– Voltant per AFRICA – Agost 2012 (19) – cami de Lichinga – Moçambic.

Per IMMA i MIQUEL….

Divendres 17 d’agost

Avui marxem d’aquí i hem d’esmorzar amb el grup a las set del mati. Deixem les maletes tancades perquè les vindran a recollir per posar-les al vaixell que ens portarà del “paradís” al Moçambic real.

Avui hi ha nervis a l’ambient i ens demanen liquidar el tema de begudes ràpidament perquè marxarem de seguida… desprès resulta que haurem d’esperar mes de mitja hora per la recollida de totes les maletes.

Mapa camí de Lichinga – deixem el llac Malawi definitivament

Anem tots plegats en una barca “cutre-salchichera” amb tot l’equipatge pel mig. Ens col·loquem com podem i si be al principi ens mullem una mica desprès sembla que anem mes tranquils i passem com podem las quatre hores i mitja que dura la travessia.

El mes dur per mi és no poder recolzar l’esquena enlloc.

Al arribar a la platja ens entafonem en dos Toyotas atrotinades amb totes les nostres maletes i fems dues hores i mitja de carretera fins arribar a la població de Lichinga.

Com casi no anem atapeïts, fican a mes a mes una família amb dos nanos.  Al arribar a Lichinga els conductors  volen cobrar al guia 10 vegades mes del preu normal i ell es nega. Un dels xofers es passa ben bé un parell d’hores a l’hall discutint amb el Francesc fins que amenaça en cridar la policia…. llavors arriben a un acord.

Fem una volta per la població que no te res transcendent tret d’una gran plaça i el MERCAT per on passegem fent un munt de fotos.  Aprofitem dons per retratar a persones molt d’aprop….. i el curiós és que tots ells, sempre et demostren la seva predisposició i estan encantats.

Com veieu, ens tornem boixos cada cop que visitem un mercat Africà…. i és que creiem que és en els mercats on es copsa la vida en tota la seva intensitat.

Estem a 1300 metres d’alçada i fa força fresqueta. Desprès de tres dies sense cobertura aprofitem per enviar SMS als nostres fills i nebots donant senyals de vida.

Ens allotgem a l’Hotel Girasol amb unes enormes habitacions i sopem en el restaurant de l’hotel on ens estem molta estona perquè son moooollllltttt lents. Els plats per això molt bons i les racions enormes. Hem de pagar en dòlars perquè no hem aconseguit mes moneda local.

Anar al primer capítol

Anar al capítol anterior

Anar al capítol següent

8 pensaments sobre “– Voltant per AFRICA – Agost 2012 (19) – cami de Lichinga – Moçambic.

  1. rosa maria lapeira gascòn

    Tot molt interesant, com sempre. Ens encanteu amb les vostres explicaçions i amb les vostres fotos…i per el que veig…aneu on aneu…troveu sempre algù que porta la samarreta del Barça. Petonets…i fins a molt aviat prepareu-se per els Pocket que dintre de poc arriven!!!

    M'agrada

    Respon
  2. Josep

    Be, per fi tornem a l’Àfrica!!, aneu tan atrafegats…
    M’encanten les fotos de les “cares” de la gent,i per descomptat les dels mercats.
    Una pregunta: es un avió de la segona guerra mundial de veritat o es una “escultura”?.
    Per cert m’ha encantat la parada del mercat que venen ous i sofàs, crec que es un gremi nou, oi?
    Una abraçada

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Ja era hora, no ??? acabarem el teleserial no se pas quant.

      A nosaltres sempre que podem ens agrada fer fotos de les “cares” de la gent… i dels mercats com ja hauràs comprovat, és un vici. La botiga de sofàs, llits i ous de gallina és un comerç obert a qualsevol oferta de venda… amb tal de fer uns calerons (El Corte Ingles de Lichinga…jejejeje)

      És un avió de veritat que està a una de les places principals de Lichinga, a mode de monument recordatori dels 25 anys que varen durar les guerres el segle passat i que van deixar el país malmès. La guerra de la independència (dels portuguesos) de 1964 a 1975…. i desprès una llarga guerra civil del 1977 a 1992.

      Gracies per la teva paciència en llegir les nostres aventures africanes.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
  3. Diari de la Bona Vida

    Després d’un recorregut una mica dur, vau tenir la recompensa de visitar un altre mercat. Teniu raó, allà es pot trobar moltes vegades l’essència del lloc que es visita. I estem molt d’acord amb en Josep: feu uns retrats magnífics. És genial la quantitat de fotos que hi poseu.
    Us anem seguint. Una abraçada

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Ja aneu coneixen les nostres dèries…. els cargols i els MERCATS siguin d’on siguin…. i el mes maco de tots és el de la Boquería (fem país).

      Ja falten pocs capítols del viatge… a partir d’ara ens dirigirem a l’oceà Indic a la costa de Moçambic, i descobrirem llocs increïbles.

      Gracies pels elogis a les nostres fotos. Ens anem seguint mútuament

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
  4. Neus

    Un dia dur.
    Les fotos realment són molt bones,i fan que siguin el complement perfecte dels vostres relats.
    És curiós,però crec que als que ens agrada viatjar,el que realitat ens agrada és barrejar-nos entre les seves gents i quina millor manera ,que “patejar” pels seus carrers i anar als mercats on es veu realment la forma de viure i el tarannà de la gent.M’agrada barrejar-me entre la gent i formar per uns moments part d’aquell lloc.
    Com anècdota us diré que el primer cop que vaig anar al mercat de La Boqueria,va ser un 17 d’agost.Cóm és que ho recordo???,és el dia del meu aniversari!!!!
    Gràcies per el vostre relat i esperem amb impaciencia el proper capitol.
    Una abraçada.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Ens fa molta il·lusió rebre comentaris a les nostres entrades i mes quan es tracta de les nostres narracions de viatges. Intentem així compartir una mica el que vivim en un viatge, encara que això és gairebé impossible. Amb les fotos mostrem almenys el que els nostres ulls han anat veient.

      Els mercats m’agraden molt mes que els monuments o els paisatges, perquè allà és on es troben els essers vius, i et pots relacionar d’alguna manera encara que sigui sense paraules.

      El mercat de la Boquerìa és un dels llocs de la meva ciutat on m’agrada perdrem i observar, encara que últimament esta perdent molt de l’encant que tenia, ja que s’esta transformam en un lloc turístic i perdent una mica el seu principal objectiu que és vendre i comprar productes de casa nostre i d’arreu del mon.

      Gracies Neus per seguir-nos i sobre tot per deixar constància amb el teu comentari. Una abraçada

      M'agrada

      Respon

Respon a Miquel Gascon Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.