Arxiu d'etiquetes: Marta Ossó

– Teatre – BLASTED (Rebentats) (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2018.01.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 167)

BLASTED (Rebentats) (temp. 17/18 – espectacle nº 167)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres vam fer cap a la Sala Petita del TNC. Expectants després de llegir un munt d’opinions de tots els colors, la majoria negatives. I hem de dir d’entrada que aquesta proposta dirigida per Alícia Gorina, a nosaltres, ens va agradar molt…. i aplaudim la valentia en dirigir-la i en programar-la.

BLASTED (REBENTATS) és una obra escrita per Sarah Kane (1971-1999) dramaturga britànica molt reconeguda. El gener del 1995, l’estrena de Blasted a la sala petita del Royal Court Theatre, va causar un gran impacte sobre la societat britànica i en aquell moment l’obra va ser titllada d’immoral, de ser un festival d’immundícia, una càmera dels horrors dissenyada per escandalitzar.

L’abril del 2001, quan es va tornar a programar a la sala gran del mateix teatre, els elogis van ploure, i van convertir l’obra en un clàssic contemporani.

El temps no ha fet sinó posar en relleu l’extraordinària qualitat literària d’aquesta peça dramàtica, que manté plenament vigent la seva capacitat de forçar els límits escènics per interpel·lar-nos.

En una luxosa habitació d’hotel a Leeds, una noia de vint-i-un anys es retroba amb el seu antic amant, que està greument malalt del pulmó. La jove suportarà els abusos d’aquest home que li duplica l’edat, fins que el pes de la violència acabi rebentant la intimitat de la cambra.

This slideshow requires JavaScript.

És una obra dura, on la violència és un dels temes centrals, la violència de gènere, la guerra, el racisme, però és un tema malauradament tan actual que podem pensar que l’obra s’ha escrit ara, i no fa més de trenta anys.

Continua llegint

– Teatre familiar (87) – ELS PERSEGUIDORS DE PARAULES – (🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers – … i (rp34) – 10.11.2016

ELS PERSEGUIDORS DE PARAULES

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Aquesta vegada en una mateixa sessió he pogut assistir a la roda de premsa i al mateix temps a la representació d’aquest espectacle, classificat com per a “públic familiar”; es tracta d’una dramatúrgia creada per Marc Artigau i Queralt, amb el títol de PERSEGUIDORS DE PARAULES, que ell mateix dirigeix.

Amb aquest espectacle, que està recomanat per a nens i nenes de més de 6 anys, el TNC inaugura la programació familiar d’aquesta temporada.

En arribar veig en els ulls dels nens, l’enorme il·lusió i l’excitació tot fent cua a la Sala Tallers; se’ls hi demana que s’asseguin a unes taules i amb tranquil·litat escriguin en un paper la seva “paraula preferida”, que deuran dipositar en una urna abans d’entrar a la sala. També a mi em demanen que faci el mateix…. i compleixo amb el ritual, no sigui cosa que no em deixen entrar.

Els perseguidors de paraules, vol ser un viatge màgic a través de les paraules i els signes de puntuació

La Noa és una nena inquieta i molt observadora. Una nit, en un somni, descobreix un misteri que la deixa molt intrigada: les paraules desapareixen… Per resoldre aquest enigma tan inquietant, la Noa anirà a la biblioteca de l’escola i allà coneixerà l’Apòstrof, un ésser diminut que la conduirà cap a un univers nou que no deixarà de meravellar-la.

En aquest món màgic, la Noa haurà d’impedir que el monstre dels barbarismes s’apoderi del Palau de les paraules, però això només serà possible gràcies a l’ajut de l’home dels interrogants, d’un diccionari, de la dona dels punts suspensius i d’altres personatges extraordinaris que l’acompanyaran en aquest viatge tan sorprenent.

