Arxiu d'etiquetes: Teresa Urroz

– Teatre (201) – LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC – 03.03.2017

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Feia temps que no ens ho passàvem tan bé al Teatre. Divendres passat vàrem sortir de la Sala Gran del TNC amb un somriure dibuixat a la cara i és que estàvem plenament satisfets amb la proposta que Sergi Belbel ens ha regalat, basat amb un dels pocs textos escrits pel teatre de Mercè Rodoreda.

Un text que fa uns 20 anys ens va descobrir la gran Rosa Novell, escrit per Mercè Rodoreda als anys 50 però que ens parla d’una època anterior, en ple esclat del Modernisme a Barcelona.

Amb una aparença de Comèdia costumista, ens dibuixa uns personatges que ara mateix ens menjaríem amb patates, per la seva enorme tendresa…. un grup de veïnes de més de 60 anys, que ja han esdevingut amigues fidels, i que viuen al barri de Sant Gervasi de Barcelona; grup encapçalat per la senyora Florentina, professora de piano, amistançada del «senyor Homer» durant gairebé trenta anys…. i el seu divertidíssim cor de veïnes Zoila, Júlia i Perpètua.

La irrupció de la nova minyona, la Serafina, una noia jove, de poble, desinhibida, molt lluny del que la Florentina representa, serà el revulsiu que finalment sacsejarà els fonaments de la seva llar.

Totes elles acaben essent autèntiques «heroïnes» gràcies a la seva vitalitat, la passió per les petites coses, la recerca de la felicitat i la força poderosa de l’amistat.

Nosaltres “els voltaires”, tenim la sort de viure al costat dels jardins “Mercè Rodoreda”, que acostumen a estar sempre plens de flors…. ara mateix, malgrat que encara no ha arribat la primavera ja han esclatat un parell d’arbres plens de flors blanques; per altra banda, curiosament també els coloms han fet d’aquest jardí, casa seva. La passió per les Flors que va tenir Mercè Rodoreda, durant tota la seva vida, queda reflectit en un dels seus darrers llibres titulat “Viatges i flors”.

Són flors inventades, d’una naturalesa tan impensable com exuberant. Hi trobarem flors que es passen el dia rient, d’altres que fan olor de sang o les que s’obren en passar perquè les miris. Des de flors boges que s’abracen a les cames dels homes fins al Flor Cavaller, masculina, un flor que fa guàrdia i toca la trompeta del seu pistil per avisar les altres flors que el vent arriba.

Continua llegint →

– Teatre (130) – A CORT OBERT (🐌🐌) – TNC – Sala Tallers – 15.12.2016

Deixa un comentari

A CORT OBERT –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Com abonat del TNC fa uns dies vaig rebre la invitació per anar a veure la representació de A COR OBERT (Un viatge coral a l’interior de Descabelladas), i no m’ho vaig pensar dues vegades, perquè tot el que sigui Teatre i Arts Escèniques, com molt bé sabeu, m’és impossible negar-me a veure de què es tracta, malgrat que en aquesta ocasió sabia ben poc d’aquest projecte portat exclusivament per dones.

“Descabelladas” és un projecte que, des de 2010, desenvolupa tallers de desdramatització dirigits a dones afectades de càncer i altres malalties cròniques, amb la intenció d’anar més enllà del drama buscant el sentit de l’humor i la visió amorosa sobre la pròpia situació.

Es treballen diferents disciplines escèniques, amb predomini del moviment natural i consciència corporal, el clown, el joc teatral i el cant; tot de la mà d’Isabel Díaz, Teresa Urroz i Alícia Martel, professionals de les arts escèniques i creadores del projecte.

Des de 2013 s’han incorporat al projecte dones amb diversitat funcional i altres característiques. Això ha fet créixer “Descabelladas” en capacitat d’integració, de convivència, d’acceptació, de ganes de superació i d’aprenentatge sobre les limitacions autoimposades.

Haig de confessar que al principi, aquesta proposta que s’ha programat dins del “Projecte Social” del TNC, em va desconcertar una mica, perquè no trobava el lligam entre les diferents escenes del que estava veient a l’escenari, perquè en realitat no té un argument lineal i realista. Un grup de dones, amb moltes ganes de viure i passar-s’ho bé, malgrat la malaltia que pateixen o alguna incapacitat personal…. però demostrant que amb voluntat i ganes, tot és possible.

Continua llegint →

– Teatre – LA ROSA TATUADA (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – 11 i 28/12/2013

15 respostes

Tornem a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya per tal de gaudir d’una obra de Tennessee Williams, LA ROSA TATUADA. Teatre de nou, amb recursos, ja que actuen ni mes ni menys que 12 actors.

Existeixen crítics teatrals “professionals” que es creuen amb dret a pontificar, i la veritat que a mi em fereix que es pugui dir que la Sala Gran del TNC li “va gran” a la directora d’aquesta proposta, Carlota Subirós…. i això ho diu tan sols amb l’argument de que la escenografia no ocupa tot l’escenari…. i es queda tan fresc. Vergonya aliena !!! Quant una persona que en teoria enten de teatre, confon la posada en escena amb la escenografia… ja diu molt d’ella…. i es que quant no es pot trobar cap critica negativa, amb cap i peus, aquest tipus de personatges s’agafen al mes inesperat.

Carlota Subirós el que fa realment es una posada en escena impactant d’un dels clàssics mes coneguts del gran Tennessee Williams, amb un gran repartiment encapçalat per la gran, gran i gran Clara Segura.

Una escenografia de Max Glaenzel al mig del escenari, efectivament petita, que representa una casa de fusta sobre una plataforma giratòria que permet introduir-nos al seu interior per veure l’acció. La resta del escenari buit, si, però ple de vida durant tota la representació…. la casa i el seu exterior…. les veïnes i els seus xixiueixos, els cantants i la musica del piano en directe al fons del escenaris, el anar i venir de la resta dels intèrprets.

Continua llegint →