Arxiu d'etiquetes: Ivan Labanda

– 349 – GREC2019 – Teatre Musical – CARTES A JULIETA – Sala Barts (🐌🐌🐌) – 2019.07.05 (temp. 18/19 – espectacle nº 269)

GREC2019 – Teatre – CARTES A JULIETA (temp. 18/19 – espectacle  nº 269)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dins del Festival Grec, a la Sala Barts de Barcelona s’ha programat CARTES A JULIETA, una adaptació al català del disc d’Elvis Costello i el Brodsky Quartet.

The Juliet Letters” va ser publicat el 1993 i descrit pel mateix Elvis Costello, “com una seqüència de cançons per a quartet de corda i veu, i és una mica diferent. No és una òpera rock, no és un musical, és una cosa nova.” El Brodsky Quartet i el mateix Costello, nom artístic de Declan Patrick MacManus (Londres 1954), van interpretar el disc al Palau de la Música Catalana el 1995.

Ara, hem pogut escoltar les cançons d’aquest disc en la traducció catalana de Joan Sellent, interpretades per Ivan Lavanda i quatre solistes de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigits per Sergi Belbel.

Una posada en escena teatralitzada de les vint cançons que integren el disc.

CARTES A JULIETA” va néixer del fet real de les innumerables cartes rebudes, des del 1935, a l’antic monestir de Verona on, segons la tradició, va morir Julieta, la jove coprotagonista de Romeu i Julieta. Aquestes cartes, segons la llegenda, eren contestades per un professor de la localitat. I és a partir d’aquesta llegenda que va sorgir el disc on cada cançó es basava en una d’aquelles històries d’amor, de traïcions i de desamors protagonitzades per homes i dones anònims que s’havien dirigit a Julieta.

Sergi Belbel ha considerat que cada tema ha de tenir un to diferent en funció del contingut i d’aquí que cada interpretació difereix de l’anterior i de la següent: humor angles, desesperació, suïcidi, sarcasme, …. Com comentava l‘Ivan Labanda a la roda de premsa: la diversitat d’estils dels temes i la complexitat de la música, em fa l’efecte d’estar pujat en una muntanya russa.

L’Orquestra Simfònica del Vallès ha estat la impulsora d’aquest projecte i participen quatre dels seus membres que s’hi han constituït per a l’ocasió com el Quartet Juliet, integrat per Marta Cardona (a la direcció i violí), Maria González (violí), Joan Félix (viola) i Sandrine Robillard (violoncel).

Continua llegint

– 070 – Teatre Musical – LA JAULA DE LAS LOCAS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tivoli – 2018.10.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 051)

LA JAULA DE LAS LOCAS (temp. 18/19 – espectacle nº 051)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vam tenir una doble sorpresa amb aquest musical de LA JAULA DE LAS LOCAS al Teatre Tívoli, d’una banda un problema amb les localitats que ens va fer pensar que hauríem de tornar cap a casa, però que ens van resoldre meravellosament al teatre i vam poder veure la funció des d’un lloc privilegiat en una de les llotges. Des de aqui gràcies a la persona que ens ho va facilitar.

L’altra sorpresa va ser la qualitat de l’espectacle que ens va agradar moltíssim.

Aquesta versió en castellà de LA JAULA DE LAS LOCAS (La cage aux folles)  està basada en el musical de Jerry Herman i Harvey Fierstein que es va presentar a Broadway en 1983. La traducció i adaptació està realitzada per Roser Batalla i Roger Peña.

Està dirigida per Àngel Llàcer amb direcció musical de Manu Guix i Andreu Gallén. El musical està inspirat en la comèdia, del mateix títol de Jean Poiret (estrenada al 1973)  que en el teatre, i a casa nostra, van interpretar Paco Morán i Joan Pere.

