GREC2019 – Teatre – CARTES A JULIETA (temp. 18/19 – espectacle nº 269)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Dins del Festival Grec, a la Sala Barts de Barcelona s’ha programat CARTES A JULIETA, una adaptació al català del disc d’Elvis Costello i el Brodsky Quartet.
“The Juliet Letters” va ser publicat el 1993 i descrit pel mateix Elvis Costello, “com una seqüència de cançons per a quartet de corda i veu, i és una mica diferent. No és una òpera rock, no és un musical, és una cosa nova.” El Brodsky Quartet i el mateix Costello, nom artístic de Declan Patrick MacManus (Londres 1954), van interpretar el disc al Palau de la Música Catalana el 1995.
Ara, hem pogut escoltar les cançons d’aquest disc en la traducció catalana de Joan Sellent, interpretades per Ivan Lavanda i quatre solistes de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigits per Sergi Belbel.
Una posada en escena teatralitzada de les vint cançons que integren el disc.
“CARTES A JULIETA” va néixer del fet real de les innumerables cartes rebudes, des del 1935, a l’antic monestir de Verona on, segons la tradició, va morir Julieta, la jove coprotagonista de Romeu i Julieta. Aquestes cartes, segons la llegenda, eren contestades per un professor de la localitat. I és a partir d’aquesta llegenda que va sorgir el disc on cada cançó es basava en una d’aquelles històries d’amor, de traïcions i de desamors protagonitzades per homes i dones anònims que s’havien dirigit a Julieta.
Sergi Belbel ha considerat que cada tema ha de tenir un to diferent en funció del contingut i d’aquí que cada interpretació difereix de l’anterior i de la següent: humor angles, desesperació, suïcidi, sarcasme, …. Com comentava l‘Ivan Labanda a la roda de premsa: la diversitat d’estils dels temes i la complexitat de la música, em fa l’efecte d’estar pujat en una muntanya russa.
L’Orquestra Simfònica del Vallès ha estat la impulsora d’aquest projecte i participen quatre dels seus membres que s’hi han constituït per a l’ocasió com el Quartet Juliet, integrat per Marta Cardona (a la direcció i violí), Maria González (violí), Joan Félix (viola) i Sandrine Robillard (violoncel).
LA JAULA DE LAS LOCAS (temp. 18/19 – espectacle nº 051)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Ahir vam tenir una doble sorpresa amb aquest musical de LA JAULA DE LAS LOCAS al Teatre Tívoli, d’una banda un problema amb les localitats que ens va fer pensar que hauríem de tornar cap a casa, però que ens van resoldre meravellosament al teatre i vam poder veure la funció des d’un lloc privilegiat en una de les llotges. Des de aqui gràcies a la persona que ens ho va facilitar.
L’altra sorpresa va ser la qualitat de l’espectacle que ens va agradar moltíssim.
Aquesta versió en castellà de LA JAULA DE LAS LOCAS (La cage aux folles) està basada en el musical de Jerry Herman i Harvey Fierstein que es va presentar a Broadway en 1983. La traducció i adaptació està realitzada per Roser Batalla i Roger Peña.
Està dirigida per Àngel Llàcer amb direcció musical de Manu Guix i Andreu Gallén. El musical està inspirat en la comèdia, del mateix títol de Jean Poiret (estrenada al 1973) que en el teatre, i a casa nostra, van interpretar Paco Morán i Joan Pere.
La plàcida vida de parella d’Albin (Àngel Llàcer) i Georges (Ivan Labanda), propietaris del club nocturn “La Cage aux Folles” de Saint Tropez, es veu totalment alterada per una notícia inesperada. Jean Michel (Roc Bernadí), el fill de Georges, es va a casar amb la filla (Lucia Madrigal Cuadra) d’un diputat ultraconservador (José Luis Mosquera), gran defensor dels valors més tradicionals a la vida familiar. La trobada explosiva entre dues famílies tan diferents desencadena una divertidíssima comèdia plena d’amor i de situacions delirants.
