dublín. La versió del 1789 va ser arranjada per Mozart a petició d’un important mecenes francmaçó el baró Gottfried van Swieten. Un jove Mozart va adaptar el llibret a l’alemany i va reorquestrar part de la partitura original.
Nosaltres fins ara havíem escoltat moltes vegades aquest oratori, però sempre en versió concert, tant en directe a l’Auditori o al Palau de la Música, com també gravat digitalment. Recordem especialment la gravació de la Filharmònica de Berlín…, i com no les moltíssimes vetllades amb “El Messies participatiu” amb el que hem vibrat fins al punt d’emocionar-nos.
Ara amb aquesta versió, a més a més d’escoltar-lo, l’hem pogut veure representat a un escenari…. i hem de dir que ens ha semblat realment fascinant.
Tal com explica Robert Wilson …
“Per a mi, El Messies no és tant una obra religiosa, sinó més aviat una espècie de viatge espiritual.”
El seu muntatge busca que el missatge religiós del Messies vagi més enllà de la tradició cristiana i pugui expressar qualsevol espiritualitat.
“El Messies és llum“. Així es defineix la producció: llum per crear imatges irreals i perquè l’espectador tingui la seva pròpia visió. Wilson ha adaptat el famós oratori de Händel/Mozart com una successió d’escenes abstractes, marcades per la llum i una intenció poètica.
EL MESSIES és una obra sense acció ni història, i en què cada número és més un missatge que una narració. Cada ària, recitatiu o cor ens mostra els cantants caracteritzats amb robes de tons grisos (vestuari de Carlos J.Soto ), envoltats de llum celestial que deambulen per l’escena, es mouen dins una barca o porten objectes.
I com hem pogut comprovar, a banda de la magnífica il·luminació utilitza vídeos compostos per Tomasz Jeziorski, destaca especialment la presència del ballarí Alexis Fousekis que domina l’espai en moments culminants de l’oratori.
EL MESSIES no té personatges, té quatre veus portadores del missatge dels profetes i dels evangelistes, a la primera part de l’oratori s’anuncia l’arribada del Messies, a la segona ens parla del naixement i la mort de Jesús i a la tercera es fa una reflexió sobre l’impacte de l’arribada del Messies.
Les quatre veus han estat la soprano russa Julia Lezhneva amb una veu excel·lent i una magnífica interpretació, la mezzosoprano nord-americana Kate Lindsey, amb una bona veu, però que no tenia suficient potencia per a fer-se escoltar com hauríem desitjat des del quart pis, on estàvem situats; també magnífics el tenor nord-americà Richard Croft i el baix croata Krešimir Stražanac.
Tots quatre han tingut una presència estàtica a l’escenari i quan es bellugaven, ho feien com si estiguessin en una cinta transportadora; anaven maquillats (maquillatge de Manu Halligan) com a actors de cinema mut o actors de teatre kabuki japonès.
També han intervingut en la posada en escena l’home vell, l’actor Max Harris i la nena Alma Shuyuan Altur/Sofía Borrero.
La direcció musical ha estat a càrrec de Josep Pons amb una magnífica Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. També magnífic el Cor del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Pablo Assante.
Per a nosaltres ha estat un autèntic plaer poder escoltar novament aquest oratori, però molt especialment hem gaudit de valent per la superba posada en escena, amb imatges teatrals que ens han fascinat.