Arxiu d'etiquetes: LLUÏS LLACH

– 052 – Teatre Musical – MAREMAR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2018.09.26 (temp. 18/19 – espectacle. nº 035)

MAREMAR (temp. 18/19 – espectacle nº 035)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Partint de l’univers musical de Lluís Llach i basada en “Pèricles, Príncep de Tir“, de William Shakespeare, s’hi ha construït aquesta nova producció de Dagoll Dagom, MAREMAR.

Una producció esperadíssima per tots els seguidors d’aquesta companyia emblemàtica del gènere Musical a casa nostre i també pels enamorats (com nosaltres) de la música de Llach. Dimecres era la nit d’estrena al Teatre Poliorama, una nit d’èxit que havia estat precedida per funcions prèvies, de les que ja ens havien arribat impressions.

Maremar és la història de Pèricles, un jove príncep que, fugint d’un cruel dictador, recorre la Mediterrània. Durant les seves aventures, s’enamorarà de la filla del rei de Pentàpolis, Thaïsa, amb qui tindran una filla. Però durant el seu retorn a Tir, una tempesta fa naufragar la seva embarcació, i la família quedarà separada.

La història comença en un camp de refugiats al costat del mar, una nena (Elena Tarrats) plora desconsoladament, està sola i ningú pot donar-li el consol que necessita. Un personatge fantàstic, la deessa Diana (Mercè Martínez) s’ofereix a distreure-la explicant-li la història de Pèricles.

Amb elles comença un joc de teatre dins del teatre. Ambdues desdoblen els seus personatges, la nena ploranera es convertirà en la Marina del conte, la filla de Pèricles, i la deessa Diana es transformarà en l’alcavota que regenta el bordell on anirà a parar la noia.

El text de Shakespeare és una metàfora sobre la vida, explicada com un viatge a través del mar. És també un cant a l’amor familiar i a la reunificació dels membres dispersats d’una família que lluiten pel seu retrobament.

Continua llegint

– Literatura – LES DONES DE LA PRINCIPAL (🐌🐌🐌🐌) de Lluis Llach

… Per Imma Barba

Vaig comprar el llibre tan bon punt va sortir al mercat, tot i que fins ara no he trobat el moment per llegir-ho, el fet d’estar abonada a la biblioteca i reservar els llibres per internet fa que moltes vegades se m’acumuli la lectura amb “data de caducitat” i els meus llibres van quedant per mes tard.

dones-Principal-nou-llibre-Llach_ARAIMA20140701_0125_1Però tornant a l’inici, he llegit aquest llibre d’una volada i l’he trobat senzillament deliciós. Ens explica la història d’una nissaga de dones Maria Roderich (la Vella), Maria Magí (la Senyora) i Maria Costa, que al llarg de quasi un segle han regentat la Principal, el casal més ric del poble de Pous a la comarca vinatera de l’Abadia. Elles són, àvia, mare i filla que han fet prosperar el negoci familiar lluitant amb els convencionalismes i amb l’ombra d’un crim comès el 18 de juliol del 1936. Un cop passada la guerra un inspector de policia decideix resoldre el cas i comença a estirar el fil d’una història plena de sorpreses i personatges inoblidables com l’Úrsula, la vella majordoma de la casa o en Llorenç, el jove capatàs.

.
Passat i futur es lliguen al llarg d’aquesta novel·la on els secrets de la família surten de mica en mica a la llum. La narració abasta des de finals del segle XIX al 2001.

Lluis Llach

Però no és solament un llibre sobre dones, Lluís Llach ens explica de rerefons els problemes patits pels agricultors amb la plaga de la fil·loxera, l’adaptació a les noves tècniques d’elaboració del vi, la transformació de la dona en el món empresarial, el poder de l’església abans i després de la guerra civil, l’homosexualitat reprimida, castigada i condemnada per l’Església i el franquisme.

Lluís Llach (Girona, 1948) va tancar el 2007 la seva carrera musical dalt dels escenaris. La seva música i les lletres de les seves cançons formen part de la meva vida des de sempre. I ara ens continua acompanyant com a escriptor. Les dones de la Principal és el seu tercer llibre després de “Memòria d’uns ulls pintats”, la seva primera novel·la i “Estimat Miquel” dedicat al seu gran amic Miquel Martí i Pol.

image001

– Teatre – GREC 2013 (15) – WASTELAND (****+) – Mercat de les Flors – Sala Maria Aurelia Campmany – 19/07/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Un altre plat fort d’aquest GREC2013. Un espectacle on et quedes quasi sense alè per tanta bellesa des de bon començament.

Todos somos TIEMPO, TIERRA, AGUA y VIENTO.

Wasteland - cartell

La combinació perfecta de musica en directe, creada per en LLUÏS LLACH, … de les acrobàcies del protagonista, MANOLO ALCÁNTARA, que sembla talment de goma, … l’escenari tret d’un compte de “terror” ple de deixalles, …. la poesia i les narracions meravelloses del escriptor uruguaià EDUARDO GALEANO ….. els ninos / titelles gegants que participen amb el protagonista…. Tota aquesta barreja d’arts escèniques aquesta vegada aconsegueixen la quasi perfecció absoluta gràcies a la direcció impecable d’en LLUÍS DANÉS.

Una mirada agredolça a la realitat de milers de pobres que malviuen entre deixalles. Són cercadors de somnis i d’esperances que busquen entre la brossa un bitllet per sortir de la misèria.

Es tracta de teatre visual i d’objectes, però també amb la presencia d’actors que no parlen amb paraules, però si amb tot el cos… o be belluguen enormes titelles; es tracta de combinar-ho tot amb música i circ.   Lluís Danés ha creat l’escenografia d’un abocador on un tub gegant vomita constantment tota mena d’estris i també persones /deixalles que la societat rebutja.  Sembla que per fer-ho es va inspirar en un documental de la britànica Lucy Walker, amb el mateix títol “WASTELAND”, que significa “el païs de les deixalles”.

Continua llegint