EL JUGADOR – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Divendres al Teatre Tantarantana presentaven la propera producció, dins de la tercera edició de “El Cicló“, Cicle de Companyies independents en residència, després de la bona rebuda i enorme èxit del darrer espectacle del Cicle, que s’ha pogut veure a la Sala, FairFly.

Es tracta de EL JUGADOR, versió (molt) lliure de la novel·la de Fiódor Dostoievski, a càrrec de la companyia Ignífuga, de la que la temporada passada vàrem poder veure KOOLHAS.

Ens comenten que els ha vingut de gust tornar al Teatre de Text, deixant una mica al marge la tecnologia que van emprar en aquell espectacle, malgrat que aquí també fan servir una càmera per poder retransmetre a la platea el joc de taula; és per això que han treballat a partir d’una adaptació d’Albert Pijuan, que segons ell mateix, ha esquarterat el text de Dostoievski, precisament per ser fidel a l’esperit de la novel·la. Aquí “El jugador” és una dona, Aleksandra.

Els diners, sempre els diners…

Alekdsandra no ha vingut fins aquí per jugar. Aleksandra forma part de la comitiva que acompanya el president rus en la seva gira europea i ha quedat atrapada en una ciutat balneari a la frontera entre Bèlgica i Alemanya. Benvinguts a Roulettenburg, un balneari que de nit es transforma en un casino on totes les nacionalitats europees van a jugar-s’hi l’ànima. Gira la ruleta. Aleksandra està enamorada de Polina i no té on caure morta. Aleksandra vol que Polina l’estimi, si cal, cobrint-la amb monedes d’or. Gira i gira la ruleta. Aleksandra he de patir per ser feliç. Aleksandra ha d’apostar-ho tot i perdre-ho tot per sentir-se afortunada. La ruleta frena, s’atura. Zero.

• Per què, Aleksandra, si no tens ni un cèntim i detestes el joc ?
• Nosaltres, els russos, us entenem; però vosaltres, europeus, sou massa limitats per entendre’ns: jugo per explorar la dimensió de l’abisme…. jugo per estimar la vida.

Els ideals d’una Europa unida gràcies a l’herència cultural compartida i uns valors transversals basats en l’humanisme han desaparegut, per deixar tan sols unes estructures econòmiques que han convertit el projecte europeu en un pur acord mercantil entre elits, i ja ni tan sols polítiques, sinó més aviat econòmiques.

De nou, els diners….. sempre els diners…

Una acció que en aquesta versió ocorre en tan sols 3 dies i la Cia Igníguga proposa entendre aquesta història que parla d’una perduda, en el procés en curs on la vella Europa és el principal i tràgic protagonista…. en una mena de premonició de la fi de l’Europa que coneixem.

Ho volen fer amb escenes amb càrrega dramàtica, malgrat que de tant en tant prefereixen trencar la quarta paret per parlar directament al públic, sense fer-los participar. Ignífuga recerca la complicitat d’un públic jove, treballant en un joc de diverses capes, la del text original, el de la trama actualitzada i la dels actors en alguns moments que abandonen els personatges temporalment.

La direcció la porta en Pau Masaló i serà interpretada per Eduard Autonell (un francès rapinyaire, un trepa que s’acaba enamorant), Marina Congost (el jugador), Júlia Rodón (Polina – comitiva russa) i la col·laboració especial de l’actriu Saskia Giró, que complirà amb aquesta intervenció en l’obra el 55 aniversari de professió, als sus 77 anys d’edat.

L’estrena serà dijous 6 d’abril (malgrat que demà dia 5, hi haurà una prèvia) i es podrà veure al Tantarantana fins al 30 del mateix mes.