Dissabte 29 d’octubre, a la Sala de Dalt de La Beckett hem pogut veure la proposta de la companyia AMAGA i Anna Serrano, “ALLÓ QUE HI HA DESPRÉS DEL DIUMENGE”.
El col·lectiu AMAGA és “un còctel” de persones que treballen amb la finalitat de recercar i experimentar des de la mescla de diferents disciplines…
… per assolir un equilibri entre allò transformador de l’avantguardisme i l’accessible de l’ideari col·lectiu més popular. Ja no volem ser ni relleus ni promeses de futur. Volem ser present.
AMAGA, va iniciar el seu recorregut en 2019 amb la performance “FHS Fiesta en honor al señor” i en 2021 va presentar al festival TNT la peça “ITSVATAPHM I tried speedrunning and the acceleration physically hurt me”.
ALLÒ QUE HI HA DESPRÉS DEL DIUMENGE, pretén ser una peça plàstica sobre l’atzar i de com aquest modifica el nostre destí. Aquesta és la primera obra de creació escènica del col·lectiu lleidatà. El repartiment el formen Arnau Boces Obis (actor), Àlex Cabré Calleja (enginyer electrònic i il·lusionista), Eduard Molins Alentà (actor i comunicador audiovisual) i Victor Pérez-Pallarès Setó (disseny transdisciplinari i audiovisual). En la creació del projecte ha participat Isabel Bassas Portús (historiadora de l’art).
La dramatúrgia i direcció de la peça recau en Anna Serrano que no forma part del col·lectiu i qui nosaltres hem conegut com a codirectora en diversos projectes.
Cinc persones que no coneixien el món del teatre i que, fascinats per una novel·la de Dalton Trumbo i uns vídeos de You Tube, van construir el fil argumental de la peça a través de les imatges i no a través del text. En la construcció de la peça han utilitzat els referents vitals de cadascú que no són referents compartits.
L’obra narra la peripècia d’un home després de patir un accident. Així, la història explora com pot afectar a les nostres vides un fet de l’atzar; i proposa un viatge a l’interior d’una persona que es troba atrapada en el no-res; dins d’un món que continua girant.
El resultat és per nosaltres un híbrid entre una peça teatral gairebé sense text i una performance on, tot i llegir diverses vegades la sinopsi, no ens han transmès en cap moment el que segurament volien dir.
Una proposta amb la qual no hem pogut connectar, amb escenes llargues i repetitives. Cal dir també que la disposició dels artistes en l’espai escènic no ha comptat amb la difícil visibilitat pels espectadors situats en les files superiores.
No podem deixar de valorar el treball de creació d’aquest col·lectiu en una proposta on es barregen tècniques d’il·lusionisme i de l’audiovisual, amb una gran càrrega plàstica i llenguatge visual, però que malauradament, i sempre des de la nostra òptica, és una proposta a la qual li manquen elements cohesionadors i un fil argumental més precís.
Aquesta vegada, no hem encertat pas en la nostra elecció i en finalitzar la representació hem arribat a pensar que, tant de bo ens haguéssim quedat a casa, veient una sèrie o una pel·lícula a Netflix o Filmin.
La proposta es podrà veure a la Sala de Dalt de La Beckett fins al dia 6 de novembre.