Ahir divendres 14 d’abril vam fer cap al Teatre Akadèmia per tal de veure una sorprenent adaptació de MACBETH, de William Shakespeare realitzada pel director, coreògraf, intèrpret i pedagog Moreno Bernardi (Verona, 1971) amb la traducció de Sadurní Vergés.     

Una de les tragèdies més conegudes de l’autor anglès que ens parla de les conseqüències de l’ambició desmesurada de poder. La transformació física i psicològica que el desig d’assolir el poder, només pel fet d’exercir-lo, produeix a les persones.

El director Moreno Bernardi ha rellegit aquesta història tenint en consideració l’actualitat històrica i emprant un llenguatge escènic que a partir de la paraula incorpora la música i el moviment per fer un “muntatge viu”.

Segons comenta… ha tractat els cinc actes com cinc composicions musicals, cinc situacions rítmiques amb la finalitat de definir l’expressivitat del llenguatge shakespearià a través del ritme dels versos, de les paraules i de les escenes.

És, sense cap mena de dubte, un espectacle sorprenent i totalment diferent de les versions que hem pogut veure d’aquesta obra. Un espectacle on la música està present de manera contínua i el moviment coreogràfic, fan de la peça una autèntica filigrana actoral.

La música en directe juga un paper fonamental en aquest muntatge, que fusiona paraula i acció, veu i cant, música i so, moviment i multimèdia, imatges i personatges. Un muntatge que investiga l’expressivitat del llenguatge shakesperià.

Malauradament per nosaltres, el resultat de tot plegat no ha estat totalment satisfactori, potser per la presència omnipresent de la música i el cant que produeixen molt soroll i dificulta la comprensió de la paraula, o potser per la llarga durada de tot plegat. Massa vegades hem mirat el nostre rellotge i això per nosaltres no és massa bon senyal.

Hem de dir que tot i que l’argument de l’obra és prou conegut, hi ha moments on ens ha estat difícil identificar els personatges representats en aquell moment, tret, evidentment, de Macbeth i lady Macbeth. Fins i tot hem tingut dificultats en seguir la trama, malgrat ser una història que coneix tothom.

Reconeixem, això si, una magnífica tasca de direcció i posada en escena espectacular, on també juguen un important paper els vídeos de Martín Elena que es projecten a la part superior de l’escenari, l’esplèndida il·luminació de Lluís Serra i l’espai sonor de Ricardo González Yanel. L’escenografia amb dos mòduls que els mateixos actors situen a escena, és de Moreno Bernardi.

El vestuari de Josep Abril es complementa amb els dissenys de cap d’Alexis Ferrer amb un resultat realment atractiu i sorprenent. 

I finalment, cal destacar la magnífica interpretació de David Menéndez en el paper de Macbeth, compartint escena amb Sara Palomo, Zúbel Arana, Uri Guillem, Albert Muntané, Roger Sahuquillo, Aina Serena, Marçal Gener i el violinista David Flores. Tots ells, es deixen “la pell a l’escenari”. 

Una producció que, tal com llegim al dossier de premsa (excel·lent dossier que es pot consultar des de la pàgina web del teatre), combina proximitat i gran format, ja que ha comptat amb una companyia de 25 professionals, els vuit actors i el violinista presents a escena, i un equip artístic de 16 persones entre dissenyadors i tècnics. 

La podeu veure fins al dia 29 d’abril a l’acollidor Teatre Akàdemia.