Sorprenent el bon resultat que Lluís Pasqual ha obtingut d’una obra que d’entrada no ens atreia gens i que segurament no hauríem pensat anar-hi (perquè t’enganyes a tu mateix, Miquel ???).
Un clàssic del Teatre del segle d’Or espanyol de cavallers espadatxins, i donzelles verges que esperen el seu “príncep blau” per sortir de la vida avorrida que porten….. i si això li falla, se’n van a un convent de clausura a “estimar” el ser suprem de la creació. Buff…. crec que no estic venent bé el producte !!!
El caballero de Olmedo és una obra de Lope de Vega escrita segurament a l’any 1620 i basada, com altres del mateix autor, en una cançó popular:
- Que de noche le mataron
- al Caballero,
- la gala de Medina,
- la flor de Olmedo.
L’obra normalment es classifica com una tragèdia (o tragicomèdia), ja que introdueix elements propis d’aquest gènere en la seva tradició clàssica, com la presència d’un cor, el desenllaç fatal del seu protagonista o la temàtica de la destinació com a força inexorable que s’imposa a els personatges.
Un text sense gaire argument, però escrit en vers i que realment escoltar-lo en directe en una platea, és realment un plaer pels sentits. Els personatges principals d’aquesta tragicomèdia son:
- Don Alonso, «el caballero de Olmedo», personatge principal de l’obra, ve a Medina, on s’enamora de doña Inés. És caracteritzat com a atractiu, valent i cortès.
- Doña Inés, la dama de l’obra, de la qual s’enamoren tant don Alonso com don Rodrigo.
- Doña Leonor, la germana de doña Inés.
- Don Rodrigo, promès de doña Inés, és l’antagonista de don Alonso. Se li presenta com un personatge covard i traïdor.
- Fabia: alcavota que serveix d’intermediari entre doña Inés i don Alonso. És una figura similar a la Celestina.
- Tello: criat de don Alonso i còmplice de la seva relació amb doña Inés. Representa la figura del graciós.
La posada en escena és “brutal” i no precisament pels grans mitjans que s’utilitzen, ja que al Teatre Lliure la veiem despullada de qualsevol escenografia i recurs afegit; aquí és un escenari net i a sobre d’ell un munt de cadires …. i punt; es juga això si, amb una molt bona il·luminació i com a fons en algunes escenes se li afegeixen recursos videogràfics.
Els actors durant tota la representació estan TOTS a l’escenari, i quant no els hi pertoca actuar s’asseuen a les cadires, a la vista dels espectadors, esperant el seu torn de paraula… i llavors s’aixequen i actuen. Però és que tots ells canten, actuen, interpreten algun instrument i fins i tot “dansen” amb alguna escena d’espadatxins.
L’actuació coral deixa des de primer moment a l’espectador bocabadat, que no sap ben ve on mirar, però evidentment els papers principals que porten el pes de l’obra, estan en tots els casos superbs….. començant per l’entranyable i molt estimada actriu Rosa Maria Sardà, que està com sempre par sucar-hi pa. Diuen que a Madrid va ser substituïda per “La Machi”, però ara per sort sembla que ja és trova be.
La parella protagonista interpretats per Javier Beltrán i Mima Riera, s’ho han currat be i les seves actuacions estan molt, però que molt aconseguides. A la mateixa alçada o potser encara millor, “el dolent de la pel.licula”, Francisco Ortiz, interpreta al rival Don Rodrigo.
Menció a banda el nostre Pol López, que toca tots les pals dalt de l’escenari, i aquí li toca el paper de bufó (paper força difícil) i es posa al públic ràpidament a la butxaca amb el seu accent andalús que força la rialla força sovint…. i poc desprès amb accent de Villaviciosa de A Corunya, que ja fa espatarrar a tothom.
La resta d’actors, onze en total, a molt bona alçada, encara que els seus papers no son tan potents com els mencionats anteriorment; tots formen part de la “Kompanyia del Teatre Lliure” i crec que 3 pertanyen a la “Joven Compañia Nacional de Teatro Clásico” amb residència a Madrid. És te que afegir a mes a mes, a 2 músics que donen un puntet a l’espectacle molt agradable, amb les guitarres, els caixons i el cante jondo.
Els actors han rebut un entrenament força important, per dominar la tècnica per tal de poder utilitzar el vers com si estiguessin parlant sempre així, amb tota naturalitat…. però assaborint les paraules i les pauses entre elles, mesurades a l’extrem; moltes classes de vers i també moltes d’esgrima. Un treball intens que han hagut de realitzar en uns assajos de mes de 3 mesos a base de 7 hores diàries.
No acabo de posar-li les 5 estrelles, pel fet de què almenys el dia de l’assaig, a alguns dels interprets no se li escoltaven bé ( i estàvem a la fila 1)…. suposem que té la seva dificultat representar sense amplificació en un espai tan gran com el del Lliure. Espero que aquest petit problema es vagi solucionant a mida que es representi l’espectacle.
El resultat de tot això és un espectacle excepcional que ningú es deuria de perdre. Felicitats a en Lluís Pasqual i a tota la gent que intervé en aquesta maravella d’espectacle.
de FÉLIX LOPE DE VEGA direcció LLUÍS PASQUAL
cies. LA KOMPANYIA LLIURE i JOVEN COMPAÑÍA NACIONAL DE TEATRO CLÁSICO
intèrprets
Laura Aubert Ana / Javier Beltrán Don Alonso / Paula Blanco Doña Leonor / Jordi Collet Don Pedro, músic / Carlos Cuevas Don Fernando / Pol López Tello / Pepe Motos músic / Francisco Ortiz Don Rodrigo / Mima Riera Doña Inés / Antonio Sánchez músic / Rosa Maria Sardà – Francesca Piñón Fabia / David Verdaguer Condestable / Samuel Viyuela González Rey Juan
adaptació Lluís Pasqual a partir de la versió de Francisco Rico / escenografia Paco Azorín / vestuari Alejandro Andújar / il·luminació Lluís Pasqual i Fernando Ayuste / treball de vers Vicente Fuentes / mestre d’armes i coreografies Isaac Morera / direcció musical Dani Espasa / música i arranjaments flamencs Pepe Motos / espai sonor Roc Mateu / realització de vídeo Franc Aleu
ajudant de direcció Juan Carlos Martel Bayod / ajudant de vestuari Adriana Parra / professors de cant Pablo Puche i Xavier Mestres / professora de ball Montse Colomé / alumnes en pràctiques de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona: de direcció Dani Monterroso i Héctor Mora, de vestuari Paula Maestro
coproducció Teatre Lliure i Compañía Nacional de Teatro Clásico
_____________________________________________________________
– Teatre Lliure de Montjuïc – Sala Fabiá Puigserver – (invitació – abonat)
_____________________________________________________________________________