Un espectacle que m’ha agradat molt, perquè considero que està molt ben construït, des de la visió del públic al qual està destinat, partint de l’estructura d’una mena de conte, en el que els protagonistes són les paraules, que intentarà defensar una nena amb l’ajuda de tots els nens-espectadors que estan a la sala.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – F.R.A.U. (🐌) – Mercat de les Flors – Sala Ovidi Montllor – 22/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

F.R.A.U.  

L’altre dia a la roda de premsa, l’Albert Arribas, creador i director d’aquest espectacle, ens va fer decidir a anar a veure’l tot i que d’inici no ho teníem previst. Ens va exposar el seu projecte que ha basat en el quadern “Frau” d’Albert Balasch i ho definia com una paròdia o un festival.

“sobre aquest festival de banalitats que el nostre segle XXI ha propiciat sota el nom de polítiques culturals”

Anàvem disposats, si mes no, a resistir el màxim possible o fins i tot a passar les set hores que dura la representació, asseguts a la sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors. Anàvem disposats a gaudir d’una proposta innovadora basada en una obra reescrita i reordenada pel poeta Albert Balasch, que a quaranta-cinc anys va decidir suïcidar-se artísticament ….

F.R.A.U. - Grec2016 - Voltar i Voltar - 1

La sala mig buida o mig plena segons l’òptica que s’utilitzi i les tres actrius quan entrem a la sala ja estan preparant l’escenari, escombren, retiren i posen material d’attrezzo, preparen entrepans que emboliquen en paper transparent o en paper de plata, tornen a escombrar, pleguen mantes, estenen les mantes que havien plegat, es canvien de vestuari …. ens diuen que falta poc i que aviat començarà….. ens diuen que no ens preocupem, perquè si cal, ja recuperaran al final. Espectadors, culs inquiets, gent de la premsa que surt de la sala quan encara no ha passat ni mitja hora, canvis de localitats ….. 45 minuts després, afirmen que ara si, l’espectacle està a punt de començar …..

Continua llegint

– Teatre – L’HORT DE LES OLIVERES – (🐌🐌🐌🐌) Teatre Nacional de Catalunya – 15/05/2015

Sorpresa majúscula amb aquesta fresca i atrevida producció del TNC… i encara més quan ens havien dit que era un autèntic “nyap”; el text del poeta Narcís Comadira l’hem trobat superb, ja que es fonamenta en tres fonts de les quals no s’amaga pas, la primera és l’obra de Txékhov de la que gairebé en copia el títol (l’hort dels cirerers), la segona l’autor per excel·lència del Teatre de text, Shakespeare i el seu més conegut personatge: Hamlet (ser o no ser)…. i la tercera, la religió cristiana evocant la passió de Jesucrist. Quan llegiu això segurament us fareu creus de com pot sortir d’aquesta amanida estranya, d’aquest poti poti, un argument amb cara i ulls, però us asseguro que en Comadira, ho broda.

L'hort de les Oliveres

Una família burgesa que a la mort del pare s’enfronten per l’herència, la mare i la filla per una banda volen vendre la finca familiar, per tal de guanyar calerons fàcils, ja que uns promotors urbanístics els hi proposen construir una urbanització de luxe; el fill que hi ha heretat part de la finca, concretament l’hort de les oliveres i el Mas principal, no vol vendre perquè creu que aquest seria el desig del seu pare. La lluita és despietada i les dones tenen el suport del mossèn, perquè li han promès uns bons calerons per arreglar l’església… o el que calgui.

Es barregen temes de molta actualitat, com el sentit de país (Catalunya) i la defensa de la seva cultura, que a alguns no els importa pas vendre-la al millor postor i en canvi a d’altres, segurament amb molta més sensibilitat, sembla que els hi costa admetre que tothom tenim un preu; tot i la fermesa del fill (que és homosexual), en no voler vendre la seva part de la finca, fent valdre els seus ideals (l’estima per la llengua pròpia i la pàtria), malauradament com qualsevol ésser humà, per un moment dubta seriosament i es replanteja fer-ho per tal de retenir al seu amant amb diners.