En aquesta brillant proposta destaca un nom amb llum pròpia, el d’ÀNGEL LLÀCER, que la dirigeix amb una extraordinària habilitat i ens regala una magnífica interpretació de Zaza-Albin. Un personatge que ha de mantenir l’equilibri entre la seva faceta Zaza, la gran vedette del cabaret i Albin, la persona maternal i sensible que s’amaga darrere el maquillatge, les perruques i l’enlluernador vestuari. I Àngel Llàcer ho aconsegueix a la perfecció.
CAROUSEL EN CONCERT (temp. 17/18 – espectacle nº 370)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón
A vegades sap greu no poder valorar amb una nota encara més alta dels 5 cargols voltaires, el màxim que nosaltres mateixos ens havíem marcat; espectacles que t’han fet vibrar d’una manera molt especial i que voldries assenyalar per fer palès que sobrepassa en molt les expectatives previstes, per les vivències inoblidables viscudes assegut davant d’un escenari teatral.
Aquesta ha estat sens dubte, una d’aquestes ocasions.
La recta final del Festival Grec l’hem encarat amb aquesta magnífica proposta, un pas important del Festival en apostar per abordar un musical en la seva integritat, abandonant el format d’anys anteriors que oferia un popurri de les cançons més conegudes de diferents musicals. Una aposta arriscada de cara a un públic heterogeni, que si bé amb la fórmula de la “Nit de Musicals” podia connectar fàcilment, amb aquest CAROUSEL havia de “lluitar” amb el desconeixement d’aquest Musical per part de la majoria d’espectadors.
Ja la roda de premsa de presentació va tenir un format diferent de la resta de propostes del Grec, una primera part al Palau de la Virreina on Daniel Anglès (direcció artística) i Xavier Torres (direcció musical) ens van parlar d’aquest CAROUSEL, considerat per molts el millor musical mai escrit; un títol que torna una vegada i una altra a les cartelleres de Broadway i al West End. La segona part de la roda de premsa va ser a l’auditori del CCBB on vàrem poder assistir als assajos de l’orquestra Pops Symphony, una formació de gairebé una cinquantena de músics.
Orquestra nascuda l’any 2011 que aposta per apropar la música contemporània al gran públic, formada per músics molt joves que van acabar els seus estudis musicals fa 4 o 5 anys i que van fer una actuació extraordinària amb una energia inqüestionable, dirigits magníficament pel director musical de la proposta, Xavier Torres.
This slideshow requires JavaScript.
Un espectacle amb més de 100 artistes a escena, cinquanta músics de l’orquestra Pops Symphony, més de seixanta cantants (quaranta del cor Aules), i un nombrós cos de ball, porten a escena per primera vegada a Barcelona i en versió catalana, l’adaptació feta per Daniel Anglès i Marc Gómez, un títol mític en la història del musical. Una de les partitures més romàntiques i apassionades del gènere.
Després d’assolir un èxit sense precedents amb Oklahoma!, la parella artística formada pel llibretista Oscar Hammerstein II i el compositor Richard Rodgers van estrenar a Broadway el 1945 un segon treball conjunt, que adaptava una història original de l’autor hongarès Ferenc Molnárc, del 1909, sobre un dur firaire de carrusel, Billy Bigelow (Miquel Fernández) enamorat d’una jove treballadora, Julie Jordan (Diana Roig). en el que s’inclouen temes ja mítics com “If I Loved You”, “Soliloquyo” o “You’ll Never Walk Alone”.
REQUIEM FOR EVITA (temp. 17/18 – espec. nº 263 i 281)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Abans de començar la crònica, d’entrada haig de dir que aquest espectacle m’ha arribat a posar “gallina de piel” forces vegades durant la representació i sobretot he rigut com feia temps no ho feia en una sala de teatre i he passat una estona super divertida, que m’ha passat volant.
Aquesta vegada vaig anar tot sol, ja que l’Imma no va poder assistir per estar reclosa a casa, per recuperar-se al més aviat possible d’una intervenció quirúrgica sense importància, però que la impossibilita caminar amb normalitat. Sense cap mena de dubte, quan l’Imma es vegi capaç, tornarem plegats a gaudir per segon cop d’aquesta meravella d’espectacle, que com veieu a mi m’ha fascinat.
