UNA DOLÇA CANÇÓ de Leïla Slimani

Per Imma Barba –

Em vaig comprar aquest llibre per Sant Jordi, va ser un impuls, la seva portada i les primeres línies em van atrapar: “El nadó va morir. Al cap de només uns quants segons….”

El nom del traductor també va ser determinant.

I la veritat és que és un llibre que m’ha fascinat.

Aquesta és la segona novel·la de la periodista marroquina Leïla Slimani i ha estat reconeguda amb el Premi Goncourt 2016.

Myriam decideix tornar a treballar com a advo­cada, malgrat la reticència del marit, després d’uns anys retirada per cuidar els seus dos nens. La parella comença a cercar mainadera, i després d’una tria molt exhaustiva, troba Louise, que conquereix ràpidament l’estima dels nens i passa a ocupar, a poc a poc, un lloc central a la llar. Però el parany de la dependència mútua que es va creant es tancarà de manera tràgica.

Una trama tràgica que des del principi saps com acaba, amb la mort dels dos nens, l’Adam un nadó i la Mila, una nena de quatre anys per part de la Louise, la seva mainadera, i que malgrat això, aconsegueix mantenir la tensió fins al darrer moment.

En paraules de la mateixa autora: “No es tractava de saber si la cuidadora hi havia o no matat als nens, sinó més aviat el perquè i el com havia arribat fins a aquest punt. A més, començant per aquest esdeveniment, el lector es tornava el meu còmplice. De sobte, el lector es convertia en un investigador, atent al mínim detall.“

Continua llegint →