– 016 (22/23) – Teatre Musical – GOLFUS DE ROMA – Teatre Condal (🐌🐌🐌🐌🐌) – 05/10/2022

Aquest passat dimecres 5 d’octubre, vàrem assistir a l’estrena del Musical GOLFUS DE ROMA al Teatre Condal, una obra de Burt Shevelove i Larry Gelbart, dirigida per Daniel Anglès amb música i lletres de Stephen Sondheim.

Es tracta d’una gran producció de Focus i Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida que compta amb un pressupost d’1 milió cent mil euros.

GOLFUS DE ROMA és, sens dubte, la comèdia musical més divertida de tots el temps. Basada molt lliurament en les comèdies de Plaute, els seus autors creen el vehicle perfecte perquè totes les escenes més esbojarrades i les situacions més desbaratades es barregin amb grans cançons i números musicals. Guardonada amb sis Premis Tony el 1963, incloent-hi el de Millor Musical, aquesta comèdia d’embolics és un dels grans títols del gènere.

La comèdia original es va estrenar el 1962 al Alvin Theatre de Broadway (actual Neil Simon Theatre) i el 1966 es va estrenar la versió cinematogràfica dirigida per Richard Lester guanyant un Oscar a la millor música. A Espanya es va representar per primer cop, el 1964, al Teatro Maravillas de Madrid. L’any 1993 es va poder veure una versió dirigida per Mario Gas.  

Daniel Anglès ha actualitzat la posada en escena de la proposta que veiem avui i que es va presentar al Festival de Mèrida i seguidament al teatre La Latina a Madrid inaugurant la temporada 2021-2022. I ara en aquesta temporada, amb una renovació quasi completa del repartiment, la podem gaudir a casa nostra adaptada al català pel mateix Daniel Anglès i Marc Gómez.

Hem de valorar moltíssim que el grup Focus, hagi optat per adaptar-la a la nostra llengua, el català, aspecte cada vegada menys habitual a casa nostre pels costos que representa. En aquesta versió està protagonitzada per Jordi Bosch en el paper de Pseudolus. 

Cal també destacar que tots els integrants del repartiment són multidisciplinaris, actuen, canten i toquen algun instrument durant la representació.

L’argument explica les peripècies d’un enginyós servent, Pseudolus (Jordi Bosch), un esclau que intenta aconseguir la llibertat ajudant a Eros (Eloi Gómez), el fill dels seus amos Senex (Roger Julià) i Domina (Mercè Martínez), a guanyar-se l’amor de Phília (Ana San Martin). Però hi ha un problema, Philia pertany a M. Lycus (Meritxell Duró) que regenta una “casa de barrets” i que l’ha venuda al general Miles Gloriosus (Víctor Arbelo). Un altre esclau de la casa, Hysterium (Frank Capdet) l’ajudarà. Erronius (OriolO) que va marxar per recuperar els seus fills raptats pels pirates, torna després de molts anys, de manera inesperada, fent l’embolic encara més gran.

Un repartiment molt encertat on tots els actors destaquen en els seus papers, però nosaltres volem destacar molt especialment la gran actuació d’en Jordi Bosch, però també les de l’Eloi Gómez, l’Ana San Martin, la Mercè Martínez i en Frank Capdet

La resta del repartiment està integrat per Mireia Morera, Marc Ribalta, Javi Vélez, Sonia Navarro, Oriol Casas, María Perera, Eduard Marcet, Andreu Mauri, Curro Ávila, Jofre Baiget, Mireia Pla, Xavi Sánchez, Albert Niñerola, Elena Troyano, Xavier Mestres, Ernest Fuster i Gara Roda.

Xavier Mestres és el director musical, que va comentar a la roda de premsa la dificultat de dirigir musicalment als artistes “no és com dirigir una orquestra normal. Aquí cada un entra d’un cantó, alguns ho fan tocant o cantant. Ens hem hagut de coordinar amb micros i senyals“.

Els arranjaments musicals de la mà d’en Sergi Cuenca. Els músics han actuat com a intèrprets secundaris i els actors han actuat com a músics. Tots ells entrant i sortint d’escena, o pujant i baixant als elements escenogràfics o a les tarimes aixecades pels músics a ambdues bandes de l’escenari.

Una esplèndida producció amb coreografia d’Oscar Reyes, escenografia i vestuari de Montse Amenós, il·luminació de Xavier Costas, so de Jordi Ballbé, i caracterització de Núria Llunell

En paraules de Daniel Anglès … Golfus de Roma és Una comèdia brillant amb una partitura de luxe. Un gran actor per liderar un repartiment excepcional. Un equip creatiu absolutament boig. I una producció ambiciosa, generosa i en català. El nostre Golfus de Roma vol ser també un homenatge a les companyies de còmics que viatgen per pobles i ciutats amb l’únic objectiu de fer feliç a la gent, provocant el somriure rient-se d’ells mateixos.

L’imma i jo som uns entusiastes dels Musicals, malgrat que aquesta vegada anàvem a una certa recança perquè normalment no ens acaben d’atrapar les propostes exageradament còmiques. Aquesta sens dubte ho és, però per sort ens va fascinar des del minut zero.

Una proposta molt esbojarrada si, però de gran qualitat, amb una magnífica posada en escena, que ens ha mantingut enganxats a l’escenari els 135 minuts de durada

Ens ha agradat fins i tot la manera d’anunciar l’entreacte i molt especialment la manera com comença la segona part de l’espectacle.

Creiem que paga molt la pena veure aquest Musical.

Sens dubte ho recomanem si o sí.

L’espectacle està programat fins al gener del 2023.

2 pensaments a “– 016 (22/23) – Teatre Musical – GOLFUS DE ROMA – Teatre Condal (🐌🐌🐌🐌🐌) – 05/10/2022

  1. Quim

    Es diu que es la primera versiò de GOLFUS DE ROMA en català. De fet en vam fer una fa uns anys . Producciò modesta de teatre amateur estrenada al Cercle de Gràcia i amb traducciò del text i Lletre cançons per part de Quim Fuster .

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Ningú dubte de la veracitat del que afirmes en aquest comentari, … que tu Quim, precisament tu, vas traduir el text i les lletres de les cançons d’aquest Musical, per una proposta escènica estrenada al Cercle de Gràcia. Nosaltres ho desconeixíem, però en la nostra ressenya no hem dit pas que el Musical que es pot veure ara al Condal, sigui la primera versió en català. El que si diem és que ens agrada molt que s’hagi representat en català i que la versió que es va poder veure a Mèrida i Madrid, aquí es pugui representar en la nostra llengua.

      Saps perfectament que precisament nosaltres sempre hem donat suport al teatre mal anomenat “d’aficionats”. Malauradament, aquest tipus de teatre és ignorat pels mitjans de comunicació tradicionals i, per tant, molt difícil que el gran públic el conegui.

      Respon

Deixa un comentari