Aquest dijous 6 d’octubre ha aterrat al Teatre Romea la producció EDIPO. A TRAVÉS DE LAS LLAMAS de Paco Becerra, dirigida per Luis Luque, que es va estrenar a Mèrida l’estiu de 2021 i va fer temporada al Teatre Español de Madrid.
Paco Bezerra (Almeria 1978) ha realitzat una reescriptura del personatge d’Èdip, un mite clàssic universal on la pesta que, segon Sòfocles, amenaçava Tebes, es converteix aquí en un incendi devastador que només Èdip pot aturar. Segons llegim aquesta és la novena col·laboració de Paco Becerra i Luis Luque Cabrera (Madrid, 1973) i la segona d’un mite grec després de “FEDRA” que vam poder veure el 2019 al Teatre Goya.
Èdip dorm a la vora d’un camí, fins que desperta al sentir la veu d’una estranya presència: un home, que, ocult sota un casc de metall, comença a parlar-li sobre un monstre, una ciutat i una recompensa.
Èdip, desconfiat, rebutja la invitació del misteriós cavaller, que no dubta en continuar insistint fins a aconseguir que Èdip es desviï del seu camí, s’enfronti al monstre i, convertit en rei, acabi entrant a la ciutat de Tebas.
Ens hem trobat amb un relat força desigual on la dramatúrgia presenta força alts i baixos i que la direcció accentua encara mes amb uns canvis molt significatius en les interpretacions.
Alejo Sauras (Esporles, Mallorca 1979) interpreta el paper d’Èdip i és en la seva interpretació on hem copsat més el canvi d’intensitat passant per moments on crida mostrant una, per nosaltres, excessiva indignació, a moments on sembla un adolescent ple de pors i inseguretats. Possiblement, un efecte buscat, diferenciant el personatge públic del personatge privat, però que no ens ha seduït.
Una manera d’interpretar que considerem poc natural i molt forçada, que sovint hem detectat en actors provinents de Madrid. Una mena de “declamació” més adient per un recinte d’un teatre Grec clàssic, que no pas per un escenari convencional. En cap cas volem dir que aquest tipus d’actuació sigui dolenta, però a nosaltres no ens acaba d’agradar.
Mina El Hammani (Madrid 1993) interpreta una Yocasta massa jove i mancada de la seguretat que imaginem hauria de mostrar el seu personatge.
Julia Rubio (Almería 1999) interpreta amb solvència el paper de l’esfinx que per primera vegada surt a escena en aquesta versió del mite clàssic.
Molt més convincent ha estat la interpretació de Creonte que ha fet Omar Zaragoza.
Ens ha sorprès la interpretació en xinès (amb sots titulació) de l’actriu Jiaying Li, en el paper de Tiresias.
La resta del repartiment eren Eduardo Mayo en el paper de Yelmo, Alejandro Linares com a missatger i Diego Rodríguez com esclau.
La coreografia de Sharon Fridman fa funcionar l’elenc com un cos de ball que interpreta algunes escenes conjuntes amb màscares.
Una proposta que unifica la coreografia amb les projeccions audiovisuals de Bruno Praena, la música original de Mariano Marin, la il·luminació de Juan Gómez-Cornejo i el vestuari d’Almudena Rodriguez Huertas.
Cal destacar la minimalista escenografia de Monica Boromello amb una escala amagada darrere d’una barana il·luminada i on fa ús dels colors pels diferents moments de la narració, el blau Klein, el vermell, el negre o el blanc.
Un monòleg final ple d’antítesis ha tancat una proposta que en general ens ha semblat mancada d’unitat dramatúrgica i interpretativa.
Es podrà veure al Teatre Romea fins al 16 d’octubre.