La plàcida vida de parella d’Albin (Àngel Llàcer) i Georges (Ivan Labanda), propietaris del club nocturn “La Cage aux Folles” de Saint Tropez, es veu totalment alterada per una notícia inesperada. Jean Michel (Roc Bernadí), el fill de Georges, es va a casar amb la filla (Lucia Madrigal Cuadra) d’un diputat ultraconservador (José Luis Mosquera), gran defensor dels valors més tradicionals a la vida familiar. La trobada explosiva entre dues famílies tan diferents desencadena una divertidíssima comèdia plena d’amor i de situacions delirants.

En aquesta brillant proposta destaca un nom amb llum pròpia, el d’ÀNGEL LLÀCER, que la dirigeix amb una extraordinària habilitat i ens regala una magnífica interpretació de Zaza-Albin. Un personatge que ha de mantenir l’equilibri entre la seva faceta Zaza, la gran vedette del cabaret i Albin, la persona maternal i sensible que s’amaga darrere el maquillatge, les perruques i l’enlluernador vestuari. I Àngel Llàcer ho aconsegueix a la perfecció.

En els últims temps l’hem vist com a protagonista de “Frankenstein” al TNC, “Relato de un náufrago” al Teatre Lliure i ha dirigit amb èxit els musicals “El Petit Príncep” al Teatre Barts,  “Molt soroll per no res” al TNC, o l’obra teatral “Un cop l’any”, al Poliorama, per anomenar les últimes.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre musical – CAROUSEL EN CONCERT (🐌🐌🐌🐌🐌… +) – Teatre Grec – 2018.07.29 (temp. 17/18 – espect. nº 370)

CAROUSEL EN CONCERT (temp. 17/18 – espectacle nº 370)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón 

A vegades sap greu no poder valorar amb una nota encara més alta dels 5 cargols voltaires, el màxim que nosaltres mateixos ens havíem marcat; espectacles que t’han fet vibrar d’una manera molt especial i que voldries assenyalar per fer palès que sobrepassa en molt les expectatives previstes, per les vivències inoblidables viscudes assegut davant d’un escenari teatral.

Aquesta ha estat sens dubte, una d’aquestes ocasions.

La recta final del Festival Grec l’hem encarat amb aquesta magnífica proposta, un pas important del Festival en apostar per abordar un musical en la seva integritat, abandonant el format d’anys anteriors que oferia un popurri de les cançons més conegudes de diferents musicals. Una aposta arriscada de cara a un públic heterogeni, que si bé amb la fórmula de la “Nit de Musicals” podia connectar fàcilment, amb aquest CAROUSEL  havia de “lluitar” amb el desconeixement d’aquest Musical per part de la majoria d’espectadors.

Ja la roda de premsa de presentació va tenir un format diferent de la resta de propostes del Grec, una primera part al Palau de la Virreina on Daniel Anglès (direcció artística) i Xavier Torres (direcció musical) ens van parlar d’aquest CAROUSEL, considerat per molts el millor musical mai escrit; un títol que torna una vegada i una altra a les cartelleres de Broadway i al West End. La segona part de la roda de premsa va ser a l’auditori del CCBB on vàrem poder assistir als assajos de l’orquestra Pops Symphony, una formació de gairebé una cinquantena de músics.

Orquestra nascuda l’any 2011 que aposta per apropar la música contemporània al gran públic, formada per músics molt joves que van acabar els seus estudis musicals fa 4 o 5 anys i que van fer una actuació extraordinària amb una energia inqüestionable, dirigits magníficament pel director musical de la proposta, Xavier Torres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle amb més de 100 artistes a escena, cinquanta músics de l’orquestra Pops Symphony, més de seixanta cantants (quaranta del cor Aules), i un nombrós cos de ball, porten a escena per primera vegada a Barcelona i en versió catalana, l’adaptació feta per Daniel Anglès i Marc Gómez, un títol mític en la història del musical. Una de les partitures més romàntiques i apassionades del gènere.

