Ahir dimarts era un dia d’estrena especial, era l’estrena a Barcelona d’un espectacle musical, “CRUZ DE NAVAJAS, el último Mecano“, i també l’estrena d’un nou espai a la Cúpula Arenas.
Deu anys després del seu tancament, la cúpula, ubicada dalt de tot del centre comercial Arenas, s’ha reconvertit en un espai per oferir espectacles de gran format. Té una capacitat de 1.320 espectadors amb 3.000 m² i 12 metres d’alçada. Realment un espai espectacular.
Un vídeo en començar l’espectacle ens ha mostrat la magnífica transformació de l’espai que ha tingut lloc en un termini de dues setmanes.
“CRUZ DE NAVAJAS, el último Mecano“, és un reconeixement al grup Mecano que es va dissoldre fa trenta anys i que continua sent un referent en el món musical del nostre país. Un espectacle que ha estat concebut de manera que cada un dels temes musicals s’ha transformat en una història i desenvolupa un univers particular. Fent servir magistralment les eines audiovisuals i la tecnologia, cada tema comporta una posada en escena original i diferenciada.
La idea original ha estat concebuda per Gonzalo Pérez Pastor, un dels productors de més solvència en el món dels espectacles musicals, amb la seva productora Vértigo 360, i que ahir al vespre va presentar i va tancar CRUZ DE NAVAJAS. A la producció d’aquest espectacle s’han unit La Charito Films, fundada a Barcelona l’any 2017 per Diego Rodríguez.
CRUZ DE NAVAJAS, títol d’una cançó del repertori de Mecano, es va estrenar en març del 2020 al teatre la Rambleta de València. Uns mesos més tard es va presentar al Teatro Arriaga de Bilbao i el maig del 2021 es va presentar a Madrid, en el recinte d’IFEMA.
Un espectacle que ha unit la música de Mecano, un grapat d’artistes curosament seleccionats i una impactant escenografia. Una escenografia de 100 m2 de pantalles led transparents, dissenyada per a cada una de les cançons amb un enorme impacte visual i que han fet de tot l’espectacle una autèntica meravella.
Magnífics també la il·luminació que segons llegim està integrada per 300 focus, el so de 120 canals d’àudio i els 200 vestits que componen el vestuari de tot l’elenc.
Un inici espectacular que ens ha tallat fins i tot la respiració, amb unes imatges de paisatges nevats projectades a l’enorme escenari, imatges que volen representar el Pol sud i l’expedició del capità Scott. Un inici que arriba a posar la pell de gallina amb la cançó “Héroes de la Antártida“.
El nivell de la majoria de números és altíssim, malgrat que durant l’espectacle apareixen algunes davallades, que considerem lògiques, ja que un espectacle no pot mantenir el nivell més alt durant tota la representació. Un error amb el so d’una guitarra, semblava que faria perillar l’èxit de la nit d’estrena, però per sort, de seguida es va aconseguir aixecar el mateix nivell de l’inici amb “No hay marcha en Nueva York“, amb unes altres projeccions espectaculars.
Però no és la nostra intenció desvetllar i desgranar els títols de totes les cançons que es poden escoltar en aquest espectacle, ja que són més de trenta cançons interpretades amb música en directe, acompanyades de bellíssimes coreografies i fins i tot de números d’acrobàcia. Així i tot, voldríem destacar el moment màgic quan apareix Mikel Herzog Jr el mig de l’escenari interpretant “Aire” al piano.
Els cantants: Lieta Molinet (directora vocal), Mikel Herzog Jr., Mireia Orrit, Lucia Bentabol, Laura Alcoba, Sofía Rangone, Aser León, Tania Simón, Clara Sánchez “Scorpio” i Joan Liaño. Els dos darrers, molt coneguts per haver participat en el concurs de TV3 “Eufòria”.
Els ballarins: Sergio Melantuche (coreograf), Sara Garijo, Carlos Vela, Cristina Burgos, Cristian Giraldo, Ender Bonilla, Alba Rubira i Vicky Gómez.
Els músics: Dani Hdz (director musical i guitarra), Artashes Aslanyan (teclats), Andoni Narváez (guitarra), Gabo Olórtiga (baix), Marc Pinyol (bateria), Javier Campos (saxo), Guillem Arnau (bateria) i Sabas Yagüe (teclats).
En mig de l’espectacle, en una mena de pausa de les cançons de Mecano, s’ofereix un homenatge als músics de rock internacional, que tenien èxit en la mateixa època de Mecano; unes cançons que entre el públic més jove va produir una reacció esclatant d’aprovació en escoltar els èxits més coneguts dels seus ídols …. Madonna, Blondie, Queen o Tina Turner. No entenem massa aquesta aposta en mig de l’espectacle, malgrat que reconeixem que els números estan molt ben interpretades, tant musicalment com visualment.
En resum, ha estat un magnífic espectacle amb el que hem gaudit de valent, recordant cançons que potser no escoltàvem fa més de trenta anys, però que guardàvem com un preciós tresor en la nostra memòria.
I tot això amb una original i espectacular posada en escena, en un enorme espai que paga la pena descobrir.
