Arxiu d'etiquetes: Tennessee Williams

– Teatre – LA ROSA TATUADA (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – 11 i 28/12/2013

Tornem a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya per tal de gaudir d’una obra de Tennessee Williams, LA ROSA TATUADA.  Teatre de nou, amb recursos, ja que actuen ni mes ni menys que 12 actors.

La rosa tatuada - TNC b

Existeixen crítics teatrals “professionals” que es creuen amb dret a pontificar, i la veritat que a mi em fereix que es pugui dir que la Sala Gran del TNC li “va gran” a la directora d’aquesta proposta, Carlota Subirós…. i això ho diu tan sols amb l’argument de que la escenografia no ocupa tot l’escenari…. i es queda tan fresc.  Vergonya aliena !!! Quant una persona que en teoria enten de teatre, confon la posada en escena amb la escenografia… ja diu molt d’ella…. i es que quant no es pot trobar cap critica negativa, amb cap i peus, aquest tipus de personatges s’agafen al mes inesperat.

Carlota Subirós el que fa realment es una posada en escena impactant d’un dels clàssics mes coneguts del gran Tennessee Williams, amb un gran repartiment encapçalat per la gran, gran i gran Clara Segura.

La rosa tatuada - TNC

Una escenografia  de Max Glaenzel al mig del escenari, efectivament petita, que representa una casa de fusta sobre una plataforma giratòria que permet introduir-nos al seu interior per veure l’acció. La resta del escenari buit, si, però ple de vida durant tota la representació…. la casa i el seu exterior…. les veïnes i els seus xixiueixos, els cantants i la musica del piano en directe al fons del escenaris, el anar i venir de la resta dels intèrprets.

Continua llegint

– Teatre – TENNESSEE (W) (****) – Teatre Gaudi Barcelona

Deixem el Festival Grec per un dia, però no deixem d’anar al Teatre. El nostre amic Xavier i la seva parella Cristina, potser una de les parelles mes Teatraires que coneixem, ens varen enviar per missatger un regal pel meu aniversari…. el regal no podia fallar… eren unes entrades de Teatre per aquest dijous passat 12 de juliol….. una obra de teatre que ens recomanaven molt i que amb tota seguretat , sense la seva empenta nosaltres no haguéssim ni tan sols pensat.

Encara que no us ho cregueu, em fa vergonya reconeixer que encara no havíem trepitjat mai el Teatre Gaudí i de fet varem haver de buscar la seva adreça per veure per on quedava mes o menys. Molta gent que em coneix em comenta invariablement que no entenen pas com és que anem a veure tot el Teatre que es representa a Barcelona i quan els hi dic que estan equivocats em miren com incrèduls i es somriuen sarcàsticament.

De totes maneres, penso que tenen part de raó, quant faig un repàs de tot el que hem arribat a veure en aquesta temporada 2011/2012, des de Setembre fins ara portem vistes mes d’un centenar de representacions d’art escènic, entre Teatre, Òpera i dansa… i el que és més greu…. desprès les hem analitzat, hem escrit i publicat una crònica per cada una d’elles en aquest Bloc…. que és on realment es veu el nostre esforç i el nostre recolzament al món del TEATRE.

És veritat que ens agrada la cultura i que no parem, però també és veritat que la gent que no es mou en aquest món teatraire, no s’arriba a imaginar la quantitat de bon Teatre que es representa a Barcelona i de fet nosaltres no coneixem mes d’una Sala de Teatre alternatiu o de petit format, de la nostra ciutat. Ens deixem segurament convéncer massa per les grans representacions teatrals dels teatres públics i deixem de banda “petites joies” de bon teatre, que moltes vegades superen en qualitat a les produccions de gran format…. i aquest és el cas de l’obra de la que avui fem la nostra crònica.

Es tracta de TENNESSEE (W), que ens ha deixat molt sorpresos per la seva altíssima qualitat i ara potser comprenem molt mes a la gent professional del Teatre que te que lluitar per fer-se un petit forat en el mercat teatral “conegut” de Barcelona, sense gaire èxit, ja que la majoria d’actors formen “famílies” on és difícil accedir o be triomfant molt mes pel sol fet d’haver treballat a Televisió de Catalunya…. i la gent va a veure aquell actor i no aquella obra.

Continua llegint