L'hort de les Oliveres 2

No és gens optimista la visió que Comadira ens mostra sobre el futur i la defensa de la nostra terra i la nostra cultura, fent us d’escenes al·legòriques, on el fill incomprès per la resta dels seus familiars, es transforma en una mena de redemptor similar a un Jesucrist contemporani, acusat de traïdoria i de pensar únicament en el seu ego; una escena impagable teatralment parlant, és la del sopar familiar que es visualitza escènicament, com un “sant sopar” amb tots els personatges bíblics que intervenen, incloent-hi l’apòstol Judes.

La posada en escena es magnifica per lo innovadora que resulta, amb tots els elements escenogràfics a la vista, encara que pertanyen a diferents localitzacions i tempos, on els personatges es mouen quasi permanentment a escena; la música en directe interpretada als teclats (piano, teclat i orgue) per l’excel·lent músic, tenor i actor Antoni Comas, del que ja hem pogut gaudir en diverses ocasions entre elles una molt especial en l’Òpera “Jo Gaudí” al Gran Teatre del Liceu.

Els actors/cantants, realitzen una magnífica interpretació coral, on tots els personatges tenen el seu paper i moment important i on a més a més canten prou bé; com sempre però, m’agradaria fer menció especial a Rubèn de Eguia (el fill) en una sorprenent actuació i ….. clar, evidentment també a Mont Plans (la criada), Mercè Arànega (la mare) i Oriol Genis (el poeta) en un dels millors papers que l’he vist representar.

L'Hort de les Oliveres 6

Haig de felicitar a la direcció del TNC per aquesta aposta arriscada i que se surt del que normalment ens té acostumats a representar a la Sala Gran; aposta per un teatre musical contemporani que s’apropa a l’opereta amb molta qualitat i que malgrat aquest enorme esforç segurament no aconseguirà ser reconeguda com una producció massa comercial, no arribant a agradar a tots els públics….. per nosaltres es tracta d’una de les millors produccions d’aquesta temporada.

L’HORT DE LES OLIVERES, UNA ÒPERA DE CATALUNYA
NARCÍS COMADIRADirecció:  Xavier Albertí  
Repartiment: Mercé ArànegaRubèn de EguiaMarta OssóRobert GonzálezMont PlansOriol GenísCarles CanutAina SánchezAntoni Comas Ricard Farré
Direcció d’escena: Xavier Albertí // Escenografía: Jordi Roig // Vestuari; Maria Araujo //Il·luminació: David Bofarull //So: Carles Gómez  i Josep Puigdollers  // Moviment: Roberto G. Alonso // Caracterització: Toni Santos //
Ajudant de direcció: Albert Arribas // Ajudanta de vestuari: Marian García // Alumnes en pràctiques:  Gerard Bidegain –  Òscar Vilarroya – Roger Vila
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Catalunya, nou estat a Europa

– Teatre – LA ROSA TATUADA (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – 11 i 28/12/2013

Tornem a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya per tal de gaudir d’una obra de Tennessee Williams, LA ROSA TATUADA.  Teatre de nou, amb recursos, ja que actuen ni mes ni menys que 12 actors.

La rosa tatuada - TNC b

Existeixen crítics teatrals “professionals” que es creuen amb dret a pontificar, i la veritat que a mi em fereix que es pugui dir que la Sala Gran del TNC li “va gran” a la directora d’aquesta proposta, Carlota Subirós…. i això ho diu tan sols amb l’argument de que la escenografia no ocupa tot l’escenari…. i es queda tan fresc.  Vergonya aliena !!! Quant una persona que en teoria enten de teatre, confon la posada en escena amb la escenografia… ja diu molt d’ella…. i es que quant no es pot trobar cap critica negativa, amb cap i peus, aquest tipus de personatges s’agafen al mes inesperat.

