Dimecres 15 de febrer, a la Sala Atrium vam poder veure CHIPKO, una peça amb dramatúrgia de Daniela Feixas i Anna Güell, que havia estat estrenada a “La Gleva” fa un any. El muntatge ens explica la història de dues activistes ambientals que van dedicar la seva vida a la causa i ens recorda que el respecte, la cura i la protecció de la natura és l’única manera de sobreviure.

Una producció de Q-Ars Teatre dirigida per Daniela Feixas i interpretada per Anna Güell i Tània Banús. L’efecte de la pandèmia de la Covid-19 i les conseqüències que s’albiren del canvi climàtic, derivat de l’escalfament global del planeta i del malbaratament dels recursos naturals, ha fet que la companyia hagi apostat per una obra reivindicativa que clama a la consciència social.

La cultura occidental s’ha desconnectat de la naturalesa. Els humans hem perdut el nord. La capacitat de crear bellesa és directament proporcional a la capacitat de destruir-la. Els incendis, la tala massiva dels boscos, la contaminació de rius i oceans, l’explotació de la terra, la desertització… tenen conseqüències directes en les nostres vides i pot ser devastador per les noves generacions.

Un recull de textos de diferents autores i autors, adaptats per les dramaturgues, entre els quals trobem contes, poemes, articles i assajos firmats per Marina Garcés, Mireia Calafell, Glòria Fuertes, Hope Jahren, Yayo Herrero, Josep Carner, Eduardo Galeano i algun fragment de William Shakespeare.

Dues activistes ens van desgranant la seva història al mateix temps que ens expliquen la funció i la importància de les arrels, de les llavors, de les fulles, dels arbres, dels boscos …. 

D’una banda, l’activista keniana Wangari Maathai (1940-2011), que l’any 1977 va crear a Kènia, el moviment Cinturó Verd, una organització no governamental integrada bàsicament per dones que es dediquen a replantar arbres i tenir cura dels vivers per evitar la desertització i l’erosió del terreny al seu país. Ella va rebre el Premi Nobel de la Pau en 2004. El Moviment Cinturó Verd continua actiu i segons informen a la seva pàgina web, des de la seva fundació han plantat 51 milions d’arbres a Kènia.

D’altra banda, l’activista nord-americana Julia Lorraine Hill, coneguda com a Julia “Butterfly” Hill (Missouri 1974) que es va enfilar a una sequoia gegant anomenada Luna, on va viure durant 738 dies, des de desembre del 1997 fins al desembre del 1999, per evitar que la companyia Pacífic Lumber l’enderroques. La sequoia mil·lenària té 55 metres d’alçada.

El nom de l’obra, “Chipko” és el d’un moviment ecologista de l’Índia que va néixer el 1972 per protestar contra la desforestació. El nom prové de la paraula hindi “abraçar”, ja que els integrants del moviment abraçaven els arbres per evitar que fossin talats. Cada activista es lligava a un arbre i resistia fins a l’esgotament. Un moviment reconegut com a precursor dels moviments ecologistes actuals.

Una preciosa i acurada posada en escena, on destaquen les interpretacions “poètiques i delicades” de les dues actrius, i on no podem deixar de destacar el treball de Mar Orfila, amb l’espai sonor i el vídeo, omplin l’espai de moviment i color absolutament integrat i coordinat amb les interpretacions.

Vam sortir del Teatre gratament sorpresos, per una proposta “poèticament reivindicativa”, amb un format gens habitual als nostres escenaris i per la bellesa dels seus textos.

Una proposta que recomanem no perdre i que està programada a la Sala Atrium fins al pròxim 5 de març.