Tornem a posar el Bloc al dia, i es que les vacances s’han acabat i tornem a la feina i a les nostres aficions del dia a dia. Ens hem perdut els primers espectacles del GREC2011, però no us creieu que us alliberareu de la resta… i que consti que no es una amenaça, però es que l’Imma em va demanar que em podria regalar per el meu cumple i li vaig insinuar que algunes entrades per al GREC…. i ha comprat per mes de 20 espectacles !!!!
El divendres 24 de Juny de 2011, varem anar a veure el nostre primer espectacle de aquest GREC 2011 i per això ens varem a aproximar a les meravelloses naus gòtiques de la Biblioteca de Catalunya, on es representava l’obra teatral LUCES DE BOHEMIA; val a dir que aquest espai per nosaltres es màgic i un bon lloc per veure com el esser humà pot fer Teatre a qualsevol lloc encara que no tingui forma de sala teatral convencional.
L’obra escrita per Ramón María del Valle-Inclán, aquesta vegada es fa en llengua castellana i a mi fins i tot em sembla lògic… una obra escrita en aquesta llengua no tindria gaire sentit traduir-la a Catalunya. De totes maneres em sap greu que aquesta any al GREC sovintejant masses representacions teatrals en Castellà i això sincerament ja em comença a preocupar una mica. Serà l’efecte de que la dreta a Catalunya i a Espanya comença a guanyar terreny ?
Ramón María del Valle-Inclán
Ramón José Simón Valle Peña, conegut literàriament com Ramón María del Valle-Inclán (y Montenegro) (Vilanova de Arousa, 28 de octubre de 1866 — Santiago de Compostel.la, 5 de gener de 1936), va ser un dramaturg, poeta i novel.lista espanyol, que va formar part del corrent modernista d’Espanya i pròxim, en els seus darrers treballs, a l’esperit de la Generació del 98. És considerat un dels autors clau de la literatura espanyola del segle XX. LUCES DE BOHEMIA ès va publicar a l’any 1920 però no va aconseguir estrenar-se a Espanya fins al 1970. Considerada com una de les seves obres més importants, amb ella Valle-Inclán va inaugurar un nou gènere teatral, l’anomenat del «esperpent».
Sembla mentida que hagi sigut estrenada en aquestes dates” d’indignació”; sembla fet a posta i en realitat ha estat casualitat pura i dura. El protagonista es un INDIGNAT de l’Espanya de 1920, però el text es d’una actualitat aclaparadora. Es un poeta… ell s’auto denomina com el primer poeta d’Espanya… esta a l’atur i fa un any que s’ha quedat cec.
El protagonista, Max Estrella, (protagonitzat per LLUÍS SOLER….. com sempre de forma extraordinària), critica la “deformación grotesca de la civilización europea” i diu entre altres moltes coses “En España es delito el talento”. Parla de la corrupció del càrrecs públics, de la manipulació de la premsa, de la “chochez de viejas” referint-se a la Religió, de l’opressió i la revolució proletàries… i fins i tot parla al dret de Catalunya a la seva autodeterminació.
La escenografia senzilla sense gaires decorats, amb quatre taules, una farola, un bar al fons i poca cosa mes aconsegueix en les dues hores que dura l’espectacle transportar-nos a variïs llocs del Madrid “castizo” de l’època… els carrers amb la boirina de la nit, la redacció d’un diari, una llibreria de segona ma, la caserna, el calabós d’una presso, la casa del protagonista, el cementiri, el despatx d’un ministre corrupte….
Oriol Broggi
La direcció de ORIOL BROGGI, sensacional, sens dubte.
La interpretació del protagonista LLUIS SOLER com ja he comentat, memorable encara que una mica cridanera, però amb la veu profunda i meravellosa que te li perdono aquesta petita relliscada… i a mes a mes tenia que fer d’INDIGNAT… i segurament el paper li demanava cridar mes del habitual.
JORDI MARTÍNEZ, en un altre paperàs, quasi be de co-protagonista, aconsegueix fer creure al espectador el personatge del vividor, aprofitat i miserable “Don Latino”; últimament Jordi Martínez també borda “amb punt de creu” tots el personatges que interpreta.
La resta d’actors en papers menys importants, però a un nivell altíssim, aconsegueixen entre pocs interpretar 20 personatges diferents….son en XAVIER BOADA, MÀRCIA CISTERÓ, MANUEL DUESO, CAMILO GARCÍA, MARISSA JOSA i JACOB TORRES.
Il·luminació de PEP BARCONS i el so de de JORDI AGUT, crec que també es tenen que destacar per el bon treball realitzat.
