– 046 – Teatre – EL NEDADOR DEL MAR SECRET– (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 10/12/2021

Divendres dia 10 de desembre a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya ens espera EL NEDADOR DEL MAR SECRET, el projecte guanyador de la 14a edició del Premi Quim Masó 2020 que va ser estrenat dins del marc del festival Temporada Alta. Aquesta va ser una de les primeres representacions que vàrem reservar en comprar l’abonament de temporada, ja que ens feia especial il·lusió veure treballar novament a l’actor Francesc Cuéllar, al que seguim des dels seus inicis a l’Institut del Teatre… i a més a més aquesta vegada com a protagonista gairebé absolut.

EL NEDADOR DEL MAR SECRET está basada en el llibre autobiogràfic de William Kotzwinkle, amb direcció i dramatúrgia de Jumon Erra, l’obra ens parla de l’estreta relació entre el naixement i la mort, ens dona la visió crua i tendra sobre la mort d’un fill acabat de néixer des de la perspectiva del dolor i la incomprensió del pare.

William Kotzwinkle (Pensilvania 1943) és un autor de ciència-ficció, thriller, literatura infantil i guionista, que va escriure aquest llibre autobiogràfic després de patir la pèrdua del seu fill en el part. La va escriure i acabar d’una revolada i la va enviar al seu editor amb la instrucció que no volia tornar a saber-ne més. Era l’any 1975 i la petita novel·la es va publicar. Trenta anys més tard i de la mà de Yannick García va ser traduïda al català.

Aquesta és la cinquena producció de La Danesa, una companyia de teatre contemporani de text, fundada el 2011 per Elena Fortuny, Ota Vallès i Jumon Erra. Han portat a escena “Un disgust danès”, “LA DISTÀNCIA ENTRE EL LLAMP I EL TRO” que nosaltres vam veure en 2015 al Tantarantana, “ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA” que dins del Festival Grec 2018 vam poder veure a l’Espai Lliure, i “Sin título” basat en una obra de García Lorca.

Un escenari nu, on a l’esquerra veiem un piano i una guitarra i a la dreta una estructura mòbil amb taulons de fusta i, penjats, alguns elements com una taula, una escala o un tamboret …. (espai escènic de Joana Martí), davant nostre dues cadires que són ocupades per una parella, Laski (Francesc Cuéllar) i Diane (Júlia Santacana). En Ben (Albert Mora) desgrana algunes notes al piano. Assistim a una cerimònia de comiat, una petita celebració per acomiadar un nadó que va morir en el part. 

I a partir d’aquest moment comença el relat dolorós i punyent de l’experiència viscuda per aquesta parella des del moment en què ella trenca aigües fins que enterren el seu fill. Una parella que viu envoltada de natura, en territori muntanyós, on les cases estan aïllades i han de recórrer distàncies llargues per camins rurals i amb cotxes molt atrotinats.

Una experiència explicada des del punt de vista del Laski, un home dur, habituat a un entorn de vida hostil, que es trenca davant una realitat que li costa acceptar quan veu que tots els seus somnis de parella amb el petit no es compliran mai. Una temàtica que hem vist al teatre des de l’òptica de la mare, recordem “LLIBERT” o “UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT” ….però que ara la veiem per primera vegada des de l’òptica masculina. El llenguatge emprat és poètic i d’una gran emoció.

Unes interpretacions i una posada en escena magnífiques. La música de Miquel Tejada composta expressament per aquesta obra, acompanya en tot moment la paraula. Excel·lents també la il·luminació de Sylvia Kuchinow i el so de Cristian Nadal.

Fantàstica interpretació de Francesc Cuèllar, que ha interioritzat i ens transmet un missatge contundent on es barregen el dolor de la pèrdua, les il·lusions trencades, la solitud i malgrat tot, assumint la necessitat de tirar endavant pensant que el seu fill ha viscut una vida, encara que molt curta. I li dirà adeu amb els arbres, amb la fusta  i amb la terra.

Júlia Santacana facilita el quasi monòleg del seu company, amb la profunditat del seu dolor. Albert Mora és el veí que mantenint una distància respectuosa amb la parella, està disposat a ajudar en el que calgui. Tots dos interpreten la música en directe.

La nit de divendres es va arrodonir amb el col·loqui que va tenir lloc en acabar la representació, dirigit per l’escriptora Anna Maria Villalonga i en el que van participar Jumon ErraYannick García, Elena Fortuny (codirecció i coach actoral de la proposta) i els tres intèrprets.

Una proposta colpidora i d’una gran bellesa estètica que es podrà veure a la Sala Petita del TNC fins al dia 19 de desembre.

Deixa un comentari