– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 6) — …. Camí de BUKHARA

Clicka aqui per anar al capitol inicial

Clicka aqui per anar al capitol anterior (5)

Clicka aqui per anar al capitol següent (7)

Dilluns 15 d’agost

Avui emprenem el camí cap a BUKHARA fent una paradeta al Mausoleu Gour Emir tal com vaig indicar al capítol anterior, per tal de que l’Imma pogués veure la tomba de Tamerlà.  Al sortir de Samarkanda, ens esperen mes de 300 kilòmetres de recorregut.

En el camí fem una parada a un mercat d’un poble on ens demanen fotos i son molt amables. La nostra dèria per els mercats fa que el guia ens pregunti si a Barcelona no tenim mercats.  Des de el seu punt de vista, els mercats no tenen cap interès i menys si no venen souvenirs turístics.

diuen que "lo prometido es deuda"

diuen que "lo prometido es deuda"

Parem també a visitar las restes d’un dipòsit de gel  i a l’altre banda de la carretera un carabassar.

Un carabassar era un alberg o refugi destinat a les caravanes durant un llarg viatge de moltes jornades…. i cal recordar que per fer la Ruta de la Seda tota sencera en aquell temps es trigava fins a 6 anys en completar-la. Un carabassar dons, era un conjunt dissenyat per albergar i alimentar als viatgers i els seus animals. Es col·locaven a uns30 km l’un del altre al llarg de les diferents rutes del comerç. Normalment eren edificis rectangulars amb una gran portalada d’accés, única, sent aquesta porta principal l’únic element decorat. El pati interior era gairebé sempre obert i al voltant del mateix es trobaven els estables i les càmeres per als mercaders, els seus servents i la seva mercaderia. De vegades comptaven amb botigues on els hostes podien proveir-se o inclús vendre la seva mercaderia.

Avui fa una solana impressionant i parem a dinar de camí arribant al hotel de BUKHARA a quarts de quatre, just per deixar maletes i sortir ràpidament per iniciar la visita.

Fem un tomb per la part monumental, realment magnifica amb uns monuments restaurats de fang i ceràmica de colors. Hi ha molt turista  si comparem amb Samarkanda i el que ens sobte d’entrada son la gran quantitat de botigues i botiguetes que hi ha. Fa molta xafogor.

Entrem a una botiga/taller on confecciones marionetes fetes a ma… son precioses i estem a punt de comprar…. de sobte veiem una marioneta que te cara de……   a veure si ho endivineu.   Cames perque us vull…. sortim correns de la botiga.  Fins aqui ha arrivat la fama d’aquest fatxenda ???

Anem al hammam , del que ens ha parlat Rasul i reservem hora per l’endemà i poder anar plegats els quatre sols i sense distinció de sexes (o sigui … JO i el meu “harem”).

Després anem a sopar a una casa típica del barri jueu on tastarem el “Plov”, plat típic del Uzbekistan, que està realment boníssim.

Aquest plat es cuina en una gran cassola amb foc de llenya i es un plat emblemàtic de la cuina d’Àsia Central. I com passa amb la paella a casa nostre hi ha moltes formes de fer un “Plov” i de fet al llarg del viatge en van tastar unes quantes. L’amfitrió de la casa va tenir l’amabilitat de donant-se la recepta i aquí la incloem …. desconeixem si com a bon cuiner es va reservar algun “secret”.

Ingredients :

500 grs de carn de vedella  (la que jo anomeno carn de fils, i que posem a l’escudella el dia de Nadal), 1 kg de ceba, 1 kg de pastanaga, 300 grs de panses, 1 kg d’arròs….

Oli de gira-sol i de llavors de meló ???

Elaboració : Es sofregeix la carn tallada a bocinets en la barreja d’olis esmentada i ho anem remenant durant 10 minuts. Afegim la ceba tallada fineta i quan està daurada afegim la pastanaga ratllada cobrint tot amb aigua i deixant bullir una mitja hora sense tapar. Quan la pastanaga comença a estar tova afegim les panses i una mica de comí i finalment l’arròs afegint mes aigua de forma que quedi cobert un dit, i ho deixem coure vint minuts. Desprès es tapa perque acabi de coure amb el vapor.

No se com quedarà perquè no tenim foc de llenya ni la cassola que ells feien servir, però provar ho provarem.

