CARTAS AL REY DE LA CABINA (temp. 19/20 – espectacle 113)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir Diumenge, a l’Off de La Badabadoc vam voler veure una adaptació del llibre de Luis María Pescetti, CARTAS AL REY DE LA CABINA.
Un relat d’amor fet de petits gestos, interrogants i silencis que no deixen el sabor del buit, sinó de la plenitud expressiva, en l’exquisida prosa poètica d’un gran autor.
L’adaptació teatral, realitzada en format unipersonal, de Cecilia Rodriguez i Verónica Aguada Bertea ha deixat, al nostre entendre, bona part de l’essència poètica del text original, en el camí. El llibre recull vint-i-dues cartes que escriu una joveníssima noia, Paloma al seu amor Antonio, que molt més gran que ella, l’ha deixat. Ell treballa a la cabina d’una grua. Per a ella és el seu primer desengany amorós.
A través de les cartes que escriu, ella vol comprendre, vol saber, vol recuperar l’amor que ha perdut.
Querido Rey de la Cabina:
¿por qué llamamos amor al amor?
con lo que cuesta, con lo que duele,
con lo que tarda, con lo que arde,
con lo que falta, con lo que quema,
con lo que ausencia, con lo que tiene,
con lo que viene, con lo que ahueca,
con lo que silencia, con lo que canta,
con lo que arrulla, con lo que leche,
con lo que vibra, con lo que abraza,
con lo que olvida, con lo que vida,
con lo que pajarito, pajarito,
caracolito tan poco mío y de nadie.
Yo, que nunca te tendré.
Y aunque no te lleguen mis correos
te escribo,
y aunque no sepa si los lees
te escribo.
Te escribía.
No sabem ben bé el que ens ha mancat en la proposta teatral, potser una interpretació poc creïble de Cecilia Rodríguez, a la que hem vist actuar però a la que no hem vist “sentir”. Potser ha estat la direcció de la Verónica Aguada, o l’escenografia plena de caixes que no sabem ben bé que representen, o la llum, o la música ….
Se’ns fa molt feixuc escriure una ressenya no massa positiva d’un treball teatral, però el resultat ha estat per nosaltres força decebedor, una proposta que volent ser molt poètica està mancada d’espontaneïtat i de veritat. El pitjor que pot passar quan vas al teatre, és que el que estàs veient t’arribi a avorrir …
Però potser hem estat nosaltres els que no hem estat receptius i hem estat incapaços de connectar … i molt possiblement a altres persones els arribi a interessar.
Després de 10 anys d’escriure aquest Blog i de publicar la nostra opinió de TOTS els espectacles que tenim la sort de poder veure, potser ha arribat el moment de plantejar-se la no publicació de les ressenyes d’aquells espectacles que no ens acaben de satisfer. És una opció que no ens agrada massa, però que ens plantejarem d’ara endavant.
CARTAS AL REY DE LA CABINA estarà a la Badabadoff fins al diumenge 1 de març.
Text original: Luis Pescetti
Adaptació: Cecilia Rodriguez i Verónica Aguada Bertea
Direcció: Verónica Aguada Bertea – Ajudant de direcció: Laura Cañon
Intèrpret: Cecilia Rodriguez
Producció executiva: Cecilia Rodríguez i Romina Goyeneche \ Disseny de so: Cecilia Rodriguez i Laura Cañon
Idioma: castellà – Durada: 50’
En primer lloc donar-vos les gràcies pel blog que segueixo diàriament. Crec que heu de continuar valorant totes les propostes, és la vostra opinió, això no vol dir que a d altres els hi pugui agradar una obra que li heu donat baixa puntuació, com igualment pot passar que una que la valoreu amb 5 cargols a algú no li agradi gens.
Gràcies i endavant!!!!!
El nostre criteri ha estat sempre valorar totes les propostes d’acord amb el nostre criteri, que com bé dius no ha de coincidir amb l’opinió de ningú. El que si és cert és que sempre sap greu fer valoracions negatives perquè sabem l’esforç i les il·lusions que hi ha darrere de qualsevol proposta.
Vi la obra en Argentina, protagonizada por Cecilia Rodríguez, y pude transportarme al dolor y el sentir de Paloma
Ja diem que és una opinió personal i que possiblement som nosaltres els que no hem estat receptius, si bé hem de comentar que en sortir de la sala no érem els únics que ens havíem sentit decebuts. Gràcies per comentar.