REQUIEM FOR EVITA (temp. 17/18 – espec. nº 263 i 281)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

Abans de començar la crònica, d’entrada haig de dir que aquest espectacle m’ha arribat a posar “gallina de piel” forces vegades durant la representació i sobretot he rigut com feia temps no ho feia en una sala de teatre i he passat una estona super divertida, que m’ha passat volant.

Aquesta vegada vaig anar tot sol, ja que l’Imma no va poder assistir per estar reclosa a casa, per recuperar-se al més aviat possible d’una intervenció quirúrgica sense importància, però que la impossibilita caminar amb normalitat. Sense cap mena de dubte, quan l’Imma es vegi capaç, tornarem plegats a gaudir per segon cop d’aquesta meravella d’espectacle, que com veieu a mi m’ha fascinat.

En finalitzar l’espectacle el dia de l’estrena en Jordi Prat i Coll, director i autor de la dramatúrgia de l’espectacle, ens va explicar (no sé pas si feia broma o parlava seriosament) que el que desitjava era representar el Musical “Evita”, però que pel tema de la impossibilitat d’obtenir permisos i sobretot per manca de pressupost, va pensar que podia crear una proposta més senzilla i de petit format, sobre el personatge d’Eva Perón, en pla de comèdia i ambientada en un acte de fe similar al de les religions que tots nosaltres coneixem.

REQUIEM FOR EVITA compta amb Jordi Vidal, Andreu Gallén i l’alternança dels actors Ivan Labanda i Anna Moliner, segons els dies, en un calendari determinat i publicat a la web del Teatre.

Aquest espectacle va ser estrenat a Temporada Alta l’any 2016, i llavors estava protagonitzat en el paper d’Evita, per Anna Moliner; ara arriba en programació a La Seca, Espai Brossa i aquest paper s’ho combinen, com ja he dit, Ivan Labanda i Anna Moliner. Dimecres passat, dia de l’estrena, va ser protagonitzat per Ivan Labanda malgrat que en finalitzar la representació i per ser un dia “especial”, ens van obsequiar amb un “bonus track” extra de l’Anna Moliner amb la cancó … Don’t cry for me Argentina. 

Tres personatges humils es reuneixen setmanalment en uns baixos. Després de menjar una mica es preparen per celebrar una missa particular. Idolatren Eva Perón. Canten passatges de la seva vida. Veuen en ella la figura ideal per purgar les seves ànimes. I sense haver trepitjat mai Buenos Aires aquests tres pecadors cantaran Don’t cry for me Argentina pel mateix motiu que tot cristià recita el pare nostre: per una qüestió de fe. La fe només busca en allò intangible una raó de ser. Qui som nosaltres per qüestionar-ho? Avui en dia, hi ha qui creu en Messi, qui en Obi-Wan Kenobi o qui en Michael Jackson. Així doncs: Requiem aeternum dona Evita.

Requiem for Evita és una proposta de teatre musical construïda per alimentar amb humor una idolatria que potser no està tan allunyada de la realitat argentina. Jordi Prat ha volgut reflexionar sobre el populisme gràcies a una figura que atreia tant a la gent de dretes com als d’esquerres. Un muntatge que ha “obligat” al director a visitar les esglésies i assistir a missa per impregnar-se de la cerimònia religiosa I el que implica en els fidels.

Els creients d’aquesta nova religió, s’identifiquen amb Eva Perón, perquè ella era del poble i va arribar a ostentar el poder sense integrar-se ni transformar-se i explotant en tot moment la seva feminitat.

Gairebé la quarta paret teatral no existeix des del minut zero, perquè des de l’espai escènic conviden al públic permanentment a participar i fins i tot animen a fer fotografies i vídeos per compartir a les xarxes socials.

Tota la representació està plagada de sorpreses que no explicaré pas, però únicament us desvelaré que us trobareu amb cançons del musical Jesus Christ Superstar o fins i tot amb una cançó de Concha Piquer, perfectament argumentada.

Em va sorprendre la gran qualitat musical i vocal de la proposta, i molt especialment la de Jordi Vidal, que malgrat ja el coneixia d’altres propostes escèniques, potser no m’havia fixat tant amb la seva veu. No cal dir que Ivan Labanda torna a brodar el paper d’Evita amb la seva veu insuperable i amb la seva perfecta i divertida interpretació transvestida d’aquest personatge.

No us la perdeu per res del món. És una proposta de gran qualitat i a més a més us puc assegurar que passareu una estona molt i molt divertida.

Dramatúrgia i direcció escènica: Jordi Prat i Coll

Direcció musical: Andreu Gallén

Intèrprets: Ivan Labanda / Anna Moliner, Jordi Vidal, Andreu Gallén

Disseny d’Il·luminació: Lluís Robirola \ Disseny de Escenografia i Vestuari: Judith Torres \ Coreografia: Aixa Guerra \ Adaptació Lletres: David Pintó \ Fotografia: May Zircus, Gerard Oliva, Jan Forrellat, Tristán Pérez-Martín\ Producció executiva: Jordi Vidal

Idioma: català, castellà, anglès i llatí

Durada: 1 h i 20 min 

2018.05.27 – Tornem a La Seca, per veure de nou aquesta meravellosa producció … i és que l’Imma no va poder assistir amb mi el dia de l’estrena, perquè estava recent operada. Curiosament hem estat presents a la primera (jo tot sol) i última representació ja plegats.

La funció d’ahir va ser molt especial, ja que el paper de “Evita” s’ho van repartir entre Ivan Labanda i Anna Moliner. Un detall que va emocionar a l’Imma, va ser que l’actor Jordi Vidal va pujar expressament fins a la penúltima fila, per donar-li la “comunió” personalment.

Us deixo la transcripció del que ha publicat l’Imma a l’espai de Facebook  “Teatre, l’opinió dels espectadors”:

REQUIEM FOR EVITA, ahir era l’últim dia i la sala estava plena de gom a gom. Vaig gaudir de valent amb aquesta proposta irreverent i esbojarrada d’un grup de creients que idolatren Eva Perón. També vaig tenir la gran sort de poder veure a les dues Evitas que s’han anat alternant a les representacions, l’Anna Moliner i l’Ivan Labanda, ahir tots dos van intervenir a la representació. Extraordinari Jordi Vidal. Dirigit per Jordi Prat i Coll compta també amb Andreu Gallén que actua i interpreta al piano la majoria de les cançons. Un musical, un joc, una delícia. Absolutament genial.