Ahir divendres dia 22 vam anar a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, per tal de veure l’última proposta de Marta Carrasco, JO,DONA. A LILI ELBE, una commovedora història que ret homenatge a la primera persona transgènere de la història que es va sotmetre a una cirurgia de canvi de sexe. Aquesta proposta va ser estrenada al Festival Temporada Alta 2019, però la pandèmia la va aturar quan iniciaven una gira internacional.

Marta Carrasco codirigeix la peça amb Manel Quintana.

Einar Mogens Wegener (Dinamarca 1882-Dresden, Alemanya 1931) era un pintor paisatgista casat amb Gerda Wegener, retratista. Einar es va adonar de la seva condició de dona en un cos d’home, quan feia de model per a la Gerda. A partir d’aquell moment va començar a viure com a dona amb la complicitat de la seva muller.

Després de nombroses dificultats, i diagnòstics de malaltia mental, va decidir sotmetre’s a una cirurgia que l’hauria de portar a ser físicament una dona. Les complicacions derivades d’aquesta cirurgia, encara experimental, la va portar a la mort amb quaranta-nou anys.

En aquesta proposta, Marta Carrasco barreja dansa i teatre i no ho fa pas tota sola, ja que l’acompanya l’Albert Hurtado, que protagonitza realment aquesta peça. L’Albert és una persona que fins ara havia estat aliena al món de les arts escèniques i que s’ha revelat com una autèntica fera escènica en aquest treball esplèndid, que ens ha captivat. Curiosament, l’Albert abans d’això, era el professor de “zumba” de Marta Carrasco.

El descobrim en aquest treball brillant, tant en moviment com en interpretació. Es tracta d’un artista capaç de transmetre, amb una enorme sensibilitat, l’angoixa, el patiment, el dolor i l’exultant alegria de la Lili Elbe.

En aquesta ocasió Marta Carrasco, a la que nosaltres vam poder admirar a “PERRA DE NADIE” al Sismògraf d’Olot 2017, interpreta un paper, que segons vam comentar en el col·loqui, pot ser la part femenina de l’Einar, la seva mare, la seva dona, o fins i tot la mort. Una interpretació que acompanya l’Albert, que l’observa, que l’ajuda, que sempre està present, però que en cap moment assoleix protagonisme. Un treball molt diferent dels “solos” que, fins ara coneixíem.

Una escenografia plena de simbolismes, presidida per una reproducció d’una de les obres pictòriques de l’Einar. Una posada en escena on la música ocupa un dels llocs preferents, amb cançons d’Edith Piaf, de Serge Gainsbourg, amb Juliette Greco interpretant la Bohème, amb òpera o amb el rap de Kevin Fret, un cantant colombià assassinat en 2019, amb 24 anys, per la seva homosexualitat.

Una proposta plena d’escenes màgiques, on podem destacar el moment en què la Lili es vesteix amb el seu primer vestit de dona, la de la metamorfosi física de l’Einar quan esdevé la Lili, o el moment en què es cobreix de talc, preludi de la fi de la seva vida.

Una obra que esdevé un viatge per l’ànima de la Lili Elbe, una dona valenta i rebel que va arribar fins al final per poder ser físicament el que sempre havia estat, una dona.

Ahir un problema tècnic va obligar a suspendre momentàniament la representació amb el que això ha de comportar pels artistes, però que van saber salvar amb enorme solvència i simpatia.

Després de la representació va tenir lloc un interessant col·loqui dirigit per Carme Tierz. En ell van fer referència a la pel·lícula “La chica danesa” dirigida per Tom Hooper i basada en el llibre del mateix títol escrit per David Ebershoff, que va despertar en la Marta Carrasco la necessitat de retre homenatge a la Lili Elbe amb aquest espectacle.

Una bona proposta, d’una gran sensibilitat, que ens ha descobert un actor-ballarí de primera categoria, i que es podrà veure a la Sala Tallers fins al dia 31 d’octubre.