Arriba per fi el GRAN dia de les Falles, el dia  19 de març –  Sant Josep….. aquesta nit  tot s’acabarà amb la crema de totes les Falles, la CREMÀ !!!   … i tot tornarà en poca estona a la normalitat mes absoluta.   El dia 20 quant ens aixequem haurà desaparegut tot rastre de les festes i la ciutat estarà envaïda de nou per els cotxes …i la vida es normalitzarà per complert…. el treball, les escoles, el matinar, la tele, les factures, les preocupacions.

Ens aixequem de nou força tard, esmorzem xurros i de cap a la Plaça del Ajuntament per tal de “viure” de nou la MASCLETÀ, aquesta vegada la mes important de les Festes.  Un altre cop mes d’un hora abans de les dues estem palplantats a la Plaça,…. i ens tornem a  emocionar amb l’ esclat dels petards …que sembla talment un  bombardeig a  la ciutat.  Em ve a la memòria quant estic esperant “l’orgasme del bombardeig mascletero”, una data com la d’avui però fa mes de 50 anys a la mateixa plaça… us explico…

Jo tindria llavors entre 6 o 7 anys i recordo que el meu pare, ell i jo sols varem anar a Xàtiva  a visitar la família;  ell de ben segur  ja estaria molt malat del càncer de pulmó del que va morir 2 anys desprès; recordo que tornàvem de Xàtiva a Barcelona, i varem aparèixer a l’estació de tren de València; teníem que esperar el tren de Barcelona un parell d’hores o tres i al meu pare no si li va acudir res mes que portar-me a fer un vol per el centre de València…. perquè jo veies les Falles….era el dia de Sant Josep i a la Plaça del “Caudillo”…ara la del Ajuntament, va començar a petar la MASCLETÀ….

No recordo masses coses d’aquesta edat i molt poques de mon pare, però aquest moment de la MASCLETÀ, el recordo com si fos ara mateix….. automàticament em vaig posar a plorar i a estirar al meu pare intentant sortir de la plaça com fos…..TERROR es la sensació que recordo vaig tenir en aquell moment, mai a la vida havia escoltat una cosa semblant…. tremolava tot jo ….. i ara penso que el meu pobre pare, em va voler ensenyar en els seus últims mesos de vida la festa que mes estimava… i que segurament el meu pare pensaria que quina pena no poder saber retransmetrem que alló a mes d’un soroll  espectacular significava molt mes per ell….. jo era un nano de Barcelona sense les seves arrels i no acostumat al soroll que els valencians de ben petits esperen any rere any.

Parlo amb varies persones valencianes a la Plaça i em retransmeten el que alló significa per ells.  Quant acaba tot, un home amb el que estat parlant una llarga estona, te els ulls plorosos i m’ensenya el braç que el te tot ell de “pell de gallina”…. i li dic que començo a entendre una mica el que significa tot plegat.  També penso que es una llàstima que des de Catalunya quasi be es deprecií una festa tan entranyable i tan poc coneguda….. deuríem agermanar-nos mes del que estem el valencians i els catalans… se que la separació ha estat provocada per temes politics i encara em sap mes greu.   Pocs catalans hem vist aquets dies per Valencia (segur que hi son), italians molts, alemanys, francesos, valencians evidentment…. però catalans els podríem contar amb els dits de les mans…… una llàstima !!!

Per recuperar forces, immediatament ens anem a dinar al restaurant CHUST GODOY (***) i tornem a demanar la paella valenciana tradicional amb conill, pollastre, faves… però llastima que falten els cargols.  Ens agrada força i preguntem al xef el perquè a València actualment no es pot menjar paella amb cargols (que es com esta catalogada la paella valenciana)… i ens diu que els “estrangers” no els agrada i per això no posen. Molt malament !!!

Continuem la nostra passejada per el centre de València, però amb una certa tranquil·litat, sense mirar planells com si la ciutat la coneixesim de tota la vida; anem descobrint noves falles i alguna de repetida…i acabem apareixen a la Plaça de la Verge on ara ja apareix la seva figura plena de flors.

Ens seiem a una terrassa a prendre el solete i per “descansar” veiem el “Miquelete” (el campanar de la catedral)… i escales amunt per tal de veure les vistes de la ciutat als nostres peus.