En finalitzar l’espectacle el dia de l’estrena en Jordi Prat i Coll, director i autor de la dramatúrgia de l’espectacle, ens va explicar (no sé pas si feia broma o parlava seriosament) que el que desitjava era representar el Musical “Evita”, però que pel tema de la impossibilitat d’obtenir permisos i sobretot per manca de pressupost, va pensar que podia crear una proposta més senzilla i de petit format, sobre el personatge d’Eva Perón, en pla de comèdia i ambientada en un acte de fe similar al de les religions que tots nosaltres coneixem.
REQUIEM FOR EVITA compta amb Jordi Vidal, Andreu Gallén i l’alternança dels actors Ivan Labanda i Anna Moliner, segons els dies, en un calendari determinat i publicat a la web del Teatre.
Aquest espectacle va ser estrenat a Temporada Alta l’any 2016, i llavors estava protagonitzat en el paper d’Evita, per Anna Moliner; ara arriba en programació a La Seca, Espai Brossa i aquest paper s’ho combinen, com ja he dit, Ivan Labanda i Anna Moliner. Dimecres passat, dia de l’estrena, va ser protagonitzat per Ivan Labanda malgrat que en finalitzar la representació i per ser un dia “especial”, ens van obsequiar amb un “bonus track” extra de l’Anna Moliner amb la cancó … Don’t cry for me Argentina.
Hem començat la setmana, aquest dilluns amb un espectacle de Teatre Musical que desitjàvem molt veure, CABARET, un Musical mític que tots tenim al cap a partir de la pel·lícula on Liza Minnelli ens va deixar fascinats. Teníem moltes ganes de veure aquest Musical en directe a la nostra ciutat, però hem entrat al Teatre Victòria amb una certa recança, perquè creiem que és dificilíssim intentar estar a un nivell similar a la pel·lícula que tothom coneix i que molts venerem.
La pel·lícula de Bob Foss, va ser estrenada l’any 1972 i va obtenir 8 oscars; es va inspirar en la comèdia musical Cabaret de John Kander i Fred Ebb, estrenada 6 anys abans a Nova York. El 1993, el musical de Broadway, va tornar als escenaris i va triomfar a Londres i de seguida va fer la volta al món.
Aquesta producció va ser estrenada al Teatro Rialto de Madrid a l’octubre del 2015 on va obtenir un gran èxit, amb 9 mesos en cartell; després ha fet gira per diverses ciutats de l’estat espanyol i ara arriba a Barcelona amb canvi de protagonistes, amb Ivan Labanda i Elena Gadel; farà temporada a la nostra ciutat segurament fins al febrer del 2018. Llàstima que no s’ha aprofitat per fer una versió en català.
Un punt que creiem s’ha de valorar molt positivament és el fet de que en aquest cas la música està interpretada en directe i a més a més sona força bé; això és una “rara avis” de les franquícies madrilenyes que ens arriben a Barcelona, ja que sovint ens arriben amb la música enllaunada.
Una posada en escena atractiva, amb una escenografia que intenta apropar-nos aquell cabaret força tronat del “Kit Kat Klub” de Berlín al començament dels anys 1930; l’orquestra situada a un nivell superior de l’espai escènic principal i en tot moment a la vista dels espectadors. Veiem com l’escenari es va transformant del local del Cabaret, pensió dels protagonistes, vagó de tren o botiga de queviures.
Dimecres passat vam anar al Teatre Grec per últim cop en l’edició del Festival Grec d’enguany. Mentre esperàvem, tot sopant un entrepà en un dels pocs bancs disponibles, comentàvem que és un lloc molt emblemàtic i és una llastima que no sigui escenari d’altres activitats si mes no en l’època del bon temps ….
This slideshow requires JavaScript.
Ple de gom a gom per tal de veure la segona representació de Nit de Musicals 2016, tercera consecutiva programada en el Grec Festival de Barcelona. L’any 2014 vam poder veure la primera edició amb una nit dedicada als compositors de teatre musical català amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció de David Pintó.
La segona edició, en 2015 va oferir una selecció dels clàssics dels musicals nord-americans també amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció aquest cop, de l’Elisenda Roca.