Després d’assolir un èxit sense precedents amb Oklahoma!, la parella artística formada pel llibretista Oscar Hammerstein II i el compositor Richard Rodgers van estrenar a Broadway el 1945 un segon treball conjunt, que adaptava una història original de l’autor hongarès Ferenc Molnárc, del 1909, sobre un dur firaire de carrusel, Billy Bigelow (Miquel Fernández)  enamorat d’una jove treballadora, Julie Jordan (Diana Roig). en el que s’inclouen temes ja mítics com “If I Loved You”, “Soliloquyo” o “You’ll Never Walk Alone”.

Continua llegint

– Teatre – REQUIEM FOR EVITA (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 2018.05.09 i 2018.05.27 (temp. 17/18 – espectacle  nº 263 i 281)

REQUIEM FOR EVITA (temp. 17/18 – espec. nº 263 i 281)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Abans de començar la crònica, d’entrada haig de dir que aquest espectacle m’ha arribat a posar “gallina de piel” forces vegades durant la representació i sobretot he rigut com feia temps no ho feia en una sala de teatre i he passat una estona super divertida, que m’ha passat volant.

Aquesta vegada vaig anar tot sol, ja que l’Imma no va poder assistir per estar reclosa a casa, per recuperar-se al més aviat possible d’una intervenció quirúrgica sense importància, però que la impossibilita caminar amb normalitat. Sense cap mena de dubte, quan l’Imma es vegi capaç, tornarem plegats a gaudir per segon cop d’aquesta meravella d’espectacle, que com veieu a mi m’ha fascinat.

En finalitzar l’espectacle el dia de l’estrena en Jordi Prat i Coll, director i autor de la dramatúrgia de l’espectacle, ens va explicar (no sé pas si feia broma o parlava seriosament) que el que desitjava era representar el Musical “Evita”, però que pel tema de la impossibilitat d’obtenir permisos i sobretot per manca de pressupost, va pensar que podia crear una proposta més senzilla i de petit format, sobre el personatge d’Eva Perón, en pla de comèdia i ambientada en un acte de fe similar al de les religions que tots nosaltres coneixem.

REQUIEM FOR EVITA compta amb Jordi Vidal, Andreu Gallén i l’alternança dels actors Ivan Labanda i Anna Moliner, segons els dies, en un calendari determinat i publicat a la web del Teatre.

Aquest espectacle va ser estrenat a Temporada Alta l’any 2016, i llavors estava protagonitzat en el paper d’Evita, per Anna Moliner; ara arriba en programació a La Seca, Espai Brossa i aquest paper s’ho combinen, com ja he dit, Ivan Labanda i Anna Moliner. Dimecres passat, dia de l’estrena, va ser protagonitzat per Ivan Labanda malgrat que en finalitzar la representació i per ser un dia “especial”, ens van obsequiar amb un “bonus track” extra de l’Anna Moliner amb la cancó … Don’t cry for me Argentina. 

Continua llegint

– Teatre Musical – CABARET (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Victòria – 2017.09.25 – (temp. 17/18 – espectacle nº 33)

CABARET (temp. 17/18 – espectacle nº 33)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Hem començat la setmana, aquest dilluns amb un espectacle de Teatre Musical que desitjàvem molt veure, CABARET, un Musical mític que tots tenim al cap a partir de la pel·lícula on Liza Minnelli ens va deixar fascinats. Teníem moltes ganes de veure aquest Musical en directe a la nostra ciutat, però hem entrat al Teatre Victòria amb una certa recança, perquè creiem que és dificilíssim intentar estar a un nivell similar a la pel·lícula que tothom coneix i que molts venerem.

La pel·lícula de Bob Foss, va ser estrenada l’any 1972 i va obtenir 8 oscars; es va inspirar en la comèdia musical Cabaret de John Kander i Fred Ebb, estrenada 6 anys abans a Nova York. El 1993, el musical de Broadway, va tornar als escenaris i va triomfar a Londres i de seguida va fer la volta al món.

