El dissabte passat, varem arrodonir un cap de setmana “teatrero”, després de que el dia anterior havíem assistit a un parell mes de representacions teatrals.   Aquest cop el viatge al Romea prometia molt…moltisim, i el resultat no va ser del tot així.

Havíem vist almenys un parell de versions de L’HORT, sinó recordo malament fa uns anys al mateix teatre Romea i al Lliure de Gracia; aquesta darrera amb un record especial perquè va ser l’ultima obra que es va representar a la Sala de Gracia abans del seu tancament i amb un repartiment d’infart…..Anna Lizaran, Jordi Bosch i Pep Cortés.

En aquell moment, al tancar el Teatre LLiure,  es deia el següent…. “L’hort dels cirerers és ni més ni menys que el “teatre”, aquest lloc estrany on habiten les veus que ens van precedir. Uns arbres molt vells, ara improductius, que algú vol tallar.

El jardí està amenaçat per deutes: l’única solució és vendre’l, però si es ven deixarà de ser un jardí. Com el teatre. Els personatges somien en el seu futur, que és la nostra memòria. Però Txèkhov diu que és una comèdia. Riem, doncs, fins a les llàgrimes de nosaltres mateixos i del temps que ens ha tocat viure.”

Es va tancar, si, però per sort ara fa poques setmanes el Lliure de Gracia, ha tornat a ser el que era i torna a estar totalment viu.

La versió de David Mamet de L’HORT DELS CIRERERS (de l’autor Anton Txèkhov), esta dirigida ni mes ni menys que per JULIO MANRIQUE, ara tan a la cresta de l’onada del teatre català, i a sobre perquè a partir de la propera temporada, substituirà a Calixto Bieito en la direcció del Teatre Romea.   El repartiment es també espectacular :

Mireia Aixalà (Anya), Gemma Brió (Dunyasha), Cristina Genebat (Varya),
Montse Guallar (Lyubov Ranevskaya), Norbert Ibero (Semeonov Pishkin)
Norbert Martínez (Yephikhodov), Sandra Monclús (Charlotta), Ferran Rañé (Leonid Gaev), Xavier Ricart (Yasha), David Selvas (Yermolay Lopakhin), Enric Serra (Firs), Oriol Vila (Petya Trofimov), Marc Aguilar (Grisha i nen pobre), Eneko Rodríguez (Grisha i nen pobre)

Us deixo un vídeo amb una entrevista que se li va fer a Julio Manrique en el moment de l’estrena de l’Hort.

Cal destacar l’interpretació magnifica de Cristina Genebat, David Selvas i Montse Guallar.

La posta en escena ens va agradar força però sota el nostre punt de vista destaquem tres aspectes que van destorotan una mica el resultat:

• La musica actual, en una representació amb una ambientació totalment de l’època, que es a principis del segle XX
• La insistent mania de fer fumar cigars i cigarretes als actors, durant tota l’obra, que arriba a molestar en excés als espectadors.
• La necessitat de baixar del escenari i travessar tot el pati de butaques, reiteradament, fins que al final es fa fins i tot pesat.

L’escenografia molt aconseguida amb unes cristalleres al fons que canvien l’escenari quant s’obren i s’entreveu el que vol simular l’hort dels cirerers.  Llastima del cirerer que apareix en mig del escenari en un parell d’ocasions, que es enorme però alhora tan baix, que fa que els actors tinguin dificultads serioses per interpretar sota ell perquè casi tenen que fer-ho ajupits.

imatges de la representació al Romea.

El resultat ha estat un sí però no, un no sé què forçat en un context molt atractiu que proporciona imatges precioses, com és el buit final –una vegada que s’han anat tots de la finca- entre cortines que en el seu moment van ser blanques però que ara estan en mans d’uns personatges que, excepte algunes d’excepcions, no son massa creïbles.