Per tot plegar la valorem en 4 estrelles sobre 5. Un molt bon començament (per nosaltres) del GREC2011. Es representarà a la BIBLIOTECA DE CATALUNYA fins al 24 de juliol.
Nota: avui 13/07/2011 acaben de prorrogar fins al 31 de Juliol.
Segur que aquesta cau, encara queden dies i en tenim moltes ganes.
Gràcies per la ben detallada crònica habitual.
Una abraçada
Gracies a tu Josep per la teva fidelitat en seguir les nostres “Voltes”.
Us recomano que no aneu amb la predisposició de veure un gran espectacle, perquè potser us decebrà; esta fet amb pocs recursos, però la direcció de Broggi es nota i les interpretacions son magnifiques…. i no parlem ja de l’entorn !!!
Una abraçada
Per problemes amb l’ultima actualització de WordPress, en PERE de GIRONA, m’envia un comentari per que el publiqui en nom seu:
Per mi la millor obra del teatre español(“). Quasi me la se de memòria -sobre tot l’escena del “preso catalan, fent jo de Max- des de que la vaig llegir en un molt vell PRIMER ACTO. Vaig veure 3 cops el muntatge de JOSE TAMAYO estrenat a l’Español de BCN. la setmana després de que en CARRERO BLANCO fes el “triple salt mortal amb el cotxe”. Tenia por que les funcions es suspenguèsin-crec que hi va haver estat d’excepció- amb l’ALEJANDRO ULLOA i AGUSTIN GONZALEZ fent de Max i Don Latino. Quan la va muntar en LLUIS PASCUAL amb el CDN, Girona va ser la primera ciutat on es va veure després de la seva estrena a París. S’hi van estar una setmana i la vaig veure CADA DIA. Allà JOSE Mª RODERO(que no va venir a BCN en el montatge d’en TAMAYO per no voler fer 2 funcions diaries) va fer un MAX irrepetible-amb tots els respectes als altres-, i el desaparegut CARLOS LUCENA va ser un genial MAX. Després d’aquella estrena a Girona hi van tornar al cap d’un any quan va sortir de gira, i vaig repetir.O sia, que entre TAMAYO i PASCUAL la hauré vist uns “10 cops”. I m’entusiasma SEMPRE. Més tard vaig veure una versió que re-creava la de TAMAYO amb MANUEL DEL BLAS fent de protagonista, que no estava malament. Però l’ELENA PIMIENTA amb UR TEATRO en va fer una versió per OBLIDAR.Per això em fa “un xic de por” el montatge d’en BROGGI que segur veuré. Que 10 actors facin 30 personatges, és molt difícil i a més són uns personatges “molt caracteristics, molt MADRILEÑOS”. Per exemple l’ENRIQUETA PISABIEN no se qui la fa aquí, però ha de ser una senyora “de rompe y rasga” , o quan el policia diu “a estos hay que dar-les pa’l pelo”, s’ha de saber dir molt be. Veurem…Tot i això un vot de confiança per la gent de LA PERLA 29.
(“) TU dius “aquesta vegada es representa en castellà”. Pot representar-se d’alguna altra manera?. No te traducció. I es una llàstima que CAP director hagi fet dir les ACOTACIONS que fa l’autor. Són tan bones com el texte que es I N M I L L O R A B LE¡
Pere
Quant dic que “aquesta vegada es representa en Castellà”, em refereixo No a aquesta obra en concret, sinó al fet de que una obra de teatre sigui la que sigui, es fa a Catalunya en llengua Castellana. Evidentment que em sembla lògic que una obra mestre de la literatura castellana s’interpreti en la seva pròpia llengua i per això dic…i transcric el meu paràgraf…. “em sembla lògic… una obra escrita en aquesta llengua no tindria gaire sentit traduir-la a Catalunya”.
Per altra banda, dir-te que admiro la teva passió per el teatre i sobretot per la bona memòria que tens per recordar, actors, directors, dates i tot plegat….enveja sana, però enveja. Jo per els noms i les dates soc un desastre amb potes….. però tinc altres coses bones…jejejeje….. espero.
Gracies per participar encara que sigui amb les limitacions que tens amb el teu navegador. Potser tindries que intentar actualitzar-lo i crec que es resoldrien el problemes que tens en la actualitat amb WordPress…… i potser amb altres aplicatius informàtics que puguis utilitzar.
Una abraçada
Re-llegint el que vaig escriure hi veig algun “catufo”. CARLOS LUCENA, fèia de DON LATINO.
Si, pel teatre tinc bona memòria, però per altres coses, vegesis el que diu la meva dona…
I tu SI, a més d’aquesta plana, moltes coses bones tens.
Veig que has pogut solucionar el problema que tenies amb el navegador. Em reitero en el que deia ….quina enveja amb la teva memòria.