– Teatre – DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIX (****) – Teatre Lliure Monjuïc – 30/01/2013

… per MIQUEL GASCÓN …

El dimecres 30 de gener, varem anar a l’assaig general amb públic, d’una nova producció del Teatre Lliure…. Es tracta de DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIX , uns textos magnífics, escrits pel dramaturg anglès, actor i periodista, Mark Ravenhill (nascut el 07-06-1966).

De fet l’autor va escriure 17 petites obres de Teatre d’una durada cada una d’uns 20 minuts i que totes tractaven de la GUERRA actual, de la guerra contra el “terrorisme”, contra els “dolents” (que ara toca que siguin els islamistes), ja que som atacats…. nosaltres…. els bons, els occidentals, els que se’ns omple la boca de paraules com “Democràcia”, “llibertat” i “Drets humans”.

Aquestes 17 obres s’han pogut veure a Londres en diferents espais i en l’ordre que els espectadors desitjaven.   Aquí a casa nostra, suposo que per falta de pressupost, el director d’aquesta producció, en JOSEP MARIA MESTRES, ha hagut d’escollir el que ell ha considerat els 7 millors relats d’aquesta sèrie escrita per Mark Ravenhill.

No coneixem per tant els originals, però haig de dir que aquesta selecció m’ha impactat molt i al mateix temps m’ha agradat molt des del punt de vista TEATRAL… però és que a mes és molt i molt interessant, per el/els  missatge/s que ens vol transmetre als espectadors o lectors d’aquesta esplèndida obra. Uns missatges que van mes enllà de posicionar-se en contra de la GUERRA i que en realitat el que fa, és posar-nos un mirall davant nostre on ens veiem reflectits…. perquè vulguem o no, nosaltres som protagonistes actualment d’aquesta guerra sense fi… potser de la primera guerra que no acabarà mai, que mai tindrà un vencedor i un vençut com guerres anteriors de l’historia i que malauradament durarà per sempre mes.

Una GUERRA que ens volen fer creure que “nosaltres” els occidentals som els BONS de la pel•lícula i que els “terroristes islàmics” els DOLENTS (i és que abans eren els sioux i mes tard els russos comunistes).

Nosaltres els “BONS” únicament veiem un cantó de la batalla i desconeixem per complert l’ altra versió dels fets… les invasions d’altres països en nom de la llibertat i la democràcia.

Aquests textos ens volen apropar de certa manera a la realitat des de les dues bandes, encara que evidentment amb ulls occidentals, però aconsegueix crec jo, obrir-nos els ulls i adonar-nos de què no existeixen en realitat els BONS i els DOLENTS… que la paraula “llibertat” està prostituïda i que gairebé mai te el significat que ens volen fer creure i que la “democràcia” és la que el poder establert ens permet assolir en cada moment segons les seves necessitats e interessos.

No tingueu por… no explicaré pas  l’argument de cap de les 7 propostes que veureu de ben segur al Teatre Lliure de Montjuïc i si ho fes desgraciaria la sorpresa.

Únicament us diré que sota el meu punt de vista, l’ordre en el que ens ofereixen aquest espectacle, podria ser que la primera de les 7, anomenada LES TROIANES (***) és una mena de pròleg que ens prepara una mica en clau d’humor, abans d’endinsar-nos en els següents capítols, molt mes DURS i a vegades massa per segons quines sensibilitats. El protagonitzen Silvia Bel, Aurea Màrquez, Carmen Machi (que parla en català), Mar Casas, Mònica Lopez, Boré Buika (l’àngel de la mort) i Gonzalo Cunill (el terrorista).

La segona història sota el nom de TERROR I MISERIA (****) amb Alex Casanovas i Mónica López. Aquesta història és en realitat el començament de tot plegat i d’una manera o d’un altre actua com un bumerang enllaçant amb la setena i ultima història, l’anomenada GUERRA I PAU (***) interpretada per Roger Casamayor i el nen Oriol Sans que suposem actua dia si dia no, alternan-se el paper amb Adrià Roca.

La tercera història, EL CREPUSCLE DELS DEUS (****), realment impactant i feridora… de les que mes, interpretada magistralment per una increïble Mar Casas (un paperàs) i la sempre magnifica Silvia Bel.