Aquesta producció va ser estrenada al Teatro Rialto de Madrid a l’octubre del 2015 on va obtenir un gran èxit, amb 9 mesos en cartell; després ha fet gira per diverses ciutats de l’estat espanyol i ara arriba a Barcelona amb canvi de protagonistes, amb Ivan Labanda i Elena Gadel; farà temporada a la nostra ciutat segurament fins al febrer del 2018. Llàstima que no s’ha aprofitat per fer una versió en català.

Un punt que creiem s’ha de valorar molt positivament és el fet de que en aquest cas la música està interpretada en directe i a més a més sona força bé; això és una “rara avis” de les franquícies madrilenyes que ens arriben a Barcelona, ja que sovint ens arriben amb la música enllaunada.

Una posada en escena atractiva, amb una escenografia que intenta apropar-nos aquell cabaret força tronat del “Kit Kat Klub” de Berlín al començament dels anys 1930; l’orquestra situada a un nivell superior de l’espai escènic principal i en tot moment a la vista dels espectadors. Veiem com l’escenari es va transformant del local del Cabaret, pensió dels protagonistes, vagó de tren o botiga de queviures.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – NIT DE MUSICALS: SWING BROADWAY – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 28/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

NIT DE MUSICALS: SWING BROADWAY –  

Dimecres passat vam anar al Teatre Grec per últim cop en l’edició del Festival Grec d’enguany. Mentre esperàvem, tot sopant un entrepà en un dels pocs bancs disponibles, comentàvem que és un lloc molt emblemàtic i és una llastima que no sigui escenari d’altres activitats si mes no en l’època del bon temps ….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ple de gom a gom per tal de veure la segona representació de Nit de Musicals 2016, tercera consecutiva programada en el Grec Festival de Barcelona. L’any 2014 vam poder veure la primera edició amb una nit dedicada als compositors de teatre musical català amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció de David Pintó.

La segona edició, en 2015 va oferir una selecció dels clàssics dels musicals nord-americans també amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció aquest cop, de l’Elisenda Roca.

A ritme de swing i a partir d’una història creada i dirigida per Paco Mir, aquesta tercera nit ens presenta veus i coreografies amb un repertori format per temes molt coneguts de musicals nord-americans. Els músics de la Barcelona Jazz Orquestra sota la direcció musical d’Andreu Gallén acompanyen als artistes.

Ivan Labanda és el presentador i conductor de tota la “Nit”.

Continua llegint

– GREC2015 – Teatre Musical – NIT DE MUSICALS: UNA NIT A BROADWAY (🐌🐌) – Teatre Grec – 20/07/2015

Em fa moooooolta mandra començar a escriure sobre aquest espectacle que de nou ens ha decebut molt per falta de qualitat del so al recinte del Teatre Grec.

Ens considerem amants d’aquest gènere de Teatre Musical, i en més d’una ocasió ha estat l’excusa per viatjar per Europa i veure diferents Musicals que a casa nostra no es poden veure.

La temporada passada del Grec, ja vàrem escriure una crònica del primer espectacle que es va representar, que volia ser un resum de diferents Musicals del compositor Albert Guinovart i llavors ens vàrem prometre que no ens gastaríem ni un duro més, en espectacles com aquell, si la qualitat del so no millorava. Aquí us deixo aquella crònica del 2014.

cartel_nit_de_musicalsPer tant, havíem descartat comprar entrades per l’espectacle d’enguany, dedicat a Musicals conegudíssims de Broadway….. però una setmana abans, vàrem rebre una invitació per assistir a l’assaig general el dia abans de la seva estrena oficial. En mala hora vàrem acceptar, perquè va ser una pèrdua absoluta de temps i vàrem sortir del recinte amb un cabreig evident….. i és que el so va tornar a ser patètic, però aquesta vegada a més a més, molts dels micròfons de mà no funcionaven o ho feien a estones, amb el problema afegit que els tècnics pujaven el so d’alguns cantants que tapaven totalment als seus companys.

