Arxiu d'etiquetes: Miquel Fernández

– Festival GREC 2018 – Teatre musical – CAROUSEL EN CONCERT (🐌🐌🐌🐌🐌… +) – Teatre Grec – 2018.07.29 (temp. 17/18 – espect.  nº 370)

CAROUSEL EN CONCERT (temp. 17/18 – espectacle nº 370)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón 

A vegades sap greu no poder valorar amb una nota encara més alta dels 5 cargols voltaires, el màxim que nosaltres mateixos ens havíem marcat; espectacles que t’han fet vibrar d’una manera molt especial i que voldries assenyalar per fer palès que sobrepassa en molt les expectatives previstes, per les vivències inoblidables viscudes assegut davant d’un escenari teatral.

Aquesta ha estat sens dubte, una d’aquestes ocasions.

La recta final del Festival Grec l’hem encarat amb aquesta magnífica proposta, un pas important del Festival en apostar per abordar un musical en la seva integritat, abandonant el format d’anys anteriors que oferia un popurri de les cançons més conegudes de diferents musicals. Una aposta arriscada de cara a un públic heterogeni, que si bé amb la fórmula de la “Nit de Musicals” podia connectar fàcilment, amb aquest CAROUSEL  havia de “lluitar” amb el desconeixement d’aquest Musical per part de la majoria d’espectadors.

Ja la roda de premsa de presentació va tenir un format diferent de la resta de propostes del Grec, una primera part al Palau de la Virreina on Daniel Anglès (direcció artística) i Xavier Torres (direcció musical) ens van parlar d’aquest CAROUSEL, considerat per molts el millor musical mai escrit; un títol que torna una vegada i una altra a les cartelleres de Broadway i al West End. La segona part de la roda de premsa va ser a l’auditori del CCBB on vàrem poder assistir als assajos de l’orquestra Pops Symphony, una formació de gairebé una cinquantena de músics.

Orquestra nascuda l’any 2011 que aposta per apropar la música contemporània al gran públic, formada per músics molt joves que van acabar els seus estudis musicals fa 4 o 5 anys i que van fer una actuació extraordinària amb una energia inqüestionable, dirigits magníficament pel director musical de la proposta, Xavier Torres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle amb més de 100 artistes a escena, cinquanta músics de l’orquestra Pops Symphony, més de seixanta cantants (quaranta del cor Aules), i un nombrós cos de ball, porten a escena per primera vegada a Barcelona i en versió catalana, l’adaptació feta per Daniel Anglès i Marc Gómez, un títol mític en la història del musical. Una de les partitures més romàntiques i apassionades del gènere.

Després d’assolir un èxit sense precedents amb Oklahoma!, la parella artística formada pel llibretista Oscar Hammerstein II i el compositor Richard Rodgers van estrenar a Broadway el 1945 un segon treball conjunt, que adaptava una història original de l’autor hongarès Ferenc Molnárc, del 1909, sobre un dur firaire de carrusel, Billy Bigelow (Miquel Fernández)  enamorat d’una jove treballadora, Julie Jordan (Diana Roig). en el que s’inclouen temes ja mítics com “If I Loved You”, “Soliloquyo” o “You’ll Never Walk Alone”.

Continua llegint

– GREC2015 – Teatre Musical – NIT DE MUSICALS: UNA NIT A BROADWAY (🐌🐌) – Teatre Grec – 20/07/2015

Em fa moooooolta mandra començar a escriure sobre aquest espectacle que de nou ens ha decebut molt per falta de qualitat del so al recinte del Teatre Grec.

Ens considerem amants d’aquest gènere de Teatre Musical, i en més d’una ocasió ha estat l’excusa per viatjar per Europa i veure diferents Musicals que a casa nostra no es poden veure.

La temporada passada del Grec, ja vàrem escriure una crònica del primer espectacle que es va representar, que volia ser un resum de diferents Musicals del compositor Albert Guinovart i llavors ens vàrem prometre que no ens gastaríem ni un duro més, en espectacles com aquell, si la qualitat del so no millorava. Aquí us deixo aquella crònica del 2014.

cartel_nit_de_musicalsPer tant, havíem descartat comprar entrades per l’espectacle d’enguany, dedicat a Musicals conegudíssims de Broadway….. però una setmana abans, vàrem rebre una invitació per assistir a l’assaig general el dia abans de la seva estrena oficial. En mala hora vàrem acceptar, perquè va ser una pèrdua absoluta de temps i vàrem sortir del recinte amb un cabreig evident….. i és que el so va tornar a ser patètic, però aquesta vegada a més a més, molts dels micròfons de mà no funcionaven o ho feien a estones, amb el problema afegit que els tècnics pujaven el so d’alguns cantants que tapaven totalment als seus companys.

Estic d’acord que era un assaig general, que no es pot valorar un espectacle com caldria en una representació prèvia i també sóc conscient que el dia de l’estrena oficial, pel que m’han dit no varen haver-hi incidències greus d’aquest tipus. De totes maneres, haig de donar la meva opinió sobre el que vaig veure …. i sobretot el que NO vàrem poder escoltar….. i sincerament em va semblar més que patètic, vaig sentir vergonya aliena, del que estàvem presenciant.

