– 049 (23/24) – Teatre – ELS BUENAPARTE – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia

Portem una bona ratxa en escollir propostes teatrals… i és que en dos dies hem vist 3 propostes seguides que valorem amb la màxima puntuació “cargolaire”. Sembla que els darrers dies del 2.023 ens és propici, ja que en els tretze anys que escrivim aquest Blog, això no ens havia passat mai.

També aquest dissabte 23 de desembre, a la tarda vam fer cap al Teatre Akadèmia per veure ELS BUONAPARTE, escrit per Ramon Madaula (cada cop més ens agrada Madaula com a escriptor teatral) … i fantàsticament dirigit per Sílvia Munt.

La setmana anterior havia pogut assistir a la Roda de Premsa de presentació d’aquesta proposta i ja llavors vaig tenir la sensació que veuríem un gran espectacle.

Després d’envair la península Ibèrica i destronar els Borbons, Napoleó Bonaparte asseu en el tron d’Espanya i de les Índies el seu germà gran, Josep, que s’instal·la a Madrid el 20 de juliol de 1808. En perdre la batalla de Bailèn les revoltes contra ell l’obliguen a refugiar-se a Vitòria.

En assabentar-se de la fugida, Napoleó va venir de París i es troben, la nit del 5 de novembre, en una casa pairal als afores e Vitòria, on només són ells dos i el mameluc de Napoleó. No hi ha testimonis escrits d’aquella trobada. Tot fa pensar que va ser una nit de confessions i disputes.

En ser coneixedor d’aquesta trobada i de la falta de testimoni escrit, va fer que en Ramon Madaula es decideix a escriure aquesta peça. La trobada de dos dels homes més poderosos del món en aquells moments i que a més eren germans.

… De totes les relacions humanes per a mi la més complexa és la fraternal. La paternofilial o la de parella, les puc arribar a comprendre, però la de germans és la que més em desconcerta i crec que en el fons és la que més ens marca.

Els personatges d’aquesta trobada van ser:

Napoleó Bonaparte (Pau Roca), emperador dels francesos, que havia nascut a Ajaccio (Còrsega) el 15 d’agost de 1769 i va morir a Santa Elena (Angola) el 5 de maig de 1821. Va dominar gran part d’Europa i Egipte, i el destronament dels Borbons espanyols va ser el detonant de l’anomenada Guerra de la Independència espanyola.

Josep Bonaparte (David Bagés) que havia nascut a Cort (Còrsega) l’any 1768 i era el germà gran de Napoleó. Va morir a Florència el juliol de 1844.

Rustam Raza (Oriol Guinart) el famós guardaespatlles mameluc de Napoleó fins a l’any 1814. Havia nascut a Tiflis (Geórgia) de pares armenis, i a tretze anys va ser segrestat i venut com a esclau a El Caire. Va ser un “regal” que el xeic de la ciutat li va fer a Napoleó.

La derrota francesa a Vitòria va acabar amb el govern de Josep I l’any 1813 i el reconeixement, per part de Napoleó, de Ferran VII com a rei d’Espanya.

La representació s’inicia en una cambra d’una casa pairal, on han instal·lat una banyera per aconseguir tranquil·litzar a Napoleó que espera furiós el seu germà. El seu mameluc li omple la banyera i l’ajuda en el bany.

En arribar José Bonaparte comença el combat dialèctic entre tots dos. Al fons unes filmacions dels territoris dominats per l’emperador. A terra la silueta del mapa d’Espanya. Ells dos apareixen amb uniformes militars que deixen de banda quan es despullen per al bany i decideixen sopar i parlar en calçotets.

Una conversa on apareixerà tot allò que no s’havien dit mai, les enveges, les inseguretats, les pors, les anheles de poder, l’amor/odi fraternal, els egoismes, … i tot davant la mirada d’en Rustam que intervé en moments puntuals de la conversa, amb paraules plenes de saviesa. Un diàleg ple d’ironia i sinceritat, on tots dos personatges es despullen emocionalment.

Una proposta on els tres actors s’entreguen als seus personatges d’una manera convincent i on donen el punt just de comicitat al que diuen i al que fan.

Una gran comèdia, on Pau Roca és un excel·lent Napoleó que creu tenir la raó, que es creu admirat i reconegut per tothom i que “cau del cavall” quan en sortir fora de la casa en roba interior no és reconegut ni respectat. Malgrat ser una comèdia, ens fa conèixer la realitat d’aquests personatges que la història que ens han explicat, els ha distorsionat completament.

Oriol Guinart ha estat un encertadíssim Rustam, que amb la seva gestualitat i el seu moviment d’ulls dota al seu personatge d’una comicitat aclaparadora. Brutal la seva actuació.

I David Bagés amb la seva magnífica interpretació de Josep Bonaparte, ens mostra la seva fragilitat davant d’un germà que l’aclapara i una missió imposada que es veu incapaç de complir.

Curiosament, l’anomenat “Pepe botella”, que ens ha explicat la història, sembla que era abstemi. Segurament ha estat el rei que més ha aportat a Espanya, malgrat el poc temps que el van deixar regnar… i és que la tornada dels Borbons al tron, va significar la tornada a la foscor i decadència d’aquest país. … i així ens va !!!

Tres actors amb actuacions realment magnífiques.

Una proposta on l’espai escènic de Sebastià Brosa i Paula Bosch, la il·luminació de Lluís Serra, l’espai sonor de Sergi Andrades i el vestuari de Carlota Ricart embolcallen de meravella un text intel·ligent i satíric i una direcció d’actors esplèndida.