Estic d’acord que era un assaig general, que no es pot valorar un espectacle com caldria en una representació prèvia i també sóc conscient que el dia de l’estrena oficial, pel que m’han dit no varen haver-hi incidències greus d’aquest tipus. De totes maneres, haig de donar la meva opinió sobre el que vaig veure …. i sobretot el que NO vàrem poder escoltar….. i sincerament em va semblar més que patètic, vaig sentir vergonya aliena, del que estàvem presenciant.

Quan un assaig general te problemes greus com aquells, s’ha de parar l’espectacle, resoldre els problemes i continuar…. però en aquest cas la directora Elisenda Roca va cometre el gran error de no fer-ho. Era potser perque erem public convidat i no merexiem la mateixa consideració ?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Deixant a banda els problemes tècnics greus de so, el que vàrem poder intuir, és sens dubte una gran voluntat d’aixecar un espectacle de qualitat, especialment amb una posada en escena força acurada i amb una gran il·lusio d’un grup força important d’escoles musicals de casa nostre, com són les escoles Aules, Coco Comín, Eòlia, Dance Emotion, Luthier d’arts Musicals, Luthiers Dansa, Memory i Taller de Músics; de fet es notava a l’ambient que molts dels convidats d’aquella nit eren familiars dels membres que actuaven.

El millor de tot, sense cap dubte va ser la Banda Municipal de Barcelona, que malgrat tots els moments de desconcert, varen saber continuar com si no passes res.

Les interpretacions molt desiguals, perquè es barrejaven cantants de qualitat amb actors que l’únic que podien oferir és la seva voluntat, cantant com bonament podien algunes de les cançons; evidentment ens van agradar, com sempre ho fan Àngels Gonyalons, Daniel Anglès, Elena Gadel, Ivan Labanda… i molt especialment Xavi Duch amb un número de claqué antològic; entre els actors, la gran sorpresa la va donar l’actriu Mercè Aranega a la que nosaltres mai l’havíem vist cantar i que ho va fer força, força bé…. i sobretot va omplir l’escenari amb la seva gran presencia.

Segurament aquest espectacle, almenys el dia de la representació oficial, gaudia d’una qualitat molt més elevada que el de la temporada passada i la meva valoració hauria estat força més alta. Malauradament el que nosaltres vàrem poder escoltar, no va estar a l’altura d’uns mínims tolerables.

Direcció escènica: Elisenda Roca
Direcció musical: Andreu Gallén
Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons
Col·laboració al piano: Albert Guinovart
Interpretació musical: Àngels Gonyalons, Anna Moliner, Daniel Anglès, Diana Roig, Elena Gadel, Ivan Labanda, Joan Pera i Roger Pera, Mercè Arànega, Mercè Martínez, Miquel Fernández, Mone Teruel, Muntsa Rius, Sergi Albert, Xavi Duch
Col·laboració: Albert Bolea, Annabel Totusaus, Benjamí Conesa, Bernat Mestre, Dídac Flores, Ferran González, Gracia Fernández, Jordi Llordella, Jordi Vidal, Júlia Jové, Lluís Parera, Marc Flynn, Marc Pociello, Marc Vilavella, Marta Capel, Miquel Cobos, Nacho Melús, Neus Pàmies, Rubén Yuste, Víctor Arbelo, Víctor Gómez Casademunt, Xavi Navarro
Traducció i adaptació de les cançons: David Pintó // Arranjaments: Jordi Cornudella // Caracterització: Toni Santos // Disseny de so: Toni Vila // Enregistrament d’àudio: Guillermo Prats // Disseny d’il·luminació: Dani Santamaría // Projeccions, enregistrament de vídeo i Producció executiva : Teatralnet Produccions

Cargols Musicals de Broadway