– 059 (22/23) – Teatre – ELS RAPINYAIRES (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries

Ahir divendres 23 de desembre, vam fer cap a la Sala Versus Glòries per tal de veure la nova producció d’Apunta Teatre, ELS RAPINYAIRES.

APUNTA TEATRE, és una societat cooperativa empresarial fundada l’any 2003 que es va iniciar amb espectacles de creació pròpia. Al llarg dels anys s’ha consolidat com a companyia amb estil propi i com a productora teatral. Des de l’any 2018 adquireixen l’antic Versus Teatre (actualment Sala Versus Glòries) començant una nova etapa com a gestors culturals. L’equip gestor està format per Ramon Godino, Jofre Blesa i Esteve Rovira.

ELS RAPINYAIRES és una comèdia amb un toc de crítica social escrita per Roc Esquius i portada a escena sota la supervisió artística de Nelson Valente.

L’obra està situada a mitjans dels anys vuitanta. La Clara (Rafaela Rivas) i el Bernat (Óscar Jarque) arriben a la casa que han adquirit en un petit poble. Han marxat de Barcelona pels problemes de salut de la Clara, derivats de l’estrès, que l’ha fet deixar la feina. En Bernat és cantant d’un grup de música. La casa necessita reformes.

Irromp l’alcalde del poble, en Josep (Ramon Godino) que manifesta la seva decepció perquè la casa hauria d’haver estat per una tieta seva (Roser Batalla) i desconeixia que havia estat venuda. A partir d’aquesta descoberta s’inicia un assajament de l’alcalde i la tieta perquè els nouvinguts venguin la casa.

El poble és l’objectiu d’una constructora que vol adquirir els terrenys per construir un parc temàtic. Tots els habitants del poble són persones solitàries d’avançada edat. Tots els veïns reticents a vendre les seves propietats van morint “accidentalment” i les cases passen a ser propietat de l’ajuntament.

El Bernat viu obsessionat amb la imatge d’un conill que va veure en arribar a la casa i que va ser perseguit i abatut per una enorme au rapinyaire. La Clara vol ser fidel als principis que defensa i es nega a vendre la casa. L’alcalde somia amb una casa amb piscina climatitzada i la tieta …..

La recerca d’una millor qualitat de vida d’ella, els intents de realització d’ell, les ambicions de l’alcalde del poble i la peculiar visió de la veïna, xocaran irremissiblement en una lluita de principis mentre els rapinyaires sobrevolen la casa, tot esperant el moment propici per recollir els beneficis.

Aquest xoc entre els dos corrents, comprar o vendre la casa, desemboca irremeiablement en l’engany i l’especulació, fent visible aquella dita de què tot està a la venda perquè tot té un preu.

Però potser res és el que sembla i com ja ens té acostumats, en Roc Esquius, l’argument fa un gir, i el final de l’obra és realment sorprenent.

La posada en escena de la proposta és molt dinàmica, ja que es du a terme fusionant les escenes amb petits canvis de llum entre elles, i sense que els actors abandonin l’espai escènic, gairebé mai.

Molt i molt encertades les interpretacions dels quatre actors, que assoleixen a la perfecció les diferents personalitats dels personatges.

Una senzilla però encertada escenografia, que reprodueix la sala de la vella casa, presidida pel retrat de l’antiga propietària i els seus gats, i on la pols envaeix els atrotinats mobles que l’ocupen.