A ritme de swing i a partir d’una història creada i dirigida per Paco Mir, aquesta tercera nit ens presenta veus i coreografies amb un repertori format per temes molt coneguts de musicals nord-americans. Els músics de la Barcelona Jazz Orquestra sota la direcció musical d’Andreu Gallén acompanyen als artistes.
Ivan Labanda és el presentador i conductor de tota la “Nit”.
Em fa moooooolta mandra començar a escriure sobre aquest espectacle que de nou ens ha decebut molt per falta de qualitat del so al recinte del Teatre Grec.
Ens considerem amants d’aquest gènere de Teatre Musical, i en més d’una ocasió ha estat l’excusa per viatjar per Europa i veure diferents Musicals que a casa nostra no es poden veure.
La temporada passada del Grec, ja vàrem escriure una crònica del primer espectacle que es va representar, que volia ser un resum de diferents Musicals del compositor Albert Guinovart i llavors ens vàrem prometre que no ens gastaríem ni un duro més, en espectacles com aquell, si la qualitat del so no millorava. Aquí us deixo aquella crònica del 2014.
Per tant, havíem descartat comprar entrades per l’espectacle d’enguany, dedicat a Musicals conegudíssims de Broadway….. però una setmana abans, vàrem rebre una invitació per assistir a l’assaig general el dia abans de la seva estrena oficial. En mala hora vàrem acceptar, perquè va ser una pèrdua absoluta de temps i vàrem sortir del recinte amb un cabreig evident….. i és que el so va tornar a ser patètic, però aquesta vegada a més a més, molts dels micròfons de mà no funcionaven o ho feien a estones, amb el problema afegit que els tècnics pujaven el so d’alguns cantants que tapaven totalment als seus companys.
Estic d’acord que era un assaig general, que no es pot valorar un espectacle com caldria en una representació prèvia i també sóc conscient que el dia de l’estrena oficial, pel que m’han dit no varen haver-hi incidències greus d’aquest tipus. De totes maneres, haig de donar la meva opinió sobre el que vaig veure …. i sobretot el que NO vàrem poder escoltar….. i sincerament em va semblar més que patètic, vaig sentir vergonya aliena, del que estàvem presenciant.
Quan un assaig general te problemes greus com aquells, s’ha de parar l’espectacle, resoldre els problemes i continuar…. però en aquest cas la directora Elisenda Roca va cometre el gran error de no fer-ho. Era potser perque erem public convidat i no merexiem la mateixa consideració ?
This slideshow requires JavaScript.
Deixant a banda els problemes tècnics greus de so, el que vàrem poder intuir, és sens dubte una gran voluntat d’aixecar un espectacle de qualitat, especialment amb una posada en escena força acurada i amb una gran il·lusio d’un grup força important d’escoles musicals de casa nostre, com són les escoles Aules, Coco Comín, Eòlia, Dance Emotion, Luthier d’arts Musicals, Luthiers Dansa, Memory i Taller de Músics; de fet es notava a l’ambient que molts dels convidats d’aquella nit eren familiars dels membres que actuaven.
El millor de tot, sense cap dubte va ser la Banda Municipal de Barcelona, que malgrat tots els moments de desconcert, varen saber continuar com si no passes res.
Les interpretacions molt desiguals, perquè es barrejaven cantants de qualitat amb actors que l’únic que podien oferir és la seva voluntat, cantant com bonament podien algunes de les cançons; evidentment ens van agradar, com sempre ho fan Àngels Gonyalons, Daniel Anglès, Elena Gadel, Ivan Labanda… i molt especialment Xavi Duch amb un número de claqué antològic; entre els actors, la gran sorpresa la va donar l’actriu Mercè Aranega a la que nosaltres mai l’havíem vist cantar i que ho va fer força, força bé…. i sobretot va omplir l’escenari amb la seva gran presencia.
Segurament aquest espectacle, almenys el dia de la representació oficial, gaudia d’una qualitat molt més elevada que el de la temporada passada i la meva valoració hauria estat força més alta. Malauradament el que nosaltres vàrem poder escoltar, no va estar a l’altura d’uns mínims tolerables.
