Dissabte 18 de setembre era la festa d’inauguració de la temporada al Teatre Nacional de Catalunya i els abonats vam estar convidats a veure RUNNING FOR DEMOCRACY, una proposta presentada com una mena de poti-poti o barreja, d’entre lectura dramatitzada i performance, dirigida per Michael De Cook, director artístic del KVS de Brussel·les.

Between Lands és un projecte a escala internacional liderat pel TNC que reuneix teatres de Catalunya, l’Estat espanyol (Teatro Calderón de Valladolid), França (la Comédie de Reims), Bèlgica (KVS, Teatre Reial Flamenc), Portugal (Teatro Nacional Sâo Joâo de Porto), Itàlia (Emilia Romana Teatro de Bologna, Mòdena i Ferrara) i Grècia, per reflexionar sobre la democràcia en la nostra societat.

Set autors han participat en la creació d’aquesta obra col·lectiva:

• Gente (Gent), de Pier Lorenzo Pisano. Aquest text s’ha representat amb projeccions en anglès al llarg de l’espectacle. Per nosaltres una pèssima opció, ja que creiem que hauria d’haver estat traduïda per la millor comprensió dels espectadors a casa nostra. Un flac favor a la nostra llengua i més tenint en compte que es tracta d’un projecte liderat des del TNC.
• Set instruccions per a l’ensenyança de minyons (al segle XXI) de Sílvia Navarro
• Un lloc despoblat de Charlotte Lagrange
• Democràcia o una vetllada democràtica amistosa de Lena Kitsopoulou.
• Lliçons de supervivència de Mickael de Oliveira.
• Democràcia de José Manuel Mora
• La democràcia no és un país de Rachida Lamrabet

Aquesta proposta escènica es representa a cada país amb un elenc d’actors autòctons i la direcció d’un país diferent.

RUNNING FOR DEMOCRACY és el primer resultat d’aquesta feina en comú i les diferents versions dels autors, volen donar una visió molt diversa de la democràcia.

Between Lands és un projecte que, a quatre anys vista, parlarà de temes com la colonització, els sensepapers, els adolescents i la violència contra les dones. El 9 de maig de cada any (tret de l’últim any que serà el 8 de marc) esdevindrà el D DAY, dia en què es veurà a tot arreu, a la mateixa hora, l’espectacle de les obres creades.

En la representació del TNC d’enguany han participat Alejandro Bordanove, Jordi Collet, Montse Esteve, Adriana Fuertes, Júlia Genís i Kathy Sey.

El que en teoria, sobre el paper, ens imaginàvem com una interessant proposta, almenys a nosaltres, ens ha decebut força, pel resultat molt desigual, tant pel que fa a les interpretacions com sobretot pels textos.

L’espectacle ha començat de la pitjor manera possible, ja que la primera de les escenes, protagonitzada per Júlia Genís, hem tingut seriosos problemes per escoltar-la, ja que no projectava prou la seva veu; val a dir que malauradament estàvem situats força enredera, a la fila 10 de la Sala Petita i únicament escoltàvem paraules o algunes frases aïllades, però sense poder lligar-les, malgrat els esforços que hem realitzat … i per tant, sense poder entendre gairebé res del seu significat.

El millor de tota la proposta segons el nostre punt de vista, ha estat la segona escena, on cinc dels actors darrere dels seus faristols, han dialogat i discutit sobre el sentit de la democràcia, fent participar als espectadors, en una mena de referèndum improvisat a mà alçada.

Amb la resta d’escenes, a partir de la segona, no hem pogut connectar gaire, si exceptuem la darrera, amb la que hem gaudit de la preciosa veu de Kathy Sey.

Com ja hem comentat, no ens ha semblat adient que el text que apareixia en pantalla, fos únicament en angles (posteriorment hem vist que a la pàgina web del TNC, està el text traduït).

Pel que fa a les interpretacions, totes correctes, malgrat que ens van agradar especialment les de Alejandro Bordanove i Montse Esteve.

Per nosaltres un decebedor inici de temporada 2.021/22 del TNC. Esperem que sigui l’únic desencís del nostre actual abonament.