I WILL WAIT FOR YOU (temp. 17/18 – espectacle nº 214)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Aquest dissabte passat es va presentar a la Sala Hiroshima, en única funció, una peça d’Arno Schuitemaker, I WILL WAIT FOR YOU (T’esperaré). Era el primer cop que es presentava un espectacle de Schuitemake a Espanya.
Aquesta producció es va realitzar en col·laboració amb DansBrabant, centre de creació a Holanda, amb qui la sala està realitzant actualment un intercanvi amb l’artista Eulàlia Bergadà.
Aquest és el treball més personal d’aquest coreògraf, una peça que pren com a punt de partida la naturalesa evasiva de l’amor. Inspirada en els sentiments realment experimentats durant una relació a llarga distància.
Arno Schuitemaker, enginyer aeronàutic que va deixar la seva professió per dedicar-se a la dansa contemporània, sempre ha estat interessat en la teoria de les “neurones mirall” (*) aportant una vessant científica a la seva creació.
(*) Les neurones de l’individu “reflecteixen” el comportament de l’altre, com sí l’observador estigués realitzant l’acció.
I WILL WAIT FOR YOU es converteix, com en altres treballs del coreògraf, en una escena hipnòtica, de trànsit. El seu treball és simple, despullat i elegant. Centrant-se en elements com la progressió rítmica i la repetició, aconsegueix generar una experiència absolutament immersiva i hipnòtica per a l’espectador.
Tres ballarins, Revé Terborg, Jenia Kasatkina i Stein Fluijt que es mouen ininterrompudament complint totes les directrius que tenen marcades, segons ens explicarà el mateix coreògraf en acabar la representació; disposats sempre en triangle no equilàter, anar sempre endarrere, moviments petits sense aixecar peus de terra, repetir una vegada i un altre moviments similars, sempre des del primer moviment.
Tres ballarins que apareixen feblement en la foscor, diferents tons de llum canvien la percepció dels seus cossos i l’espai mentre el so envolta als espectadors.
Jugar amb el visible i l’invisible, amb la llum i la foscor, amb el moviment i la música reiteratives que fan oblidar el sentit del temps. Un flux continuat, sense interrupcions, que va canviant a mesura que avança. Una peça magnètica, una continua acumulació de moviment i música que va incrementant la intensitat fins al final.
Una performance molt física i conceptual que fa ús del cos dels ballarins, el moviment, la música, la llum i l’espai creant una relació única entre el públic i els artistes. Una coreografia basada amb moviments gairebé idèntics i on la música s’ha compost al mateix temps.
En acabar la representació va tenir lloc una xerrada amb el coreògraf, que ens va explicar l’objectiu de la peça i les motivacions que l’havien inspirat. Amb les seves produccions vol crear una experiència visceral entre el fet de mirar i les expectatives generades en l’espectador.
Potser ara que ens ho ha explicat, entenem una mica més la peça que hem vist i que en el mateix moment de veure-la, ens ha deixat força descol·locats.
Creiem que tècnicament és perfecte i esgotadora pels ballarins, però a nosaltres tanta reiteració ens ha arribat a avorrir i hem temut de quedar-nos endormiscats en algun moment; hauríem estat igual de satisfets amb una durada molt inferior als 60 minuts de la peça i potser amb mitja hora hauríem tingut més que suficient.
Concepte / coreografia: Arno Schuitemaker
Interpretació: Revé Terborg, Jenia Kasatkina, Stein Fluijt
Dramaturgia: Guy Cools
Disseny d’il·luminació: Ellen Knops \ Composició musical: Wim Selles \ Vestuari: Inge de Lange \ Producció: SHARP i ArnoSchuitemaker
Durada: 60 minuts
