Feia temps que em picava la curiositat per saber el perquè una obra que a mi em semblava únicament comercial, havia retornat a les sales de Teatre de Barcelona per segon any consecutiu.   Era realment una obra comercial,  de les que fan únicament per fer calaix i entretenir al public, que quasi mai va al Teatre ?  Era possible que amb un argument de thriller/terror, fos creïble a dalt del escenari ?

Varem anar al Teatre Capitol de Barcelona, a la sortida del Teatre Lliure on havíem vist aquella mateixa tarde “A una nena nua….”, sense gaires ganes, però arrossegats i encuriosits per l’èxit obtingut per L’Habitació de Verònica.  Segurament, sent sincers, no hauríem anat si no es per l’oferta de un molt bon preu que vaig trobar per Internet.

L’argument es el següent :  La Susan i el Larry, una parella que s’acaba de conèixer, estan passant un dia fora quan un home i una dona se’ls acosten bocabadats per la gran semblança de la Susan amb una noia anomenada Verònica, morta molts anys enrere.
L’home i la dona es presenten com el Senyor i la Senyora Mackey, antics servents de la familia de la Verònica, els Brabissant. Li demanen a la Susan que els acompanyi fins l’antiga mansió dels Brabissant i un cop allà encarni durant una estona a la Verònica per alleugerir el patiment de l’últim membre viu de la familia Brabissant: una germana de la Verònica, ara ja vella i senil, que creu que està vivint en el passat quan la Verònica encara era viva…

Molt poques vegades s’estrena en els nostres teatres una obra amb la intriga com a principal tret argumental. Aquesta obra de  l’escriptor nord-americà Ira Levin que ara ha portat al teatre Club Capitol (sala 2) el director novell Hèctor Claramunt amb interpretació a càrrec dels actors Pep Anton Muñoz, Mercè Montalà, Sílvia Marty i el propi director Hèctor Claramunt que fa la doble funció d’actor i director del espectacle.

Aquest thriller psicològic, fent honor al gènere, no és un cúmul d’esglais per fer saltar de les seves butaques als espectadors, sinó que mitjançant l’ambientació, la música i la pròpia interpretació dels actors ens porta cap a la més misteriosa de les situacions. Intriga i misteri que es mantenen durant l’ hora i mitja que dura ‘L’habitació de Verónica’.

Us deixo un vídeo de la representació de l’obra, però de la primera temporada.  Actualment Pep Anton Muñoz substitueix a Lluís Soler, així com  Hèctor Claramunt substitueix a la seva vegada a Miquel Sitjar.

Nosaltres no podem comparar un repartiment amb l’altre perquè l’únic que coneixem es aquest segon, però hem de dir que  ens ha agradat MOLT i ens ha sorprès, perquè no ho esperàvem (poder per això mateix).  L’actuació dels 4 personatges es excel·lent, però a mi particularment he gaudit moltíssim amb Pep Anton Muñoz i Mercè Montalà que borden els seus papers.  El paper de Verònica l’encarna magistralment Sílvia Marty, que passa d’un registre d’alegria desbordant a la desesperació mes absoluta i fins i tot al terror amb majúscules…..una feinada per aconseguir-ho amb naturalitat. El disseny de l’escenografia, (Joan Sabaté), fet amb pocs recursos, demostra que moltes vegades el Teatre no necessita grans inversions si esta aconseguit… per nosaltres PERFECTE.

Feu-me cas.  NO os la perdeu.