Arxiu d'etiquetes: Olivier Décriaud

– Teatre – SOMMES – NOUS ? (🐌🐌🐌+🐚) – La Vilella Teatre – 2018.01.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 169)

SOMMES – NOUS ? (temp. 17/18 – espectacle nº 169)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I tot sortint del Teatre Lliure ens vam dirigir a La Vilella per veure aquesta proposta de la companyia “Si tu t’imagines”. Un espectacle visual, físic i musical que tan sols ha ofert dues representacions en aquesta sala.

La companyia “Si tu t’imagines” és un col·lectiu de teatre físic que pren com a punt de partida disciplines com el teatre, la dansa, l’acrobàcia i la música. Els seus integrants utilitzen el cos com a motor d’uns espectacles que fugen de les convencions i intenten aconseguir la complicitat del públic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

SOMMES-NOUS?, és una proposta dirigida per Olivier Décriaud on cinc artistes s’enfronten a preguntes que abasteixen els aspectes més diversos de l’existència: la vida, la mort, l’amor, l’amistat, l’humor, la propietat, l’esperança… Preguntes que ens fem tots en algun moment per comprendre qui som.

Un espectacle fresc, dinàmic i ple d’energia en la frontera entre el teatre físic i la dansa, amb un gran sentit de l’humor i on la música juga un important paper.

Continua llegint →

– Òpera (284) – LA FILLE DU RÉGIMENT (🐌🐌🐌🐌🐌) de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 19.05.2017

2 respostes

LA FILLE DU RÉGIMENT –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres dia 19, i dintre del nostre abonament, vam veure La Fille du Régiment de Gaetano Donizetti, òpera còmica en dos actes.

Encapçalant el repartiment, el tenor Javier Camarena i la soprano Sabina Puértolas en els papers de Tonio i Marie. El repartiment compta també amb la contralt Ewa Podles i el baríton Simone Alberghini en els papers de Marquesa de Berkenfield i Sulpice.

La producció presentada és la de Laurent Pelly, estrenada al Liceu al març del 2010 i que nosaltres llavors també vàrem tenir la sort de poder veure, malgrat que encara no havíem començat a fer les nostres cròniques en aquest Blog; va ser guardonada per la crítica operística com a millor representació de la temporada i Pelly com a millor director d’escena. La direcció musical és de l’italià Giuseppe Finzi.

Estrenada el 1840 a l’Opéra Comique de París, La Fille du Régiment és una òpera coneguda sobretot pels nou Do de pit que canta Tonio al final de la seva ària del primer acte, “Ah, mes amis, quel jour de fête“. Com ja va passar a la primera de les representacions, els aplaudiments del públic van “obligar” al tenor a fer un bis d’aquesta ària.

Continua llegint →

– Teatre – RATON (🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 19/12/2015

Deixa un comentari

El dissabte de la setmana passada, uns dies abans de Nadal, vàrem comprovar novament que el bon Teatre sovint pot situar-se en el treball artesanal que s’exhibeix sovint a les Sales petites de Teatre de Barcelona. RatOn, és una d’aquestes propostes que s’ha estat representant pocs dies a la Sala Fènix, en ple cor del barri del Raval, a quatre passes de la rambla del Raval i que té una capacitat de menys de 50 butaques.

RatOn, és una producció teatral realitzada per pur amor al Teatre, amb el treball d’un petit grup de persones, les que formen ToTum TeaTre, les quals han treballat sense cap remuneració per tal d’aixecar un text teatral ple de simbolismes que ens fa reflexionar sobre les “pors” que pateix constantment l’ésser humà.

En un món oníric dos personatges es troben, un humà i una rata.

Aquest encontre ens acosta a les fragilitats i a les pors de l’ésser humà.

Aquest espectacle és un treball d’investigació sobre la possibilitat d’utilitzar el llenguatge visual còmic i la seva manera d’explicar una història amb imatges.

Continua llegint →

– Teatre – LLÀSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA (****) – Teatre Akadèmia – 22/09/2012

1 resposta

Nou Teatre a Barcelona !!!

Es tracta del Teatre AKADÈMIA, un petit Teatre al costat mateix de la part del darrera del Corte Inglés de Francesc Macià amb un aforament petit d’unes 50 butaques, col.locades en tan sols 4 fileres esgraonades i on l’escenari està format per tota la resta del espai.

Una gran sorpresa per l’inauguració amb els temps de crisis econòmica que corren, però sobretot una gran alegria teatraire al veure il·lusió i la força d’aquest grup de gent jove, que tiren endavant un projecte engrescador i d’una enorme qualitat. Es tracta de la Cia. LA PELL.

Els mateixos es defineixen : “La Pell” és una companyia d’actrius i actors que al Setembre del 2010 decidim formar un grup de teatre per investigar i poder crear un llenguatge expressiu que connecti i enforteixi la relació entre el teatre i la societat canviant i diversa en la que vivim. Anna Estrada lidera aquesta recerca basada en l’exploració del sentit del Tacte, el desenvolupament dels recursos sensorials de la Pell i els efectes que això produeix en la disponibilitat i creativitat de l’actor en escena.

L’autor del text és John Ford (Devonshire, 1586-1640). Les seves obres son menys innocents que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actuals. La peça, de fet, podria veure’s com un compendi entre ‘Hamlet’ i ‘Romeu i Julieta’, encara que l’argument d’aquesta tragèdia presenta el conflicte de l’amor entre dos germans.,

Tragèdia escrita i probablement estrenada entre 1629 i 1633. L’obra es va publicar per primera vegada el 1633. El tractament de l’obra del tema de l’incest l’ha convertit en una de les obres més controvertides de la literatura anglesa. El seu títol sovint s’ha canviat per un eufemisme com Giovanni i Annabella o El germà i la germana.

Continua llegint →