La quarta amb tota seguretat, la millor de les 7, LA MADRE (*****) que com veieu la qualifico amb la màxima puntuació possible i que de fet per la sola interpretació de Carmen Machi (aquesta vegada en castellà) paga la pena de veure aquesta producció. ESPATARRANT, una interpretació BRUTAL d’aquelles que no oblidaré en tota la meva vida….  Amb ella actuen també i a la seva ombra, Aurea Marquez i Boré Buika.

La cinquena història, PARADIS PERDUT (****), també força dramàtica i feridora, interpretada per Aurea Marquez, Mónica López, Alex Casanovas i Roger Casamayor.

La sisena, CRIM I CÀSTIG (****) on veiem realment l’ altra banda de la GUERRA i ens fa tremolar d’angoixa, protagonitzada per Silvia Bel i Gonzalo Cunill.

La setena història de la que ja hem parlat ens mostra a les generacions futures que caminen darrera nostre imitant als grans… però potser encara pitjor perquè nosaltres, la nostra generació els hem mal acostumat, els hem consentit i els hem fet creure que son els amos del mon i que ells també son els únics realment BONS, els únics que tenen dret a defensar-se dels seus “enemics”. El nen que va interpretar aquesta nit el seu paper va ser en Oriol Sans, que va demostrar molta seguretat en el seu treball d’actor i que de ben segur sentirem parlar d’aqui en uns quants anys. Ens va enamorar.

A la sortida d’actors ens el varem trobar abraçant-se als seus familiars i amics… i tothom el felicitava… jo també ho vaig fer i a mes a mes li vaig demanar si li podia fer una foto…. la cara que va posar de sorpresa i alegria la recordaré per mol temps.  Faltaria mes em va contestar l’Oriol  !!!…. i així va quedar com a record  d’aquesta nit màgica per ell i pels que el varem veure actuar.

Com veieu les 7 històries li han posat nom d’algun text bèl·lic de la literatura universal. L’obra dura 3 hores amb l’entreacte inclòs i a nosaltres se’ns va fer fins i tot curta.

M’he enrollat massa…. ho se, però no voldria acabar sense deixar constància de què em va agradar molt tot… la direcció, l’escenografia, el vestuari, la il·luminació, el so, el vídeo i la banda sonora. Un espectacle rodó. No us la podeu perdre sota cap concepte.

Pdta. Demano disculpes públicament al director actual del Teatre Lliure, Lluis Pasqual, pel comentari que vaig fer l’altre dia en un altre crònica del Teatre Lliure. Estava equivocat i cal reconèixer que la temporada actual esta sortint força be, amb mes d’un bombó del millor xocolata negre i algun d’ells inclús amb licor de gran qualitat, com és el cas d’aquesta producció pròpia del Teatre Lliure.

DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIX de Mark Ravenhill

direcció Josep Maria Mestres

intèrprets: Sílvia Bel / Boré Buika / Roger Casamajor / Àlex Casanovas / Mar Casas / Gonzalo Cunill / Mónica López / Carmen Machi / Àurea Márquez / Adrià Roca / Oriol Sans

traducció de l’anglès Joan Sellent / escenografia Pep Duran / vestuari Nina Pawlowsky /  caracterització Toni Santos / il·luminació Juanjo Llorens / so Ramon Ciércoles / vídeo Mar Orfila/ banda sonora Mar Orfila i Josep Maria Mestres

ajudant de direcció Isra Solà / ajudant d’escenografia Jose Novoa / assistent en pràctiques d’escenografia Sergi Corbera / assistent de llums Eduardo Valverde / alumna en pràctiques d’escenografia de l’Institut del Teatre Gemma Raurell / alumne en pràctiques de direcció de l’Institut del Teatre Javier García Bañasco

construcció d’escenografia Taller d’escenografia Jordi Castells i Arts.cenics

producció Teatre Lliure

______________________________________________________________

– Teatre Lliure de Monjuïc – Preu 30,25 € – (preu pagat 30/01 – invitació assaig )

….. i (09/02 – abonament 15 € )

_______________________________________________________________