Veiem així una mica l’ambient d’una família a casa seva… les dones cuinant, i al mateix temps vigilant als nanos, algun d’ells encara al bressol al ben mig del pati interior on sopem per estar mes frescos.  Ens acompanya l’amo de la casa i sopa amb nosaltres.  Com som estrangers, se’ns ofereix postres al final del sopar, una mica de fruita i dolços.  Com jo soc un home m’ofereixen veure Vodka, cosa que evidentment accepto encantat per dues vegades.  El meu “harem” en veu baixa es queixen, però no diuen ni mutis al amfitrió.

Al sortir aprofita una de les filles per ensenyar-nos la casa per dins i també l’artesania que venen (evident no ?).  No comprem res però ens agraden molt uns bordats que ells diuen “Suzanis”…   al marxar definitivament, veiem  les dones assegudes al terra que veuen la Televisió,  com es fa a tots el països del mon…. amb això si que ha arribat la globalització.

……. i tot fent un passeig, xino xano fins al hotel.


10 thoughts on “– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 6) — …. Camí de BUKHARA

    1. miquelgascon

      Gracies per els ànims Pili. Sabem que per la majoria de gent es una mica “pal”, sobretot per la quantitat de fotos que vull posar, però per nosaltres es una manera de recordar el viatge tal i com el varem viure. Crec que l’esforç d’ara ens satisfarà en un futur molt proper. M’alegro del teu comentari, ja que es el primer d’aquest capítol i creia que els “fans” ja estaven farts de tanta Àsia Central.

      Una abraçada

      Respon
  1. Josep

    Miquel,
    Ets home de paraula, ja t’hem vist amb l’uzbek, je,je. A nosaltres els mercats també ens encanten, siguin d’on siguin es el lloc que concentra la vida de la ciutat i pels aliments exposats, et fas càrrec del que es menja. Curiós el parking de cotxets i com no les marionetes (vaja ensurt!!) que deuen ser com els nostres caganers, amb personatges més o menys famosos?.
    Ah! el cargol modernista (trencadís) es d’allà o d’aquí?.
    Bé, seguim enganxats a l’aventura centreasiàtica i esperem els nous capítols.
    Una abraçada

    Respon
    1. miquelgascon

      Els mercats son la vida mateixa d’un país. A nosaltres també ens encanta passejar per ells i a vegades ens agraden mes que els monuments pròpiament dits. En el taller de marionetes totes elles eren basades en les “mil i una nits”, excepte el del fatxenda que tots coneixem…. i que suposo li tenen especial “estimació” per participar en una guerra sense el consentiment del seu poble ni el de la ONU. El tenen exposat entre les bruixes i bruixots i se’n riuen d’ell, quant s’ha assabenten que ets català. Una cosa que em va sobtar durant el viatge, es que molta gent sap perfectament la diferencia entre ser espanyol i ser català…. ho tenen claríssim. Segurament per estar tants anys sotmesos a Rússia i ara poder ser independents..

      El Cargol “trencadís” es gaudinià…. i pertany a la col•lecció de cargols que tinc a casa i que ja te alguns centenars de membres. L’únic cargol que vaig comprar en aquest viatge va ser el llibre en RUS que vaig posar en un post d’aquesta serie.

      Una abraçada

      Respon
    1. imma

      No ho diràs pel meu barret no ??? La sort es que quan ho portes no et veus ……………

      Tota la resta de plov’s que vam menjar, i van ser uns quants, no eren com aquest, ni panses, ni ous de guatlla, ni carn de fils, en algun cas rossegons de carn de xai que devia ser també de la mateixa edat que els monuments. Ara, aquest, va ser per treure’s el barret.

      Respon
  2. Manel i Cristina

    Les entrades del vostre viatge ens continuen transportant perfectament per aquelles terres. Us animem a penjar fotos i escriure les vostres aventures com fins ara. Teniu raó quan dieu que és una manera molt maca de recordar el vostre viatge. A nosaltres ens passa el mateix, i amb el temps ens fa molta il.lusió recordar mentre llegim antigues rutes…
    En volem més!!!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Moltes Gracies Manel i Cristina.

      Continuarem escrivint la narració del nostre viatge…. no se quant de temps trigarem a fer-ho, ja que la temporada “teatrera” i musical tot just a començat i se’ns acumula la feina.

      Nosaltres també acostumem a llegir les vostres cròniques del vostre magnific Bloc “diari de la bona vida”, que com veureu hem afegit als enllaços preferits dins de Voltar i Voltar, en el apartat de “Blocs viatgers”.

      Una abraçada

      Respon
  3. Retroenllaç: - Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 5) — …. i continuem a SAMARKANDA | Voltar i Voltar

  4. Retroenllaç: - Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 7) — BUKHARA | Voltar i Voltar

Leave a Reply