El dissabte de la setmana passada, uns dies abans de Nadal, vàrem comprovar novament que el bon Teatre sovint pot situar-se en el treball artesanal que s’exhibeix sovint a les Sales petites de Teatre de Barcelona. RatOn, és una d’aquestes propostes que s’ha estat representant pocs dies a la Sala Fènix, en ple cor del barri del Raval, a quatre passes de la rambla del Raval i que té una capacitat de menys de 50 butaques.
RatOn, és una producció teatral realitzada per pur amor al Teatre, amb el treball d’un petit grup de persones, les que formen ToTum TeaTre, les quals han treballat sense cap remuneració per tal d’aixecar un text teatral ple de simbolismes que ens fa reflexionar sobre les “pors” que pateix constantment l’ésser humà.
En un món oníric dos personatges es troben, un humà i una rata.
Aquest encontre ens acosta a les fragilitats i a les pors de l’ésser humà.
Aquest espectacle és un treball d’investigació sobre la possibilitat d’utilitzar el llenguatge visual còmic i la seva manera d’explicar una història amb imatges.
Amb una escenografia senzilla i molt bàsica que els quatre actors la van bellugant i transformant manualment, ens expliquen una història d’una dona que cada any, se’n va a passar uns dies de vacances a una casa rural d’uns amics, malgrat que ja fa uns anys els hi fa notar als amos de la casa que creu veure unes rates, fet que li produeix una certa angoixa. El matrimoni propietari de la casa sembla que vulguin amagar aquesta realitat, negant que cada any que passa, la presència d’aquestes rates creix descontroladament, encara que per tal de posar remei adopten a un parell de gats que al principi estant molt contents per l’aliment que tenen al seu abast, però que a mesura que passa el temps, els gats comencen a tenir por de les rates…… fins que són cruspits per les mateixes.
Dels gats… la por passa a les persones a la segona part de la representació….. i de sobte els espectadors s’adonen que del que realment aquesta obra ens està parlant, és de les “pors” dels éssers humans als canvis, a la inseguretat, al compromís, als espais tancats i sobretot a la rutina en què sovint ens veiem sotmesos a la nostra vida del dia a dia.
La utilització de les mascares que converteixen als actors amb titelles gegants, els moviments molt ben estudiats ortogràficament, la mímica i un bon tractament de llums, els actors aconsegueixen que el que volen expressar arribi amb facilitat als espectadors.
Un espectacle que ens va agradar força i que malauradament ja no es pot veure a Barcelona, perquè es va representar en escasses representacions a la Sala Fènix. Esperem que aquesta crònica almenys serveixi per què els programadors s’adonin que cal també apostar per aquestes petites però artesanals propostes teatrals, que sovint passen desapercebudes malgrat la seva gran qualitat…. i tot per manca de promoció que tan sols els grans teatres es poden permetre.
El fet de que un grup d’artistes hagin de treballar de franc, ens fa reflexionar i molt sobre la precarietat dels treballadors del Teatre en l’actualitat, que es veuen abocats a malviure per tal de fer arribar el seu llenguatge teatral al públic, encara que aquest sigui molt reduït.
Creació: ToTum TeaTre
Direcció: Oscar Valsecchi i Valentina Temussi
Ayudant Movimient: Mireia Piñol
Intèrprets: Evi Charalampidou, Olivier Décriaud, Anna Ripoll, Oscar Valsecchi
Escenografia, Ambient Sonor i Vestuari: ToTum TeaTre