Carlota Subirós el que fa realment es una posada en escena impactant d’un dels clàssics mes coneguts del gran Tennessee Williams, amb un gran repartiment encapçalat per la gran, gran i gran Clara Segura.

La rosa tatuada - TNC

Una escenografia  de Max Glaenzel al mig del escenari, efectivament petita, que representa una casa de fusta sobre una plataforma giratòria que permet introduir-nos al seu interior per veure l’acció. La resta del escenari buit, si, però ple de vida durant tota la representació…. la casa i el seu exterior…. les veïnes i els seus xixiueixos, els cantants i la musica del piano en directe al fons del escenaris, el anar i venir de la resta dels intèrprets.

Continua llegint

– Teatre – L’ONADA (*****) – Teatre Lliure de Gràcia – 15/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

La tarda i nit del divendres 15 de març la varem dedicar plenament a la presentació de la producció Teatral L’ONADA en una taula rodona a la Sala de premsa del Teatre Lliure de Monjuïc i posterior assistència a la representació de l’obra al Teatre Lliure de Gràcia.  Encara no entenem com pot ser que els dos actes els hagin programat en les dues seus del Lliure, fent-nos anar als espectadors d’una banda a l’altre sense gaire sentit.

L'Onada - Teatre Lliure 132-imp

Als anys seixanta, Ron Jones, un jove i carismàtic professor d’institut, intenta ensenyar als seus alumnes d’història com es va poder forjar la societat que va donar peu, a l’Alemanya dels anys 30 i 40, al Nazisme i als camps de concentració i extermini. Per fer-ho engega un experiment: durant diverses setmanes els alumnes hauran de seguir unes normes estrictes que els permetran experimentar, des de dins i en primera persona, que fàcil que és convertir-se en part d’un aparell totalitari.

L'Onada - Teatre Lliure 133-imp

Avui Ron Jones és un avi que viu a San Francisco i juntament amb el seu ex alumne Mark Hancock, de Seattle, ha vingut a Barcelona per acompanyar el director Marc Montserrat durant l’estrena al Teatre Lliure de l’adaptació de L’Onada.  És un cas únic. És la primera vegada que s’explica la història tal com va passar. El Marc es va posar en contacte amb Ron Jones ara fa 5 anys i durant aquest temps ha estat treballant en extreure l’historia real i no l’ensucrada (que ha servit ja per fer un parell de pel·lícules afegint histories d’amor o suïcidis per tal de fer-les mes comercials). Ha fet servir material original que mai s’ha vist: diaris, reportatges, blocs, plans escolars… Ha tingut accés a material de primera mà. Ha fet més recerca que mai ningú abans.

L'Onada - Teatre Lliure 134-imp

l’alumne Mark Hancock i el professor Ron Jones (amb l’interprete)

En motiu dons de la presència de Ron Jones a Barcelona, ens varen oferir una taula rodona, en la que es va debatre fins a quin punt, i segons quines estratègies i formes de comportament social, es podria tornar a produir una altre “onada” avui en dia. Van participar:

– el mateix professor Ron Jones  

– Mark Hancock (alumne de Jones i participant de l’experiment original)

– Xavier Torrens Llambrich (Doctor en Ciències Polítiques i sociòleg, professor de Política Cultural de la Universitat de Barcelona i expert en educació sobre l’Holocaust i en gestió multicultural i prejudicis)

– Ana Kipen (especialista en psicologia social i maltractament, amb una llarguíssima experiència amb adolescents i joves pel que fa a prejudicis i violència: racisme i violència i sexisme i violència de gènere)

Xavier Casals (Doctor en Història, professor de diverses universitats i especialista en moviments extremistes i en l’evolució de l’extrema dreta des de la postguerra fins a l’actualitat)

 – Marc Montserrat Drukker, director d’aquesta producció.

Continua llegint