Quan un assaig general te problemes greus com aquells, s’ha de parar l’espectacle, resoldre els problemes i continuar…. però en aquest cas la directora Elisenda Roca va cometre el gran error de no fer-ho. Era potser perque erem public convidat i no merexiem la mateixa consideració ?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Deixant a banda els problemes tècnics greus de so, el que vàrem poder intuir, és sens dubte una gran voluntat d’aixecar un espectacle de qualitat, especialment amb una posada en escena força acurada i amb una gran il·lusio d’un grup força important d’escoles musicals de casa nostre, com són les escoles Aules, Coco Comín, Eòlia, Dance Emotion, Luthier d’arts Musicals, Luthiers Dansa, Memory i Taller de Músics; de fet es notava a l’ambient que molts dels convidats d’aquella nit eren familiars dels membres que actuaven.

El millor de tot, sense cap dubte va ser la Banda Municipal de Barcelona, que malgrat tots els moments de desconcert, varen saber continuar com si no passes res.

Les interpretacions molt desiguals, perquè es barrejaven cantants de qualitat amb actors que l’únic que podien oferir és la seva voluntat, cantant com bonament podien algunes de les cançons; evidentment ens van agradar, com sempre ho fan Àngels Gonyalons, Daniel Anglès, Elena Gadel, Ivan Labanda… i molt especialment Xavi Duch amb un número de claqué antològic; entre els actors, la gran sorpresa la va donar l’actriu Mercè Aranega a la que nosaltres mai l’havíem vist cantar i que ho va fer força, força bé…. i sobretot va omplir l’escenari amb la seva gran presencia.

Segurament aquest espectacle, almenys el dia de la representació oficial, gaudia d’una qualitat molt més elevada que el de la temporada passada i la meva valoració hauria estat força més alta. Malauradament el que nosaltres vàrem poder escoltar, no va estar a l’altura d’uns mínims tolerables.

Direcció escènica: Elisenda Roca
Direcció musical: Andreu Gallén
Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons
Col·laboració al piano: Albert Guinovart
Interpretació musical: Àngels Gonyalons, Anna Moliner, Daniel Anglès, Diana Roig, Elena Gadel, Ivan Labanda, Joan Pera i Roger Pera, Mercè Arànega, Mercè Martínez, Miquel Fernández, Mone Teruel, Muntsa Rius, Sergi Albert, Xavi Duch
Col·laboració: Albert Bolea, Annabel Totusaus, Benjamí Conesa, Bernat Mestre, Dídac Flores, Ferran González, Gracia Fernández, Jordi Llordella, Jordi Vidal, Júlia Jové, Lluís Parera, Marc Flynn, Marc Pociello, Marc Vilavella, Marta Capel, Miquel Cobos, Nacho Melús, Neus Pàmies, Rubén Yuste, Víctor Arbelo, Víctor Gómez Casademunt, Xavi Navarro
Traducció i adaptació de les cançons: David Pintó // Arranjaments: Jordi Cornudella // Caracterització: Toni Santos // Disseny de so: Toni Vila // Enregistrament d’àudio: Guillermo Prats // Disseny d’il·luminació: Dani Santamaría // Projeccions, enregistrament de vídeo i Producció executiva : Teatralnet Produccions

Cargols Musicals de Broadway

– Teatre – UN ENEMIC DEL POBLE (*****) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 24 /01/2014 (repetim en 20/06/2015)

Divendres passat, 24 de gener i desprès d’assistir a la primera part del pre assaig general de l’òpera “La Somnàmbula” de Bellini, al Liceu…..  amb un cop de metro em vaig apropar al Teatre Lliure, on varem poder veure una petita part de l’exposició dedicada a la nostra estimada Anna Lizaran (properament la tornarem a veure amb la tranquil·litat que es mereix i farem la corresponent crònica).

Un enemig del poble 8

Però la nostra fita per aquell dia era poder assistir a la representació de UN ENEMIC DEL POBLE de Henrik Ibsen. Abans però estàvem convidats en el mateix foyer del Lliure a un tast de 3 vins de denominació origen Catalunya, acompanyats de 3 lectures dramatitzades (una per cada vi). Una experiència realment insòlita per nosaltres, però summament enriquidora, ja que es tracta d’una iniciativa de portar la cultura del vi a la resta de les cultures de casa nostre.

Però anem al que us vull explicar…

Qui és però un enemic del poble? Qui l’acusa de ser-ho? I quin és el procés que el porta a ser anomenat així? L’enemic del poble és Thomas Stockmann… un metge, un home de ciència que descobreix que la base de l’economia del seu poble, l’aigua d’un balneari que és la seva font principal d’ingressos, conté una bactèria perjudicial per a la salut. Stockmann decideix, doncs, advertir tothom. Però…. què ve abans, la veritat i la salut pública o el sistema econòmic que sosté les seves vides?.  

Un enemig del poble 1

Fotografia de Ros Ribas – Web Teatre Lliure

L’abús de poder, la corrupció, la hipocresia, la manipulació de les masses i la noció del “bé comú”, són només alguns dels temes d’aquest clàssic…. un clàssic que esdevé hores d’ara actualíssim, especialment al que respecta a la manipulació que s’està fent des del poder de l’estat espanyol, contra el procés sobiranista que ha empres Catalunya.

Conec be l’obra, com qualsevol Teatraire, perquè l’hem vist un munt de vegades a Barcelona, en diferents muntatges, però aquesta vegada, sense voler em vaig adonar que el President Mas, podria arribar a ser considerat “l’enemic del poble” si les masses es deixen manipular pels poders de l’estat i el presenten com la bestia negra, culpable de totes les desgracies presents i futures… i el mes terrible és que això ja s’està donant a molts territoris arreu de l’estat, gracies a la manipulació del poder (PP-PSOE), amb sentiments mes nacionalistes que cap altre, això si…. l’ùnic nacionalisme “bo”.

Un enemig del poble 2

Fotografia de Ros Ribas – Web Teatre Lliure

Continua llegint