Direcció escènica: Elisenda Roca
Direcció musical: Andreu Gallén
Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons
Col·laboració al piano: Albert Guinovart
Interpretació musical: Àngels Gonyalons, Anna Moliner, Daniel Anglès, Diana Roig, Elena Gadel, Ivan Labanda, Joan Pera i Roger Pera, Mercè Arànega, Mercè Martínez, Miquel Fernández, Mone Teruel, Muntsa Rius, Sergi Albert, Xavi Duch
Col·laboració: Albert Bolea, Annabel Totusaus, Benjamí Conesa, Bernat Mestre, Dídac Flores, Ferran González, Gracia Fernández, Jordi Llordella, Jordi Vidal, Júlia Jové, Lluís Parera, Marc Flynn, Marc Pociello, Marc Vilavella, Marta Capel, Miquel Cobos, Nacho Melús, Neus Pàmies, Rubén Yuste, Víctor Arbelo, Víctor Gómez Casademunt, Xavi Navarro
Traducció i adaptació de les cançons: David Pintó // Arranjaments: Jordi Cornudella // Caracterització: Toni Santos // Disseny de so: Toni Vila // Enregistrament d’àudio: Guillermo Prats // Disseny d’il·luminació: Dani Santamaría // Projeccions, enregistrament de vídeo i Producció executiva : Teatralnet Produccions
La veritat és que és molt d’agrair que des de Catalunya s’intenti no deixar de banda el món del Teatre Musical fet a casa nostre, malgrat que les condicions econòmiques actuals no ho permetin i les dificultats afegides per l’injust i cruel IVA del 21% que imposa el maleit govern del PP que ofega a la Cultura d’aquest estat; no és pas d’estranyar que molts de nosaltres tinguem cada vegada més raons i ganes de deixar de pertànyer a aquest estat, com més aviat millor. La CULTURA pel que sembla, és l’enemic numero 1 d’aquest partit, perquè ells són molt conscients, que és una eina en mans del poble, que els hi dóna més capacitat per valorar el que els interessa com a ciutadans, especialment en l’aspecte polític.
No puc passar l’oportunitat de donar-los una nova “botifarra”, imitant al que ahir va fer l’actriu Rosa Maria Sarda, als polítics que governen aquest estat, en l’acte d’entrega dels premis MAX de Teatre.
GUAPOS & POBRES, és un Musical de petit format que vol arribar a tots els públics, especialment al més jove, perquè parla d’un tema que els afecta molt directament… la manca de treball o en tot cas les feines mal pagades i moltes vegades en negre. L’esforç de molts anys d’estudi i esforç, no els ha servit de gaire cosa, a milers i milers de joves que aspiraven a viure com a mínim amb la mateixa qualitat de vida que els seus pares.
Un text que vol tractar principalment d’un tema que és un dels principals mals de cap de la nostra societat, però que malauradament ha estat tractat d’una manera massa superficial, pensat perquè arribi a ser prou comercial, en forma de petits esquetxos que intenten embastar un argument parlant de moooooolts temes a la vegada, entre els que estan el desengany amorós, la gelosia dins del matrimoni, la dependència d’alguns joves de l’entorn familiar, les cites amoroses a cegues per internet, l’homosexualitat, l’amistat entre un grup de joves.
Sóc seguidor del programa POLÒNIA a TV3, des del seu inici; haig de reconèixer que m’agrada molt, perquè considero que tracta el món de la política a Catalunya, de forma intel·ligent, amb humor i molta ironia; encara avui en dia em faig creus de què no hagin tingut problemes seriosos de censura amb alguns dels seus esquetxos crítics, molt especialment amb el partit en el poder a les “espanyes”…. el PP i la monarquia.
Ja fa molts mesos que van estrenar al Teatre Poliorama, POLÒNIA, el Musical i reconec que si haig de ser sincer, vaig pensar “quina bajanada crear un Musical … són ganes de fer calerons de forma fàcil, aprofitant el moviment pro independència que es viu a Catalunya”; en cap moment em va passar pel cap comprar entrades per un espectacle que vaig considerar erròniament que no tenia res a veure amb el Teatre i que era un producte únicament comercial.
Com que l’espectacle acabava aquest cap de setmana, van oferir una oferta que era del tot impossible rebutjar, a través de les xarxes socials… i vaig pensar… per què no ?
