Arxiu d'etiquetes: Carlos Cuevas

– Teatre – ROMEU I JULIETA (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – 11/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dia 11 era nit d’estrena a la Seca d’aquesta producció que va ser estrenada a Tarragona el passat mes d’abril. En entrar a la sala els 9 actors de la jove companyia Projecte Ingenu estaven fent l’escalfament. Una elasticitat brutal dels seus cossos i una complicitat entre ells era força visible.

Ens esperaven dues hores de teatre amb la revisió d’un clàssic dels clàssics, Romeu i Julieta de William Shakespeare versionada i dirigida per Marc Chornet.

Romeu i Julieta - La Seca

Després d’abordar Hamlet de la mà de Raimon Molins, Projecte Ingenu continua amb l’obra shakesperiana amb aquest muntatge protagonitzat per Carlos Cuevas i Clàudia Benito.

Projecte Ingenu és un grup de treball i recerca sobre el fet actoral i la teatralitat. Resident a la Nau Ivanow neix de la voluntat d’un grup de joves actors i creadors de treballar a la recerca permanent d’un model d’actor contemporani.

Romeu i Julieta és la història d’un primer, i últim, amor. La història de dos joves per desprendre’s del llegat d’odi que no els deixa estimar, que no els deixa estimar-se.

Continua llegint →

– Teatre – EL CABALLERO DE OLMEDO (****1/2) (assaig general) – Teatre Lliure Montjuïc – 13/03/2014

19 respostes

Sorprenent el bon resultat que Lluís Pasqual ha obtingut d’una obra que d’entrada no ens atreia gens i que segurament no hauríem pensat anar-hi (perquè t’enganyes a tu mateix, Miquel ???).

Un clàssic del Teatre del segle d’Or espanyol de cavallers espadatxins, i donzelles verges que esperen el seu “príncep blau” per sortir de la vida avorrida que porten….. i si això li falla, se’n van a un convent de clausura a “estimar” el ser suprem de la creació. Buff…. crec que no estic venent bé el producte !!!

El caballero de Olmedo és una obra de Lope de Vega escrita segurament a l’any 1620 i basada, com altres del mateix autor, en una cançó popular:

Que de noche le mataron

al Caballero,

la gala de Medina,

la flor de Olmedo.

L’obra normalment es classifica com una tragèdia (o tragicomèdia), ja que introdueix elements propis d’aquest gènere en la seva tradició clàssica, com la presència d’un cor, el desenllaç fatal del seu protagonista o la temàtica de la destinació com a força inexorable que s’imposa a els personatges.

Un text sense gaire argument, però escrit en vers i que realment escoltar-lo en directe en una platea, és realment un plaer pels sentits. Els personatges principals d’aquesta tragicomèdia son:

Don Alonso, «el caballero de Olmedo», personatge principal de l’obra, ve a Medina, on s’enamora de doña Inés. És caracteritzat com a atractiu, valent i cortès.
Doña Inés, la dama de l’obra, de la qual s’enamoren tant don Alonso com don Rodrigo.
Doña Leonor, la germana de doña Inés.
Don Rodrigo, promès de doña Inés, és l’antagonista de don Alonso. Se li presenta com un personatge covard i traïdor.
Fabia: alcavota que serveix d’intermediari entre doña Inés i don Alonso. És una figura similar a la Celestina.
Tello: criat de don Alonso i còmplice de la seva relació amb doña Inés. Representa la figura del graciós.

La posada en escena és “brutal” i no precisament pels grans mitjans que s’utilitzen, ja que al Teatre Lliure la veiem despullada de qualsevol escenografia i recurs afegit; aquí és un escenari net i a sobre d’ell un munt de cadires …. i punt; es juga això si, amb una molt bona il·luminació i com a fons en algunes escenes se li afegeixen recursos videogràfics.

