– Teatre – LA ROSA TATUADA (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – 11 i 28/12/2013

Tornem a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya per tal de gaudir d’una obra de Tennessee Williams, LA ROSA TATUADA.  Teatre de nou, amb recursos, ja que actuen ni mes ni menys que 12 actors.

Existeixen crítics teatrals “professionals” que es creuen amb dret a pontificar, i la veritat que a mi em fereix que es pugui dir que la Sala Gran del TNC li “va gran” a la directora d’aquesta proposta, Carlota Subirós…. i això ho diu tan sols amb l’argument de que la escenografia no ocupa tot l’escenari…. i es queda tan fresc.  Vergonya aliena !!! Quant una persona que en teoria enten de teatre, confon la posada en escena amb la escenografia… ja diu molt d’ella…. i es que quant no es pot trobar cap critica negativa, amb cap i peus, aquest tipus de personatges s’agafen al mes inesperat.

Carlota Subirós el que fa realment es una posada en escena impactant d’un dels clàssics mes coneguts del gran Tennessee Williams, amb un gran repartiment encapçalat per la gran, gran i gran Clara Segura.

Una escenografia  de Max Glaenzel al mig del escenari, efectivament petita, que representa una casa de fusta sobre una plataforma giratòria que permet introduir-nos al seu interior per veure l’acció. La resta del escenari buit, si, però ple de vida durant tota la representació…. la casa i el seu exterior…. les veïnes i els seus xixiueixos, els cantants i la musica del piano en directe al fons del escenaris, el anar i venir de la resta dels intèrprets.

Els protagonistes son els únics que trepitgen per dins la casa. Em sembla una solució encertada i que a mes a mes permet fer bolos per la resta de Teatres de Catalunya amb facilitat. A tothom ens agrada les escenografies espectaculars,però quant no es te el pressupost que un voldria, un bon director te que trobar la solució mes efectiva per  representar l’obra que li han encarregat i que no desllueixi en absolut per tal d’explicar la historia el millor possible.

I això la Carlota ho ha aconseguit amb escreix, amb una molt bona direcció d’actors i a mes a mes acompanyada amb musica en directe i cançons a cappella de musica siciliana (o corsa ?), que posa la pell de gallina.

En la comunitat siciliana d’una petita població nord-americana no gaire lluny de Nova Orleans, Serafina espera el seu marit, transportista. Ben aviat sabrem, però, que l’home ja no tornarà.

Aquesta mort violenta és el punt de partida de La rosa tatuada. A partir d’aleshores, Serafina es reclourà a casa seva, amb la intenció de guardar un dol rigorós per un amor que creu pur i irrepetible. Tot i així, les ombres de l’engany i la mentida s’aniran fent cada cop més grans, i finalment els intents d’aïllar-se del món, tancant la casa amb pany i forrellat, toparan amb un renaixement inesperat del seu propi desig, que conduirà Serafina a un violent xoc entre les rigideses del seu entorn i la seva nova i exuberant sensualitat.

La il·luminació de Mingo Albir, per força ha tingut que treballar quasi exclusivament en l’espai de la casa, ja que la resta és l’escenari buit… i per tant dona la sensació de que fora sempre de nit, quant no es aixi. El vestuari responsabilitat de Marta Rafa, molt adequada per l’època que vol representar.

Per últim, la interpretació coral molt be en general i com ja he dit abans en el paper de la protagonista, Serafina, un treball per emmarcar en quadre d’honor (el proper premi butaca ???) la gran Clara Segura ens deixa sense respiració. BRUTAL !!!  Solament per veure la seva actuació, paga la pena desplaçar-se fins al TNC i pagar el preu de l’entrada.

Ens va sorprendre també molt favorablement l’actuació de Bruno Oro, en potser la millor interpretació que l’hem pogut veure.

Com veieu, aquesta producció del TNC, per nosaltres és tot un 5 estrelles, per que es conjuga l’escriptura del gran Tennessee Williams, la boníssima direcció de Carlota Subirós i la gran interpretació de Clara Segura.

ASSUNTA. Hi ha alguna cosa de salvatge a l’aire, no fa vent però tot es mou.

SERAFINA. Jo no veig res que es mogui i tu tampoc no ho veus.

ASSUNTA. No es mou res que es pugui veure, però tot s’està movent… I jo sento el soroll de les estrelles. El sents? Sents el soroll de les estrelles?

(Tennessee Williams, La rosa tatuada)

La rosa tatuada és la peça amb la qual he donat testimoni del meu amor pel món.

(Tennessee Williams, Memòries)

Recomanable al 100% segons el nostre paper, encara que no tothom pensa el mateix que nosaltres, segons algunes critiques llegides.  Feu-nos el favor d’anar a veure-la….

…anireu ???    SI  … i … SI.

 De moment no ens hem abonat al TNC i la veritat es que no ho trobem a faltar massa.  Estar clar que no paga la pena avançar tots el calerons d’un abonament per avançat, ja que desprès no et pots aprofitar de les ofertes que surten sovint, i mes quant en  l’abonament no es mima al abonat fidel, con es en aquest cas.  En aquesta ocasió hem aconseguit dues invitacions per ser abonats del Teatre Lliure.

 Però de ben segur repetirem.