Ahir dijous 25 de novembre, era dia de la estrena oficial al Teatre Borràs de l’espectacle de Carles Sans, PER FI SOL !
Una estrena amb “photocall” per on van desfilar destacades figures de la cultura, la política i l’esport que van acaparar els flaixos dels periodistes, tant fora com dins del teatre, fet que va endarrerir el començament de la funció en gairebé mitja hora.
Carles Sans va néixer a Badalona el 1955 i va deixar els estudis de dret per endinsar-se de ple en el món del teatre. Amb en Paco Mir i Joan Gràcia van crear, en 1979, la cia. de teatre gestual Tricicle. L’any 1982 van fer el salt al circuit professional estrenant a la Sala Villarroel l’espectacle “Manicomic” i a partir d’aquell moment la companyia va començar a créixer i es van fer un lloc a Espanya, a Europa i al món. Amb el seu últim espectacle “HITS” van donar per acabada la seva trajectòria com a companyia.
PER FI SOL !, és el primer espectacle en solitari d’en Carles Sans després dels quaranta anys en companyia, és també el primer espectacle on fa ús de la paraula. Però no és únicament un monòleg, és un espectacle basat en fets reals que explica secrets d’una companyia que ens ha fet riure molt al llarg dels anys.
PER FI SOL !, es tracta d’un espectacle que combina el gest i la paraula i on la gran expressivitat gestual d’en Carles Sans ens ha fet riure de valent en molts moments de la representació.
Sota la direcció de José Corbacho, Carles Sans desvela secrets, anècdotes i batalletes viscudes tant de la seva vida personal com de la seva vida professional.
Carles Sans ens explica com va conèixer els seus socis, o la primera vegada que els seus pares el van veure actuar, un dimecres al vespre al cafè-teatre Llantiol de Barcelona, amb els seus companys Joan i Paco; ens parla també del pes de la maleta de la seva dona quan viatgen junts o del memorable ridícul que va fer en un Jumbo quan tenia pànic a volar… Ens parla també de la seva experiència amb un entrenador personal o de com evitava el cop de la regla que el seu professor, un capellà, li llençava a classe.
Un munt d’històries reals, però per altra banda molt sorprenents i divertides, que l’actor afirma va viure al llarg de la seva carrera, i que ens explica des de l’escenari sense cap treva, fet que ens ha provocat passar una molt bona estona.
“Després de 40 anys treballant, i tan bé com ha anat, tenia l’opció de quedar-me a casa mirant la pluja colpejar a la finestra, però he preferit fer alguna cosa diferent”.
Una proposta molt recomanable, especialment pels seguidors del Tricicle i també pels espectadors que gaudeixen de monòlegs d’humor. Malgrat que no és ni de bon tros el tipus de teatre que més ens agrada, hem de reconèixer que teníem molta curiositat de veure el gir artístic de Carles Sans cap a la paraula.
Hem de reconèixer que ens ha agradat força i que hem rigut força durant bona part de la representació, potser perquè l’actor no ha deixat pas de banda la seva increïble gestualitat.
Aquest espectacle es podrà veure al Teatre Borràs fins a mitjans de gener.