Arxiu d'etiquetes: LA KOMPANYIA LLIURE

– Teatre – NIT DE REIS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure Gràcia – 2017.09.13 – (temp. 17/18 – RdP 006 i espec. nº 23)

NIT DE REIS (temp. 17/18 – RdP 006 i espec. nº 23)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La casualitat he fet que la roda de premsa d’aquest espectacle s’endarrerís uns dies i coincidís en el mateix dia que nosaltres teníem reservades les nostres entrades al Teatre Lliure de Gràcia. Per aquest fet, em sembla que no és massa lògic fer dues cròniques parlant de la mateixa producció.

Dimecres 13 de setembre, per tant al matí vaig assistir a la presentació d’aquest espectacle que ja es va poder veure alguns dies dins del Festival Grec d’enguany. Nosaltres vàrem preferir esperar a veure-la en temporada per poder assistir a altres espectacles que segurament no tornaran a Barcelona.

El Teatre Lliure obre la seva temporada amb una nit descordada que passa de comèdia a blues en el desamor i altres excessos: NIT DE REIS (o el que vulguis), un  Shakespeare generacional en mans de Pau Carrió amb els actors més joves del Lliure i la música en directe d’Arnau Vallvé.

Interpretat pels membres de La Kompanyia Lliure (Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Joan Solé, Júlia Truyol) juntament amb Enric Auquer, Jaume Madaula Lluís Marquès.

Davant nostre gairebé tota la Kompanyia Jove, en Pau Carrió i en Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure que és el que primer pren la paraula per fer la presentació.

Pau Carrió ens explica que van escollir conjuntament amb Lluís Pasqual, perquè es tracta d’una de les ùltimes comèdies que William Shakespeare va escriure i que conté moltes situacions portades al límit; una comèdia sobre l’amor i el desamor, una comèdia “nocturna” celebrada la Nit de Reis que quan va ser escrita era una festa d’excessos semblant a l’actual Carnaval.

L’espectacle es presenta a 3 bandes a l’espai escènic del Teatre Lliure, amb un ritme trepidant explica un munt d’embolics sense perdre el ritme de l’energia en tota la representació, amb la força que ofereixen uns actors molt joves i amb molt de talent.

La música de la producció es basa en cançons amb textos originals de Shakespeare, reinterpretades de nou, amb estructura musical basada en el Blues amb tons de música més actual.

Els actors comenten que el fet que s’hagi estrenat al Grec, fa que després d’una pausa de diverses setmanes, s’aconsegueix que la producció encara agafi més força i millor qualitat, com de fet acostuma a passar amb els estofats, que aconsegueixen millor sabor, dies després de ser cuinats.

Us deixo com de costum l’àudio de la roda de premsa …

___________________

NIT DE REIS (Twelthf Night) va ser escrita per William Shakespeare l’any 1601, és una comèdia d’entreteniment destinada a tancar el cicle de Nadal. La peça es va publicar l’any 1623 dins del “First Folio” que recopilava 36 obres seves.

Pau Carrió, ha fet l’adaptació del text i n’és el director d’aquesta proposta de la qual també ha compost la música juntament amb l’Arnau Vallvé. Les lletres de les cançons que s’interpreten apareixen en el text original de Shakespeare.

“Si la música és aliment de l’amor, el desamor ho és de la música”

Continua llegint

– Teatre – EL CABALLERO DE OLMEDO (****1/2) (assaig general) – Teatre Lliure Montjuïc – 13/03/2014

Sorprenent el bon resultat que Lluís Pasqual ha obtingut d’una obra que d’entrada no ens atreia gens i que segurament no hauríem pensat anar-hi (perquè t’enganyes a tu mateix, Miquel ???).

El Caballero de Olmedo - Teatre Lliure1-imp

Un clàssic del Teatre del segle d’Or espanyol de cavallers espadatxins, i donzelles verges que esperen el seu “príncep blau” per sortir de la vida avorrida que porten….. i si això li falla, se’n van a un convent de clausura a “estimar” el ser suprem de la creació.   Buff…. crec que no estic venent bé el producte !!!

El Caballero de Olmedo - Teatre Lliure2-imp

El caballero de Olmedo és una obra de Lope de Vega escrita segurament a l’any 1620 i basada, com altres del mateix autor, en una cançó popular:
Que de noche le mataron
al Caballero,
la gala de Medina,
la flor de Olmedo.
L’obra normalment es classifica com una tragèdia (o tragicomèdia), ja que introdueix elements propis d’aquest gènere en la seva tradició clàssica, com la presència d’un cor, el desenllaç fatal del seu protagonista o la temàtica de la destinació com a força inexorable que s’imposa a els personatges.

El Caballero de Olmedo - Teatre Lliure 1

Un text sense gaire argument, però escrit en vers i que realment escoltar-lo en directe en una platea, és realment un plaer pels sentits. Els personatges principals d’aquesta tragicomèdia son:

  • Don Alonso, «el caballero de Olmedo», personatge principal de l’obra, ve a Medina, on s’enamora de doña Inés. És caracteritzat com a atractiu, valent i cortès.
  • Doña Inés, la dama de l’obra, de la qual s’enamoren tant don Alonso com don Rodrigo.
  • Doña Leonor, la germana de doña Inés.
  • Don Rodrigo, promès de doña Inés, és l’antagonista de don Alonso. Se li presenta com un personatge covard i traïdor.
  • Fabia: alcavota que serveix d’intermediari entre doña Inés i don Alonso. És una figura similar a la Celestina.
  • Tello: criat de don Alonso i còmplice de la seva relació amb doña Inés. Representa la figura del graciós.

El Caballero de Olmedo - Teatre Lliure 2

La posada en escena és “brutal” i no precisament pels grans mitjans que s’utilitzen, ja que al Teatre Lliure la veiem despullada de qualsevol escenografia i recurs afegit; aquí és un escenari net i a sobre d’ell un munt de cadires …. i punt; es juga això si, amb una molt bona il·luminació i com a fons en algunes escenes se li afegeixen recursos videogràfics.

Continua llegint