Sense gaires ganes de fer-ho i tan sols per deixar constància al Blog ,escric aquest breu apunt de l’últim concert del cicle PALAU100 al que vàrem assistir aquest darrer dimarts. Va ser un concert totalment anodí, que no es mereixia ni de lluny estar dins d’aquest prestigiós cicle de música a casa nostre.

Malauradament el prestigiós director italià Gianandrea Noseda, no va poder extreure de l’Orquestra de Cadaqués, sonoritats que fessin vibrar ni un sol moment als assistents que havíem comprat les entrades a uns preus que no s’adiuen amb la qualitat que ens varen oferir.

Però és que tampoc l’Orfeó Català, que sembla ha entrat en una alarmant decadència, ens va fer sortir d’un ensopiment generalitzat, que a la segona part (per mi potser la millor de la nit), va provocar la deserció de bona part del públic… i el que és més greu, mentre s’estava interpretant la música de Schumann, sense esperar ni tan sols a una de les pauses entre els diferents moviments de la peça.

El programa ve ser el següent:

1- Franz Schubert (1797 -1828)

– Obertura Rosamunda, D.644

2 – Felix Mendelssohn (1809 – 1847)

– Die erste Walpurgisnavht

3 – Robert Schumann (1810 – 1856)

– Simfonia núm 3, en Mi bemoll major, op. 97 “Renana”

La peça de Mendelssohn, va ser la que va participar l’Orfeó Català i els solistes Anna Maria Chiuri (mezzosoprano), Marcel Reijans (tenor), Detlef Roth (baríton) i Alex Sanmartí (baix). Els solistes per acabar de rematar-ho tampoc van estar a l’alçada, molt especialment el tenor amb una minsa potència de veu que arribava a la “glòria” del segon pis a un volum inacceptable.

L’Imma i jo ja fa algun temps que ens estem replantejant de no tornar a abonar-nos la temporada vinent a Palau100, perquè la incomoditat del Palau cada vegada la notem més (ens estem fent graaaaaaaaans) ,els preus són excessius i la qualitat de molts dels concerts deixen moltíssim a desitjar…. i aquest últim ha estat una claríssima mostra.