… Per Imma Barba

Vaig comprar el llibre tan bon punt va sortir al mercat, tot i que fins ara no he trobat el moment per llegir-ho, el fet d’estar abonada a la biblioteca i reservar els llibres per internet fa que moltes vegades se m’acumuli la lectura amb “data de caducitat” i els meus llibres van quedant per mes tard.

Però tornant a l’inici, he llegit aquest llibre d’una volada i l’he trobat senzillament deliciós. Ens explica la història d’una nissaga de dones Maria Roderich (la Vella), Maria Magí (la Senyora) i Maria Costa, que al llarg de quasi un segle han regentat la Principal, el casal més ric del poble de Pous a la comarca vinatera de l’Abadia. Elles són, àvia, mare i filla que han fet prosperar el negoci familiar lluitant amb els convencionalismes i amb l’ombra d’un crim comès el 18 de juliol del 1936. Un cop passada la guerra un inspector de policia decideix resoldre el cas i comença a estirar el fil d’una història plena de sorpreses i personatges inoblidables com l’Úrsula, la vella majordoma de la casa o en Llorenç, el jove capatàs.

.
Passat i futur es lliguen al llarg d’aquesta novel·la on els secrets de la família surten de mica en mica a la llum. La narració abasta des de finals del segle XIX al 2001.

Però no és solament un llibre sobre dones, Lluís Llach ens explica de rerefons els problemes patits pels agricultors amb la plaga de la fil·loxera, l’adaptació a les noves tècniques d’elaboració del vi, la transformació de la dona en el món empresarial, el poder de l’església abans i després de la guerra civil, l’homosexualitat reprimida, castigada i condemnada per l’Església i el franquisme.

Lluís Llach (Girona, 1948) va tancar el 2007 la seva carrera musical dalt dels escenaris. La seva música i les lletres de les seves cançons formen part de la meva vida des de sempre. I ara ens continua acompanyant com a escriptor. Les dones de la Principal és el seu tercer llibre després de “Memòria d’uns ulls pintats”, la seva primera novel·la i “Estimat Miquel” dedicat al seu gran amic Miquel Martí i Pol.