TANCATS (temp. 18/19 – RdP nº 074)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

El dijous de la setmana passada, dia 4, va tenir lloc, al Teatre Gaudí, la roda de premsa de presentació de TANCATS, l’espectacle amb dramatúrgia de Gal Soler, dirigit per Óscar Molina i interpretat per Silvia Aranda, Àngela Jové, Marieta Sánchez, Ruben Serrano i Gal Soler.

D’entrada, una clara aposta per mantenir obertes les sales al mes d’agost, TANCATS es va estrenar el dia 10 de juliol i estarà en cartell en principi fins al dia 11 d’agost.

Aquesta proposta, juntament amb “Karen” (vegeu la ressenya), forma part del cicle “Valors familiars en escena“. Dues reflexions sobre el comportament ètic i moral a l’interior de la institució familiar en la societat contemporània. La pèrdua de valors ètics a Karen, i la pèrdua d’escrúpols per arribar a obtenir la major part dels drets hereditaris de la família, a Tancats.

L’inici de TANCATS va ser un micro teatre que Gal Soler va escriure fa cinc anys, una petita proposta que passava en un ascensor tancat. Ara, els primers quatre actes són com quatre microrelats que tenen lloc en quatre “ascensors diferents” en quatre espais que l’espai sonor identifica. A cada ascensor un membre de la mateixa família i un altre personatge.

En el cinquè acte fa coincidir a tots els membres de la família i el punt de trobada de tots plegats és una notaria.

Aquesta és la seva primera obra, i Gal Soler, diu que fa quatre anys que està acabada i  que fins ara no havia trobat productor.

TANCATS és una obra d’un humor àcid on veiem els components d’una família abocada a unes situacions extremes, gairebé còmiques, en les que descobrirem  els secrets, les misèries i els caràcters reals dels personatges.

Un text que volia parlar de les diferents famílies que s’estan formant ara, dels problemes en què es troben aquestes noves formes de família i d’altra banda, de com s’integren els emigrants en aquestes famílies. Un text que volia parlar de les diferents opcions de vida i de relacions sexuals.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Comenta l’Oscar Molina, director de la proposta, que el Teatre Gaudi és una sala que potencia la creativitat i que no permet fer res que no estigui a favor de l’actor. Una sala que obliga a fomentar el text i que és per això que aquí funcionen els musicals de petit format. Una sala on actor i acció és l’únic binomi possible.

Daniel Cuello-Esparrell, és l’ajudant de direcció, i tots estan d’acord en comentar, que és la persona més “pencaire” de l’equip.

El repte de la posada en escena és justament fugir de mostrar els actors tancats en un ascensor, estarem tancats en una sala de teatre i és la llum de Daniel Gener i la feina dels actors qui dóna les diferents lectures del terme tancats, de com estem tancats d’una manera mental, tancats al futur, tancats a les diferents formes de família, tancats a l’entrada de nova sang a la família, tancats a acceptar altres formes d’estimar……

Quatre dels cinc actors doblen personatges tret de la Sra. Fuster, l’Elsa que interpreta Àngela Jové. L’obra ja va estar pensada amb cinc actors i nou personatges. Els altres intèrprets són: Silvia Aranda (Pilar i Irina), Marieta Sánchez (Vanessa i Clara), Ruben Serrano (Joan i Fernández) i Gai Soler (Narcís i Pere).

TANCATS es presenta embolcallat de comèdia, però finalment és un drama dur, sec, sense concessions, i que reparteix a tort i a dret.

En paraules del seu autor:

TANCATS és una obra que tracta amb un humor àcid la història d’una família benestant de Barcelona. La història d’uns personatges que sense esforçar-nos massa, podem identificar fàcilment amb milers d’homes i dones del nostre voltant, que, de cara enfora, no tenen res d’especial, però que, tan aviat els posem en una situació extrema, comprovem que estan plens de secrets i racons obscurs, alhora que descobrim els seus veritables caràcters i interessos.

Amb TANCATS intento exposar com es comporten i com són, avui, aquests personatges, però, i en el dia de demà? Ens conformarem a què segueixin sent sempre així? Amb aquesta manca de respecte als que ells creuen inferiors, fent servir uns privilegis que no han fet res per merèixer? És aquest el món que ens agrada i el que volem deixar que sigui en un futur? Un món on el que l’únic que importa és el lloc on, per un atzar, has nascut? On l’economia és el que ho mou tot i, en el que, si tan tens, tant vals? O potser caldria fer net, donar pas a una altra gent nova, sense privilegis immerescuts, ni complexos ni supersticions, on la igualtat i els drets siguin reals per tothom, sense distincions de sexe, religió, raça, o parlin l’idioma que parlin.

Una obra que pensem que paga la pena veure i que intentarem encabir a la nostra agenda quan el Grec ens ho permeti i sinó en tot cas, al mes d’agost.

Us deixem aquí l’àudio de la presentació …