– Teatre – UN ENEMIC DEL POBLE (*****) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 24 /01/2014 (repetim en 20/06/2015)

Qui és però un enemic del poble? Qui l’acusa de ser-ho? I quin és el procés que el porta a ser anomenat així? L’enemic del poble és Thomas Stockmann… un metge, un home de ciència que descobreix que la base de l’economia del seu poble, l’aigua d’un balneari que és la seva font principal d’ingressos, conté una bactèria perjudicial per a la salut. Stockmann decideix, doncs, advertir tothom. Però…. què ve abans, la veritat i la salut pública o el sistema econòmic que sosté les seves vides?.  

L’abús de poder, la corrupció, la hipocresia, la manipulació de les masses i la noció del “bé comú”, són només alguns dels temes d’aquest clàssic…. un clàssic que esdevé hores d’ara actualíssim, especialment al que respecta a la manipulació que s’està fent des del poder de l’estat espanyol, contra el procés sobiranista que ha empres Catalunya.

Conec be l’obra, com qualsevol Teatraire, perquè l’hem vist un munt de vegades a Barcelona, en diferents muntatges, però aquesta vegada, sense voler em vaig adonar que el President Mas, podria arribar a ser considerat “l’enemic del poble” si les masses es deixen manipular pels poders de l’estat i el presenten com la bestia negra, culpable de totes les desgracies presents i futures… i el mes terrible és que això ja s’està donant a molts territoris arreu de l’estat, gracies a la manipulació del poder (PP-PSOE), amb sentiments mes nacionalistes que cap altre, això si…. l’ùnic nacionalisme “bo”.

En l’escena de l’assemblea manipulada des del poder, on els espectadors actuen passivament com si es tractes de poble, em vaig arribar a sentir tan malament que hauria fugit de la sala, esgarrifat per veure davant dels meus nassos, tanta manipulació…. tenia ganes de cridar i parar tot aquell desgavell d’acusacions injustes…. em vaig sentir protagonista d’una massa que creu en la democràcia però que no pot fer res i que de sobte s’adona que tot plegat no és mes que una martingala per tal de què el poder pugui fer i desfer sense contar realment amb els ciutadans. Aquesta vivència, assegut a una butaca del Teatre Lliure, jo l’anomeno TEATRE amb majúscules.

La posada en escena és brutal i des de l’inici t’aclapara i et deixa literalment clavat a la butaca. Utilitza una escenografia espectacular, on l’aigua es transforma en una de les protagonistes principals de l’espectacle;  l’afegit d’unes quantes cançons, fan que el plantejament i el nus de l’obra sigui molt mes amè….. fins que arriba l’esclat del desenllaç…. on realment l’argument pren tota la seva força i dramatisme.  Jo sóc dels que crec que els mitjans a vegades ajuden i molt a fer que una obra sigui mes acceptada pel gran public… i aquest és un dels exemples claríssims. Tots estem d’acord en què el mes important és el text i que no cal fer un muntatge tan espectacular per entendre l’argument…. però que carai!!!! al final ens ho creiem…. perquè ens han dit que la crisi no ho permet i ens ho hem cregut; però senyors…. ens oblidem de què el Teatre, també es espectacle i que te que lluitar amb el cinema amb molts mes recursos per atraure al public.

Tot això ho dic perquè alguna critica he llegit, on es carregen la producció acusant-la de què traeix el Teatre “pur” , ja que utilitza mitjans “excessius” !!!  Em produeix tristesa de què s’utilitzi un argument tan minso i ridícul per carregar-se tot el treball dels professionals que l’han aixecat aquesta producció.  Si això fos cert… llavors, perquè no es carreguen els muntatges d’algunes òperes???  perquè no es carreguen pel.licules on l’espectacularitat afegeix un extra a l’argument i a l’acció ???

També es critica la necessitat de fer pujar a l’escenari tants actors….  Valguem Deu…. no està feta la mel per l’ase !!!  Sense els actors que fan un paper menor i suplementari, l’escena de l’assemblea, per posar l’exemple mes clar, no sortiria tan rodona… i és que es tracta d’una de les escenes que teatralment m’han impactat mes en molt de temps!!!

La interpretació de Pere Arquillué senzillament brutal (Imma… aquesta vegada tens rao), però també son extraordinàries les de Roger Casamajor i Pablo Derqui. Val a dir que la resta també molt bé, però els seus papers no els ofereix tantes possibilitats.

Espectacle rodó en tots sentits. Imprescindible!!!

Un altre 5 estrelles de “Voltar i Voltar”.

UN ENEMIC DEL POBLE de HENRIK IBSEN

traducció del castellà Cristina Genebat / escenografia Eduardo Moreno / vestuari Ana López / il·luminació Juanjo Llorens / so Sandra Vicente (Estudio 340) / música original Arnau Vilà / vídeo Joan Rodón i Emilio Valenzuela (3D)