Ahir dimecres 19 de gener vam poder gaudir, a la Sala Atrium, de MONOPOLI, el text guanyador del X torneig de dramatúrgia de temporada Alta 2020, escrit per Mar Monegal i dirigit per ella mateixa i Josep Galindo.
Mar Monegal, ja ens va seduir amb “RAMON”, que vam veure en aquesta mateixa sala, i ens presenta ara una nova comèdia dramàtica que forma part del tríptic sobre la generació perduda.
Una proposta que utilitza el joc del Monopoli per parlar-nos d’un món dominat pels diners i per l’individualisme.
El Pol Mas (Eduard Buch) i la Montse Casas (Sara Espígul) són una parella de quaranta anys que en fa vint que viuen junts. Es van conèixer quan compartien pis d’estudiants.
Les crisis econòmiques encadenades els obliga a viure en una situació precària, ell té la carrera d’arquitectura, ella la de biologia. Ella treballa d’higienista dental, ell ven cadires i passeja gossos. Viuen de lloguer en un 5è pis, sense ascensor, del carrer Llibertat. Una carta certificada els hi notifica que han d’abandonar el pis en tres mesos perquè la propietat no té intenció de renovar el contracte.
Una parella que com moltes altres de la mateixa generació, no acaben de trobar l’equilibri econòmic que els hi hauria de facilitar l’equilibri emocional.
Els dos actors interpreten els seus papers amb una naturalitat aclaparadora. Ens interpel·len directament i ens van explicant les vivències dels dos protagonistes, des del paper que el joc del Monopoli va representar en la vida del Pol, les col·leccions de cromos i el maleït cromo 404 que ningú no tenia, la necessitat d’acumular coses que es van fent més feixugues i innecessàries amb els diferents canvis de pis, la necessitat compulsiva de comprar per Amazon.
Una proposta que també ens parla de la gent gran, de la sanitat pública envers la sanitat privada, dels intermediaris immobiliaris i les seves clàusules abusives …..
Una juguesca, una aposta entre tots dos els enfrontarà en el joc del Monopoli, una partida que els posarà contra les cordes i que els descobrirà anheles de posseir, de guanyar, sense pensar més que en un mateix, oblidant els interessos comuns, oblidant que només es tracta d’un joc.
Un joc que posarà en evidència el poder dels diners, del capitalisme, que passa per damunt de les persones i de les relacions. Un joc que aconsegueix aflorar la part més competitiva de les persones i que ens permet veure la transformació del Pol i la Montse.
Una proposta que ens ha agradat molt, un text que diu moltes veritats i unes interpretacions excel·lents amb uns canvis de registre constants i un ritme creixent. Totalment convincents. Una posada en escena engrescadora, on els audiovisuals de Toni Roura en formen part important.
Es podrà veure a la Sala Atrium fins al dia 6 de febrer.