La sorpresa ha estat majúscula, perquè considero que la productora “Minoria Absoluta“, ha aconseguit portar a terme un producte teatral força bo, que encara que evidentment és molt comercial, està ben plantejat tant en la seva trama argumental com en la seva posada en escena; crec que encara que els personatges són els mateixos que podem veure cada setmana a la Tele, s’ha volgut crear un espectacle de qualitat, molt ben dirigit per Xavier Ricart.
Moltes vegades (jo el primer de tots), menystenim representacions teatrals pel sol fet de ser productes comercials al 100% i que únicament pretenen fer riure al públic… d’aquells que un cop surts del Teatre ja t’has oblidat de tot el que has vist; aquest Musical de POLÒNIA, per començar te la signatura de l’escriptor Jordi Galcerán (autor d’èxits com “El mètode Grönholm” i “El crèdit”)… i això es nota força, en recolzar l’equip de guionistes habituals de l’equip televisiu (Júlia Cot, Jaume Buixó, Pau Escribano, Joan Rufas i Toni Soler).
Una nit en la que tots els que ens agraden els Musicals, teníem les nostres esperances i la nostra il·lusió per veure que tal podria resultar un concert amb algunes de les mes conegudes peces dels Musicals del compositor català Albert Guinovart. A l’ambient del Teatre Grec, es respirava una sensació de expectació i de veritables “ganes” de que tot sortís be, i encara mes, sabent que si era així, podria tenir continuïtat en propers concerts als anys vinents amb d’altres compositors.
Al escenari també s’intuïa aquesta il·lusió, amb la Banda Municipal de Barcelona en ple, una bona pila de cantants de casa nostre, que han cantat en representacions als teatres de Catalunya, Musicals com Flor de nit, Mar i cel, Gaudí, La vampira del Raval i molts d’altres, tots ells Musicals del mestre Guinovart, al que aquesta nit se li vol retre homenatge. Ell mateix va estar present al escenari, interpretant les seves peces al piano.
Malauradament a la poca estona ens vàrem adonar tots plegats que no es el mateix veure un Musical amb representació a un teatre, que escoltar un concert amb una deficiència notable de so, amb un equip de “fireta” que transmetia a les grades del Grec les veus dels cantants amb un so “brut” i clarament insuficient; Tant era així que a vegades, quant l’equip acústic fallava del tot, els que teníem la sort de estar a les primeres fileres, podíem escoltar molt millor les veus en directe, sense amplificació, que el que vomitaven els altaveus “cutre-saltsixeros”.
El programa, recollit gràcies a l’Imma, va estar a la primera part el següent:
1. Arrebato – Desconcerto Grosso (1993)
2. Carrerons de Barcelona – La vampira del Raval (2011)
3. Llatzer- Crim i Càstig (no estrenada)
4. Dins les venes – La vampira del Raval
5. Somnis de puresa – La vampira del Raval
6. Estic confós – Flor de Nit (1992)
7. Flor de nit – Flor de Nit
8. La carta – Flor de Nit
9. Charlestone de la Pastera – Flor de Nit
10.Cançó de la Remei – Flor de Nit
11.Ciutat d’ivori – Flor de Nit
La il·lusió es va anar esvaint poc a poc i jo crec que inclús els cantants (Daniel Anglès, Xavier Fernández, Elena Gadel, Ivan Labanda, Mone i Toni Viñals),adonant-se d’aquestes deficiències força greus de so, que els afectava a ells mes que a ningú, es van contagiar d’un desànim que no va desaparèixer en gairebé tot l’espectacle. Únicament quant sortia el cor Deudeveu semblava que l’ambient s’animava una mica mes, però quant de debò vàrem creure que tot s’animava, va ser quan va fer l’aparició la cantant NINA, que amb la seva empenta, alegria i força escènica, va semblar que tot seria molt millor a partir d’aquell moment.
“The Juliet Letters” va ser publicat el 1993 i descrit pel mateix Elvis Costello, “com una seqüència de cançons per a quartet de corda i veu, i és una mica diferent. No és una òpera rock, no és un musical, és una cosa nova.” El Brodsky Quartet i el mateix Costello, nom artístic de Declan Patrick MacManus (Londres 1954), van interpretar el disc al Palau de la Música Catalana el 1995.