Continua llegint →

– Teatre – BARCELONA (*****) – Teatre Nacional de Catalunya

9 respostes

Per Miquel Gascón …

Segon intent de veure aquesta producció que ja prometia d’entrada. La setmana passada varem haver d’anul·lar la nostra assistència perquè precisament aquell dia es va morir la meva “sogre predilecte” tal i com li acostumava a dir… i ella reia ben a gust perquè li feia gràcia aquesta rucada meva.

No varem voler que aquesta producció al TNC ens quedes marcada d’alguna manera com si per nosaltres estigues maleïda i fa pocs dies varem tornar a comprar les entrades de nou i ja posats la varem fer coincidir amb el dia del col·loqui, que al TNC van variant de dia sense gaires miraments i sense cap respecte als abonats que han reservat les seves localitats fa molts mesos, tenint en compte la primera data anunciada.

Haig de dir, que “BARCELONA”, esta sent una agradable sorpresa per molts “teatraires” i molts d’ells ja diuen que es tracta de la millor producció de la temporada del TNC. Veritablement nosaltres coincidim plenament amb aquesta valoració i creiem que teatre contemporani català com aquest és el que fa que a casa nostra estimem cada cop mes el Teatre amb majúscules. El seu autor i també director PERE RIERA, és el responsable d’aquesta meravella d’espectacle.

El que en un principi hauria de ser un argument a un país qualsevol durant una guerra qualsevol, es va anar transformant en una història en el que mes important és la relació entre dues amigues amb dues concepcions de vida antagòniques…… durant les 12 hores d’un dia a Barcelona, concretament el 18 de març de 1938 (matí, tarda o nit), des de què surt el sol fins que es posa, durant un dels tres dies on els bombardejos a la ciutat per l’aviació feixista italiana a les ordres de Franco, va massacrar la població civil catalana, on van morir 2500 persones….. un altre “Guernika”, amb moltes mes víctimes i que s’ha intentat silenciar.

Continua llegint →

– Teatre – ELS NOSTRES TIGRES BEUEN LLET (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 28/12/2012

4 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

L’ultima activitat cultural que hem fet aquest 2012, i com ja us podeu imaginar és tornar al Teatre. Aquesta vegada amb la sensació que no gaudirem massa, ja que les critiques llegides no eren molt optimistes. ELS NOSTRES TIGRES BEUEN LLET d’Albert Espinosa…. i per tant per nosaltres ha estat una bona sorpresa ja que ens ha agradat molt.

Els nosters tigres beuen llet

Una família que ha passat per situacions difícils i que amaga molts secrets. La vida d’uns germans que van viure moltes coses plegats i que han d’afrontar reptes en comú. La família. El que som i el que voldríem ser. Una història coral plena de sorpreses. Una història que comença amb un partit de futbol…

Albert Espinosa, artista polifacètic (dramaturg, director, escriptor d’èxit i guionista de sèries com Polseres vermelles), entra a la Sala Gran del TNC anys després de participar en el Projecte T6 (El club de les palles, temporada 2003/2004) i de col·laborar amb Comediants a El gran secret (temporada 2006/2007). Els nostres tigres beuen llet és una peça ambiciosa que ens convida a fer un viatge carregat d’humor i de tendresa, però també d’un dolor molt íntim.

Per arribar a bon terme, Espinosa recull tots els temes habituals en el seu imaginari (la família, la mort, la malaltia…) i es fa acompanyar d’actors amb els qui mai ha treballat en teatre i amb qui feia temps que volia treballar.

Wislawa Szymbroska

En paraules del mateix Espinosa: “He creat la meva família fictícia amb el bo i millor del teatre català. Del present i del futur.“… “l’obra va néixer a partir de recordar el meravellós poema «Un encontre inesperat» de la poetessa polonesa Wislawa Szymbroska (Bnin, Polònia, 1923 – Cracòvia, 2012), que em semblen els versos més bonics del món. Ella va morir el dia que vaig acabar l’obra, i per això l’hi vaig dedicar“.

Continua llegint →