Poc a poc les nostres passes ens porten de nou a “casa”… i es que tenim que descansar, ja que la nit serà la mes intensa de totes.

Sopem i a les 10 de la nit en punt sortim al carrer.   L’ambient esta ple de fum per tot arreu i a mes a mes fa una olor a pólvora que sembla que sigui mes dificultós el respirar.   Ja ha començat la CREMÀ de totes les falles petites (les infantils)… la festa arriba quasi be a la seva fi.

Ens anem parant a les falles mes properes de casa i veiem l’ambient i la crema d’algunes d’elles.

Seqüencia de la cremà de la mateixa falla infantil

Hem decidit anar a veure la CREMÀ a la Falla que va guanyar el segon premi, (Falla CUBA/Literato Azorin “FLOREAL“) ja que no volem ficar-nos de nou a la Plaça del ajuntament on va a parar casi tot Deu.  No estar gaire lluny de casa i si ens ho sabem muntar podrem veure 2 falles cremar a l’hora (separades per menys de 100 metres). La segona falla es diu “Oh Lalà, c’est magnifique” i esta a Literato Azorín/SUECA.  Quant arribem ens posem a la mateixa valla…. els primers de tots …. jajajaja….som uns passerells !!!

A  la mitja hora ens avisen de que tenim que sortir de on estem si no volem “morir” cremats….. o ofegats literalment per l’aigua que els bombers tiraran a les façanes… que nosaltres mateixos.   Tirem enrere i ens col·loquem al mig del carrer a uns 20 metres de la cruïlla.   En l’ambient es respira molta emoció continguda per el que veurem d’aquí a uns instants.

….. i comença la CREMÀ !!!

Us deixo integre el vídeo que vaig gravar com vaig poder, entre empentes de la gent que es posa davant i desprès tira enrere perquè te por…. desprès quant acaben els petards i els coets comença el FOC i sents la calor a la cara…cada vegada mes fort…. fins que et crema tot i tens que anar enrere per sobreviure…. continuo gravant però les mans em cremen cada cop mes fins que tinc que parar la gravació per un moment per por a que el iPhone exploti…..

Tirem 20 metres enrere i continuo gravant fins que els crits m’anuncien que la segona falla comença el mateix ritual….. giro la càmera i gravo la segona CREMÀ però de mes lluny. La pel.licula no es de qualitat, però la he volgut posar al Bloc perquè us podeu imaginar una mica el moment crucial de la festa de les falles. Ganes de cridar… de plorar… de no entendre perquè es crema aquella meravella… i desprès quant tot ha desaparegut, ….ganes de que comenci tot de nou i un altre any les falles reneixin de les seves cendres.

Desprès quant va acabar, camí de casa varem poder veure la CREMÀ sencera de quatre falles mes…. l’ultima a les dues de la matinada molt aprop de casa… a uns 100 metres. Curiosament va començar a ploure intensament quant l’ultima falla estava cremant en tota la seva esplendor. Just… ni fet a posta.

Encara que acabem aquí aquesta serie de cròniques….. l’Imma i jo varem gaudir de València un parell de dies mes.… un passat per aigua i l’altre amb un Sol esplèndid. Varem veure la ciutat en jornades laborals, tornada a la seva absoluta normalitat….. passejar sense aglomeracions, veure museus com el de Belles Arts, el de Etnologia amb una esplèndida exposició sobre la ruta de la Seda, varem anar a la platja (sota la pluja) i per fi varem menjar una paella valenciana autèntica amb CARGOLS…. i moltes…moltes mes coses….. entre les quals no va faltar anar al TEATRE per poder veure un magnific MUSICAL.

——————————————————————————————————–

Faig constar que amb aquesta petita serie de cròniques de les Festes de les Falles de València, vull fer un petit homenatge al meu pare AURELIO GASCON BARBER, que encara que el vaig poder estimar durant pocs anys, ja que quant va morir jo en tenia tan sols 9 anys… em va deixar la llavor per voler conèixer i estimar aquesta festa única al mon, que son les FALLES de València.

———————————————————————————————————

…i com signatura avui posem ua fotografia d’una cafeteria als carrers de València…